• Daniel - Sant Martí - Plaça de les Glòries - Dijous, 4 de desembre de 2008

Hola a tots,

Durant molt de temps he estat un fidel seguidor de Bdebarna. Tot i que les meves col·laboracions mai no han passat de petits posts o comentaris, fa unes setmanes vaig decidir-me a arrencar una empresa d'una mica més d'envergadura, seguint l'exemple d'alguns dels habituals d'aquestes pàgines. Vaig decidir fer una petita biografia de la Plaça de les Glòries, un lloc perpetuament envoltat de polèmica i del qual vaig ser veí durant molts anys. Com altres col·laboradors de Bdebarna, jo també tinc el meu blog sobre la ciutat (molt modest, això sí), que us convido a visitar: http://elsmillorsdies.blogspot.com. Espero que us agradi! 

Daniel A. (elsmillorsdies arrova gmail.com)

 

Introducció 
Fa uns mesos vaig llegir en un diari les declaracions d'un urbanista que qualificava la Plaça de les Glòries Catalanes com a un lloc “urbanísticament desgraciat”. No vaig poder estar-hi més d'acord. Amb els anys, la Plaça de les Glòries ha esdevingut un dels símbols del nyap arquitectònic i la mala gestió urbanística, que l'han transformat en un espai perpetuament aïllat de la vida de la ciutat. Tres reformes fracassades durant la segona meitat del segle XX i una quarta actuament en marxa ho testimonïen (per no parlar de tots els projectes que mai van sortir dels despatxos). Si cregués en el paranormal, pensaria que la Plaça de les Glòries arrossega alguna mena de maledicció que la condemna a la grisor i la deixadesa malgrat trobar-se a pocs metres de la Diagonal i l'Eixample. Per aquests motius, i perquè vaig vivir-hi a prop durant molts anys, he trobat que seria interessant fer una petita biografia d'aquest lloc tan particular. No he pretès fer-ne una tesi doctoral ni un article d'investigació: tan sols vull oferir quatre dades sobre les etapes més importants de la vida de la plaça (l'hemeroteca on-line de La Vanguardia ha estat un ajut extraordinari en aquesta tasca). Com que el resultat ha estat un text una mica extens, el dividiré en tres entrades. Potser (bé, segurament) hi hagi error o omisions, que seran corregits bon punt me'ls comuniqueu. També, si algú té alguna dada extra o alguna fotografia que consideri interessant, estaré encantat que me la faci arribar.

La plaça extrarradial (1859 - 1948)
En un principi, la Plaça de les Glòries ho tenia tot per acabar sent un lloc important de la ciutat. Així ho va preveure Cerdà en el seu famós pla del 1859. Emplaçada en la confluència de les tres avingudes principals de la ciutat: la Gran Via, la Meridiana i la Diagonal (que es perllongaria de manera natural fins el mar), la plaça de les Glòries havia de convertir-se en el centre de la nova Barcelona racionalitzada.
Tanmateix, les coses no van anar ben bé com Cerdà havia projectat. El seu Eixample no va absorbir Ciutat Vella ni va extendre's cap a la dreta, engolint així la plaça. Ben al contrari, a principis del segle XX la plaça de les Glòries no era ni tan sols una plaça: era un immens descampat en l'extrarradi de la ciutat, creuat per les víes del tren i totalment negligit per les autoritats municipals. De fet, la plaça de les Glòries va inagurar-se com a tal el dimarts 13 de maig del 1919, dins d'un pla per sanejar i urbanitzar els barris extrems de la ciutat. Urbanísticament parlant, la plaça era llavors percebuda com una mena de barrera entre l'Eixample i els suburbis de la ciutat. Aquest rol de “terra de ningú” quedava reforçat per diversos motius: les deficiències del transport públic, la inexistència d'un sanejament adeqüat (el clavegueram no va arribar a aquella zona de la ciutat fins el 1928) i, sobre tot, la mencionada presència de les les vies del tren. Combois (tant de passatgers com de mercaderies, de les línies del nord i de Saragossa-Madrid) creuaven amb molta freqüència la plaça i s'havien de sortejar mitjançant perillosos passos a nivell. Em pregunto si no va ser algun ciutadà atropellat en la plaça qui va llençar-hi, puny enlaire, una maledicció que encara dura. En aquest espai tan poc esplendorós no mancava ni tan sols la prostitució. Com diu un veí de l'època: “Varias infelices mujeres se sitúan en dicha plaza y junto a la línea férrea, ofreciendo espectáculos que a toda costa la moral impone evitar” (La Vanguardia, 18.11.1925). Persontages ombrívols freqüentaven la plaça, on es produïen sovint arrestos. Com veieu, la degradació i la marginalitat han acompanyat sempre aquest indret, ara tan central, de Barcelona.
L'Exposició Universal del 1929 semblava que donaria un impuls a la urbanització de la plaça. De fet, van examinar-se'n els terrenys amb la idea d'ubicar-hi els pabellons dedicats a l'Exposició d'Indústries Elèctriques. Lamentablement, els problemes que suposaven les línies de ferrocarril tallant la plaça no va poder resoldre's i aquests pabellons van ser instal·lats a Montjuïc.
Una decisió municipal que va contribuir a perjudicar més la imatge de la plaça va ser l'emplaçament de la Fira Bellcaire (els Encants Vells) en els seus voltants l'any 1928. Van haver-hi crítiques dels que consideraven que un mercat d'aquelles característiques (“antiestètic”, “repulsiu”, “lloc de misèria”, segons cartes als diaris de l'època) provocaria una degradació encara major de la zona a tots els nivells, a més de perjudicar el desenvolupament de les barriades limítrofs. No va trigar a associar-se a la presència del mercat la presència de rates en la plaça, que s'escolaven als dipòsits de farina de la companyia ferroviària.
Arribats els anys trenta, el densificament urbà de la zona va forçar algunes iniciatives municipals. Per exemple, es va perllongar el recorregut dels tramvies de les línies 7 i 56 fins la plaça. Finalment, el 1935 va aprovar-se un ambiciós pla per suprimir les víes de tren i urbanitzar completament l'entorn fins els barris de Sant Andreu i Sant Martí de Provençals. Aquest pla havia de convertir la plaça en “el centre urbà més important d'Europa” (La Vanguardia, 16.04.1935).
Evidentment, la guerra civil va congelar el desenvolupament de qualsevol projecte. Igualment, durant els severs anys de la posguerra, les noves autoritats franquistes tampoc van tenir com a prioritat la plaça de les Glòries, que entrats els anys quaranta feia si fa no fa la mateixa fila que a principis de segle. Tanmateix, alguna cosa succeïa (i de pressa) al voltant de la plaça: les potents onades migratòries de la posguerra havien multiplicat la població dels barris perifèrics de la ciutat i la plaça es trobava al bell mig d'una zona cada cop més populosa.

