• Charles - Gràcia - Plaça del Nord - Dijous, 13 de novembre de 2008

Enrere quedava aquella nit de cine, els focs d'artifici i els teus 17 o aquelles màgiques tardes amb exercicis de mates, encara que el seu esforç no va minvà el seu interior pregava per un descans, per un canvi de cicle, per un simple deixar-ho estar. L' oblit es facilita quan canvies el teu objectiu, doncs que voleu que fes ella. Recordo aquell matí com si fos avui, recordo que els primers raigs de  juventud entraven a la clase, poc feia que el profesor havia entrat i la fragor dels alumnes encara era present. Recordo pero, entre el murmuri general, unes paraules que em farien  deixar d' escriure durant un segons, unes paraules que  penetrarien en el més profund del meu cor i farien trontollar lleugerament els meus sentiments, jo no era desde aquell moment la seva finalitat. Encara que exterioritzava naturalitat o inclús passotisme davant la situació, la realitat era antagónica, les alarmes es van activar aquell mateix dia i res ja va ser igual. Si eren reals els sentiments que havia començat a sentir per ella, segur i ràpid havia de treballar per no perdre la contesa per el meu amor, pero com a incredúl no seria ser fins que una imatge valgués més que mil paraules i jo comencés a obrir els ulls que malauradament havien estat tancats.
Mujer rebelde - 15/11/2008 15:11

Amigo Charles; Me has despistado por un momento. ¿porqué te has pasado de Glorias a Gracia? Tu historia de amor color "escarlata pasión" es maravillosa. Como las que viví con mi Carlos

Mujer Rebelde


Filtre
Deixa la teva història