Anònim - Eixample - Casa Batlló - Dijous, 27 de novembre de 2008

Plovia.

Sortíeu -tu i ella- de dins la boca del metro fumejant. Sense paraigua. Empapades. Somrient.

Aixoplugats sota l'escàs refugi que oferia la casa Batlló, on m'havia estat jo dret des de feia estona, envoltats de guiris (com nosaltres) i barcelonins (com nosaltres), el teu cabell pèl-roig brillava sota el sol, que s'entestava a esquitllar-se entre els núvols.

Dos dies més tard, al llevar-nos i obrir els ulls, encara estàvem abraçats...

Mujer rebelde - 28/11/2008 22:39
Tambien jo vaig estar dos dias i intervinc abraçant al meu Carlos.Ens queriamos molt.El meu Carlos era el meu osito de la nit.Dormia amb ell

Filtre
Deixa la teva història