• Pere Castaño - Sant Martí - Ramon Turró - Dimarts, 18 de novembre de 2008



El Poble Nou està experimentant la transformació més profunda d’un barri, que hagi presenciat cap barceloní viu. Això es pot viure des de la radicalitat –amb posicions innegociables- o des de la serenor que aporta saber que res no és etern i que no és assenyat ignorar la realitat; la d’avui posa en evidencia la inviabilitat d’empreses insostenibles, anorreades per condicions o costos inadequats. S’han d’assumir nous usos urbans, el futur depèn de la capacitat d’adaptar-s’hi.

 

He conegut un grup de persones d’aquesta mena de supervivents pragmàtics; formen una associació que vetlla pel barri i n’impulsa l’Arxiu Històric, i entre les seves activitats hi ha visites guiades que exploren diferents aspectes de la vida cultural i econòmica, van invitar-me a una i en aquesta ocasió, l’itinerari anava del passat industrial característic fins fa poc, fins a les noves activitats professionals. Els objectius: una antiga fàbrica encara en actiu, un taller de disseny, les comunicacions avançades i l’arquitectura mediambiental. Tot i admetre que la nostàlgia hi va ser molt present, és destacable l’interès que despertava la innovació tecnològica entre la gent gran, cosa més comprensible en els joves de la “excursió”.

 

Si heu tingut la paciència de llegir fins aquí, potser us interessin uns apunts sobre la tipologia dels negocis visitats:

 

- Industrias Waldes, cooperativa que fabrica fornitures metàl·liques per a confecció i marroquineria, a l’interessant edifici de la foto, hi conviuen maquinària primitiva i moderna. La indústria va ser fundada per jueus fugits de la persecució nazi, i molts podreu identificar-la pels populars gafets de la marca Koh-i-noor. 

 

- I A A C, institut dedicat al disseny de processos de producció i el desenvolupament de nous materials. Instal·lat dins d’un local antigament dedicat a grans motors, on -sense haver tocat res del vell edifici- experimenten amb novíssimes tècniques, com ara una “fotocopiadora” que reprodueix objectes en tres dimensions... sorprenent, però real.

 

- T-Systems, un complex d’empreses de comunicacions avançades que es presenta com el vaixell insígnia de la especialitat; ocupa un edifici de concepció domòtica, seguint el flux de les darreres tendències constructives.

 

- Pich-Aguilera, arquitectes compromesos amb la sostenibilitat. El terrat del seu edifici ja és tota una declaració de principis: convertit en jardí d’espècies mediterrànies i amb uns bancs de formes orgàniques, configura un paisatge habitable. El paviment transitable és una superfície flonja i porosa, que recull l’aigua de pluja que rega, de manera espontània, les plantes. Afirmen que mai han hagut de tenir-ne cura.

 

Algú pot pensar que justifico l’especulació urbanística; em coneix poc, sóc un amant de les coses dolçament caduques, però sé que no sobreviurem al temps que ens toqui, no és raonable anteposar la biografia personal a la història. Des de la caverna a l’habitatge farcit d’automatismes i confort, la humanitat ha viscut en canvi constant... I és cert que s’han perdut coses valuoses pel camí, però gairebé ningú voldria tornar a la foscor i les incomoditats. Algun preu s’ha de pagar, només cal vigilar que sigui el mínim indispensable.

 

El comiat d’aquest periple poblenoví es va fer agermanant la cultura i el vermut, amb un aperitiu prop de les antigues cotxeres d’autobusos, que exhibeixen a l’entrada uns magnífics fanals d’estil déco, que sortosament se salven amb el nou projecte d’usos del solar.

fkuku - 19/11/2008 13:51

Sí, tens alguna raó, l'evolució de les ciutats si és per millorar endavant, però no per damunt dels seus residents o els seus treballadors. I no em sembla que el pla 22@ hagi tingut en compte res de tot això, tampoc ha tingut cap cura en preservar l'antiguitat, la nostra història més immediata. Diràn que sí, que han conservat dotzenes de fàbriques i xemeneies. Més lluny de la realitat. S'ha conservat una ínfima part, de molt mala manera i a contracor.

Les han entaforat enmig d'edificis enormes o parcs tancats, n'han eliminat elements importants o simplement hi han deixat restes de la façana. No tinc ganes de parlar de cada cas, això ho intentem en el blog "salvem can ricart?" 

Hi ha molta info recollida per molts col.lectius.

Can Ricart, sense anar més lluny, fàbrica productiva de mitjans del vuit-cents, concentrava en el seu petit micro-món tot allò que calia preservar; ja nomès com a mostra d'intel.ligència política havia de perviure com a mínim tal com estaba, i s'ha fet tot el contrari ja que l'intel.ligència no és cap virtut en els polítics potiners i especuladors d'ara.

