• Joan - Eixample - Cˇrsega 268 - Diumenge, 2 de novembre de 2008



Alg˙ recorda la preciosa Casa Trinxet enderrocada el 1968 per N˙˝ez y Navarro? http://www.flickr.com/photos/osbcn/sets/72157600604359219/

á

á

Lletraferit - 03/11/2008 12:01
El sr. Núñez. Segur que aquest sí que s'en recorda.
Lo - 03/11/2008 16:06

Quan veig aquestes coses em poso tan trista com cabrejada... (i perdoneu!). És com si m'haguessin tret alguna cosa que em pertanyia... el plaer de poder gaudri d'un patrimoni que hauria de ser de tots i que algú es va voler carregar o d'altres no van saber protegir.

Enric J.S. - 03/11/2008 19:10

Amic Joan, l'any 1968 encara era viu en Franco i a Barcelona hi manava en Porcioles i els moviments veïnals eren pràcticament inexistents. Durant el "regnat" d'aquest alcalde, Barcelona va patir un dels períodes especulatius urbanístics més vergonyants de l'història de la nostra ciutat. L'aluminosi que pateixen molts dels habitatges Barcelona daten d'aquella época. 

A partir de la mort del dictador, la creació d'ajuntaments més "democràtics" i sobretot el resurgiment dels moviments veïnals molts edificis històrics van poder ser salvats de les excavadores.

L'amic Pere Castaño té  penjada una història: "El xalet,maig del 1981", que parla precisament d'una resistència veïnal a l'enderrocament de la Casa Golferichs.

Malauradament no sempre s'han pogut salvar edificis emblemàtics. El cine Paris del Portal de l'Àngel és un exemple. Segur que cadascú de nosaltres podríem afegir-ne algún a  aquesta sinistra llista.

 

poli - 03/11/2008 20:47

Jo no he conegut la casa, però  em sembla molt bonica, i el balconet del mig... qué dir genial!!!

Quina pena que ja no la tinguem.

El mateix van voler fer amb la casa Golferichs, però no ho van aconseguir.

└lex Santos - 03/11/2008 22:56

Ei gent

Enhorabona per aquesta pàgina. He estat escrivint no fa pas gaire un treball respecte a Josep Lluís Núñez i recordava la lluita ciutada que es va desfermar per salvar la casa Golferichs. Bé, uns dels lluitadors incansables va ser Miquel Esquirol, qui poc temps després va formar part de la directiva barcelonista sota el mandat de Núñez. L'associació a la qual pertanyia, en nom de la qual no recordo exactament (amics de la ciutat o amics de Barcelona), li va dimitir per aquella traïdoria que van entendre amb l'acceptació d'un càrrec a la junta. Per sort, la casa segueix d'empeus i fa goig veure-la entre tant de soroll.

Àlex Santos

Jordi P. Roca - 07/02/2009 22:15
La destrucció del patrimoni arquitectònic de Barcelona s'ha produït essencialment per dos funestos personatges que quedaran reflectits a la historia negra de Barcelona : Porcioles i Nuñez i Navarro
Maruxela - 08/02/2009 15:41

Pero esto a" ellos "ni plim-ni -plam. A vivir que son dos días.Hay un refrán que dice "TONTO EL ÚLTIMO".Cuando los encierran en apartamentos especiales con tv,cuentas corrientes a salvo etc.etc. saben que será cosa de "x" tiempo ya que sus abogados están al loro de sus necesidades que para eso cobran de lo mangado de más .Como "ellos"hay muchos  sueltos

!! España va divina ¡¡

mercŔ malla - 08/02/2009 20:33
ón sön els fantástics vitraills de Joaquim Mir de la Casa Trinxet? Penible la desaparició de tan preciós patrimoni
joan - 07/03/2009 18:42

mercè, alguns dels vitralls son encara a la familia i la gran majoria son propietat de les Sres Saula que tenen la inmensa majoria del elements decoratius de l'interior de la casa Trinxet amontegats en uns magatzems de bcn, com ara la xemeneia, la gran claraboia, columnes de marbre, portes, mobles, l'escala de fusta, podreu veure alguns dels retalls dels murals que va pintar Mir a la exposició que hi ha al caixaforum
si voleu veure mes fotos de la casa aneu també a aquesta adreça:

http://www.flickr.com/photos/osbcn/sets/72157600604359219/

Enric J.S. - 07/03/2009 19:15
Joan, veien les fotos de la casa Trinxet i el que es va fer amb ella, avui m'he sentit avergonyit de ser ciutadà de Barcelona. La mare que'ls va parir!.
Maruxela - 07/03/2009 19:51

Sóc una amant de la música clàssica i exposicions, i en Caixa Forum , em passo francament parteix del dia , escoltant música i bones pel·lícules antigues en el departament "Mediateca". M'he tret el carnet de sòcia, per a poder dur-me alguna música i peliculas a casa. Si puc no em perdo cap exposició .He vist l'exposició magnifica de Joaquim Mir, en Caixa forum, puc dir que em va encantar, encara contínua L'exposició de Joaquim Mir , s'estructura en cinc seccions .La primera correspon a la seva època d'alumne en l'escola de Llotja, a les primeres sortides píctóricas, a l'interès per la vida dels marginats de la societat industrial i al contacte amb el grup de Els Quatre Gats. Destaquen aquí els bocetos per a una gran tela sobre la construcció de la Sagrada Família, "La catedral dels pobres ". Aquests estudis preparatoris mostren la minuciosidad del treball de Mir en aquesta pintura, que contrasta amb la immediatesa de gran part de la seva obra. A continuació, la seva estada a Mallorca, entre 1900 i 1904, permetrien a Mir desenvolupar un estil propi. En aquesta etapa destaquen els dos grans conjunts decoratius del Gran Hotel de Palma, projectat per Lluís Doménech i Montaner, i de la casa del seu oncle i mecenes Avel-lí Trinxet, obra de Josep Puig i Cadafalch

Salutacions  PD.Perdonar l'extensió del meu comentari, és l'emoció

An˛nim - 07/03/2009 23:26
ecs tia canses fins i tot quan vas  " de guai i de llesta " i   no t'en  vas encara?
An˛nim - 08/03/2009 00:22

Este mensaje es para el anónimo.

                 No, no,no, Y tu ???

An˛nim - 08/03/2009 00:55

SILLA
merce leontopodio - 08/03/2009 12:01

muy sencillo...........ASERTIVIDAD ???.    mercé leontopodio.

Joan Salvador - 10/03/2009 16:46

Recordo perfectament el dia del seu enderrocament, i com anaven treien de dins dies abans columnes, portes, vitralls, i com el cop de martell d'un operari anava esmicolant la tribuna de pedra tan treballada i ornamentada que hi havia al centre.

Sino recordo malament es va dir que algú havia comprat gran part de les peces de valor que hi quedaven a dins abans de la demolició.

Fou curiós  també com alguns operaris van posar un cartell ple de faltes on deien que venien "materiales de derribo de calidad suprema"  i on qui volia per dos duros s'emportava des d'unan reixa a un tros de mosaic o un lavabo.......

Mai va ser una casa afortunada ni ella ni els que hi van viure, al igual que mai ha tingut el reconeixement que es mereixia una obra modernista com aquesta, sempre ha estat deixada en l'oblit per no recordar un cop més la "cagada" de les autoritats" de la època.


Filtre
Deixa la teva hist˛ria