Aneu a fer un volt per allà, desprès aneu a veure la preciosa Can Alier, o el que en resta. Va patir en un mes cuatre o cinc incendis que destruïren tot l'interior. Les parets aguanten com una afrenta al 22@. 

Escrits com els teus Pere, son molt importants en un barri en que la precarietat paisatgística és el que mana. La precarietat de tot un barri, la seva banalització...

 

Nuit - 19/11/2008 14:19
No obstant, Pere, tot té un límit i en la remodelació del Poblenou s'ha tendit al maximalisme en contra i tot dels interessos de les empreses que hi aniran. No se si saps que s'ofereixen espais de 1.000 metres quadrats i aquestes empreses en demanen 300. Podrien, per exemple, haber rehabilitat tallers antics en molts casos. La sensació és que han tirat pel dret i han aprofitat la febre constructiva dels darrers anys.
Enric J.S. - 19/11/2008 18:07

El tema és força delicat perqué si et poses de part del progrés sembla que estiguis anclat en el passat o al inrevés. I no és això tot te els seus pros i contres només cal fer les coses amb un mínim de lògica.

Tradicionalment el comerç i la industria al nostre pais ha estat fundamentada en les petites i mitjanes empreses, la majoria d'elles de caire familiar, que amb esforç i imaginació han tirat del carro de l'economía. A finals del segle XX es van anant imposant les multinacional i franquicies  que mentres tot va anar be, doncs oli en un llum, però, ai amics, a la que les coses han començat a anar maldades fugen del vaixell com a rates deixant-nos un munt d'aturats que aviat arribarà al 16%. Cada día s'apunten a l'INEM 800 persones.

Dic això perqué crec molt important, que sense deixar de crear empreses modernes com les que esmenta en Pere, sería bó que s'hagués pogut mantenir el model productiu tradicional d'abans i promocionar arts i oficis que avui ja semblen irrecuperables.

No voldría, de cap manera, canviar la direcció de l'història que és produeix al Poble Nou , però només cal donar un tomb pels barris que tradicionalment han estat considerats industrials i que han tingut grans fàbriques per adonar-se, tal com diu en Fkuku, que l'únic testimoni de la seva passada existència és una xemeneia o una nau reformada. I algunes vegades ni això.

En anirem parlant. Nosaltres aquí a la Bordeta també tenim feina amb Can Batlló, l'entrada del A.V.E. i ara per acabar d'adobar-ho amb la Llei de millora de Barris.

Voldría recordar, per acabar, que desde fa anys a Barcelona no és porta aterme cap projecte urbanístic que no alliberi sól edificable per tal que el cost sigui cero. I si cal canviar les qualificaions urbanístiques es canvien. Amb aquesta política, l'Ajuntament ha estat i està en mans de les jmmobiliàries.

Pere - 19/11/2008 18:15
Estava segur que el primer comentari seria firmat per l’amatent i perspicaç fkuku... i així ha estat... També té raó, i si em permet autocitar-me, puc dir que si cerca "Salvem Can Ricart!" veurà que aquella primera alarma a Bdebarna, vaig signar-la jo. Tot el que diu és cert –també allò que ens revela Nuit-  i ho deploro, però també se -per moltes experiències viscudes en primera línia d'accions de defensa ciutadana- que costa molt fer-ho tot bé, i que de vegades ignorem -o, pitjor, volem ignorar factors contingents que cal examinar amb gran deteniment. La cruel realitat és que molts avenços s'han fet passant per damunt d'interessos legítims, i dels més febles, per això dic al meu relat que s'han de minimitzar aquests costos tant com sigui possible. Veieu si voleu un aspecte ben positiu: la existència d’entitats cíviques que treballen al barri, que el donen a conèixer i que estudien aspectes que, altrament, passarien desapercebuts, era un dels aspectes que volia remarcar. 

 

fkuku - 19/11/2008 23:08

Justament aquestes entitats cíviques es callen moltes coses, perquè justament s'han venut l'ànima al diable, sigui 22@, sigui Indra. Jo faria camí fora d'aquestes entitats i me'n malfiaria.

salut

Enric J.S. - 20/11/2008 10:56

Part de raò tens, però no es pot generalitzar, encara en queda alguna que no ha venut la seva ànima al diable. Altre cosa és la força que pugui tenir per plantar cara a l'administració donat que estem immersos en una societat acomodada i que dificilment es mobilitza si no sent l'amenaça darrera del seu clatell. I algunes vegades ni així. I sé del que parlo.

A vegades donen ganes de plegar perqué cada cop costa més fer entendre que els problemes dels altres també són els teus. Però no ho aconseguiran, alguns portem la rebel-lia a la sang.

Draculina - 20/11/2008 12:40
Enric J.S., estic d"acord en tot lo que dius
Dani - 20/11/2008 14:16

Jo també subscric tot el que ha dit l'Enric. Sobretot pel que fa referència al petit comerç. No vull ni saber què passarà amb l'eix comercial del carrer de Sants quan obrin una Gran Superfície a l'antiga Monumental.

Sembla que de vegades, l'administració s'enlluerni amb la imatge de grans projectes faraònics amb grans empreses al darrera, que com ha dit l'Enric, només s'apunten al carro en temps de bonança i no dubten a marxar quan vagin baldades.

No crec que sigui retrògrada mirar de no patrocinar obres que dinamitin directament les PIME.

Avui per exemple he signat per evitar una indiscutible atrocitat. Volen tirar a terra un edifici modernista esplèndit catalogat per construïr-hi un hotel de 5 estrelles del tipus caixa de sabates al vell mig del barri de Sant Pere, ple de cases gòtiques. Diuen que així els turistes tindran un millor angle per fotografiar el Palau de la Música.

De vegades penso que ens estem convertint en un parc temàtic... per guiris i per grans empreses, i que estem més pendents de ser una ciutat "superguai" a cops de gran espectacle i gran edifici a costa d'esborrar la Barcelona real, la nostra, la dels petits racons amb encant i una personalitat molt peculiar, que també és "superguay". Crec que tenim masses complexos. Barcelona és una ciutat magnífica, i si, necessita millorar, per ser una ciutat millor per a tothom, no només per qui va de turisme de 5 estrelles o per les multinacionals.

I penso que no sóc un retrògrada, crec que hem de progressar. Potser la diferència és que per a mi progrés no significa tirar a terra palaus modernistes per fer un hotel de 5 estrelles. Estem fent com a l'època que la gent canviava mobles massissos pels de conglomerat "que eren més moderns". Potser sóm una mica paletos.

 

PD: m'he quedat a gust hehe

 

(M'he quedat a gust)

Draculina - 20/11/2008 17:12
Dani ,Estic satisfeta amb el teu escrit. M'agrada molt,molt Sens dubte és el barri més turístic de Barcelona,  els seus carrers estan plens de vida a qualsevol hora del dia. En el Barri Gòtic es troba la major concentració d'edificis històrics, com ara la catedral fins als Palaus de la Generalitat o de l'Ajuntament. Molts petons
Mussol - 22/11/2008 18:46

És una llàstima que en Josep Ma. Huertas Claveria ja no sigui amb nosaltres. Ell va ser una de les persones que més es va preocupar pels nostres barris, i molt especialment pel Poblenou, que era el seu.

Seria molt interessant conèixer la seva encertada opinió en aquests moments de la transformació continuada del barri (en tots els sentits).

El Poblenou sempre ha estat una barreja, una dicotomia: d'una banda hi trobem la zona on hi viuen els residents de tota la vida (un gran nucli central que amb el mercat i la Rambla com a grans eixos) envoltada per totes bandes per una zona industrial, de petites o grans indústries i que actualement s'ha converti¡t en allò que l'ajuntament anomena el "22@". Aquest 22@ abans van ser carrerons amb petites fàbriques a banda i banda, van ser indústries més o menys importants (però que donaven feina als habitants del barri), agències de transports (l'illa entre Badajoz, Granada, Pujadas i Llull, per exemple), indústries lleteres (penso en la RAM), Can Ribera, Can Girona, Can Ricart, i moltes més al voltant de Pere IV ...

Hi ha hagut una transformació; tot BCN canvia, ho volguem, hoacceptem o no. Al Poblenou li ha tocat el rebre en el sentit que ha perdut molta part de la seva idiosincràsia, de la seva personalitat pròpia per tal de transformar-se en el 22@. No li va passar el mateix quan es van perdre els horts i van començar a créixer les fàbriques?

Tota BCN ha d'evolucionar, ha de tirar endavant encara que això, com a residents d'un barri determinat no ens agradi  massa.


Salut!

 

fkuku - 22/11/2008 20:04

Això és evolucionar? amic, si de cas és involucionar, i si no, al temps.

 

Aquesta BCN se la estàn carregant. Si a tu et sembla poc, felicitats. Quina sort, els temps van amb tu.

Draculina - 22/11/2008 20:32

Fkuku: Vosté té raó.Torno ara mateix a llegir mes cosas ambs al seus cognom. M'agradan molt

salut!! una abraçada.Dani,Mussol


Filtre
Deixa la teva història