Primer projecte de reforma (1948-1966)
Les autoritats franquistes no podien ignorar gaire més l'obstacle creixent que significava una plaça en aquelles condicions enmig d'una zona de la ciutat en expansió. El perllongament del metro (llavors anomenat el "Metropolitano Transversal") fins l'estació de Clot el 1951, amb una estació a la plaça, va aguditzar la necessitat d'urbanitzar-la: els accessos a l'estació suposaven creuar vies de tren i uns descampats no només foscos, sino directament intransitables quan plovia.

Dues imatges de la plaça de les Glòries als anys cinquanta
(foto de l'esquerra: La Vanguardia; foto de la dreta: Barcelona en la historia).

A finals dels anys quaranta va soterrar-se el tram de via fèrria que pujava per la Meridiana, eliminant així un dels obstacles que caratceritzaven la plaça. El 1953 va aprovar-se l'anteprojecte del "Presupuesto extraordinario de modernización y extensión de Barcelona", que contemplava explícitament la reforma de la plaça entre d'altres accions. Quina idea tenien pensada els urbanistes de l'època per a la plaça? El pla, centrat sobre tot en la regulació del trànsit, consistia en l'aixecament un anell viari elevat amb tres rampes que permetrien la connexió ràpida entre les tres grans avingudes, més una via a ran de terra per a la circulació lenta i el pas dels vianants. Com a complement, s'ajardinaria i s'enllumenaria la zona. Dins l'anell va projectar-se un parc infantil i un monument a la batalla de Lepant. Aquell mateix any van començar a enderrocar-se les barraques que hi havia als voltants de la plaça. Dos anys després, amb les obres encara per començar, l'alcalde Porcioles afirmava que la nova plaça de les Glòries es convertirà “urbanísticament parlant, en una de les millors del món” (La Vanguardia, 22.11.1958).

  Esquema del projecte per a la reforma de la plaça
de les Glòries de l'any 1953 (dibuix: La Vanguardia).

Finalment, l'u de setembre del 1960 les màquines van començar a remoure els terrenys per instalar-hi els primers fonaments. Just quatre mesos més tard, els diaris anunciaven amb lletres grans la inaguració de l'anell per part de les autoritats. Aquesta celeritat en erigir una obra pública de tal magnitud podria fer pensar que les institucions van abocar-se de ple en la causa de revitzalitzar les Glòries. La realitat era una altra: el que es va inagurar aquell gener de 1961 va ser una obra de mínims, tot just mig anell enmig d'un descampat. Si mireu la fotografia següent, publicada en La Vanguardia dos anys més tard (el 1963), veureu que la plaça mostrava un aspecte desolador malgrat que les obres no van arribar a aturar-se mai. I això que, segons la premsa, l'obra era objecte del reconeixement dels urbanistes estrangers que la visitaven.

La plaça de les Glòries el 1963 (foto: La Vanguardia).

 

(Continuarà ben aviat).

 

 

 

Daniel A - 06/12/2008 10:48
Aprofito que els comentaris tornen a funcionar per disculpar-me pel format d'aquesta entrada (massa tamanys i estils de lletra junts, em temo).
Lletraferit - 06/12/2008 11:44

Bona feina Daniel A.

No pateixis pels tipus de lletra. El que hi dius és molt interessant.

Gloria - 06/12/2008 17:51

M'ha agradat aquesta historia. No sap el que m'agradaría opinar sobre el tema Pero... ¿qué podía engendrar el estéril y mal cultivado ingenio mío,..De fet, sóc el menys indicat per opinar sobre aquest tema, però el que m'han ensenyat a la vida és estimar a les persones...No obstante , aquí seguiré con las pequeñas historias

Glorias

Enric J.S. - 07/12/2008 00:28

Interessant i educativa història, Daniel. Aquest comentari ja te'l vaig enviar el dia 5, però els comentaris no van ser publicats.

Estic intentant enviar-te una foto de l'any 1930 que crec t'agradarà, però no sóc capaç de fer-ho en aquest correu que hi ha a l'inici de l'història (sóc bastant sapastre amb això de les noves tecnologies). En tens algún altre on poder enviar-la?.

gloria - 07/12/2008 00:49

La dirección de Daniel A. (elsmillorsdies arrova gmail.com) Aquest arrova  no .Es aquest -->@

També hi ha altre solución: En Bdebarna escriure HISTÒRIA , que obre un senzill formulari des del qual es poden enviar textos i adjuntar fotografies .D'aquesta manera la veiem tots

  Un saludo

Gloria

Lletraferit - 07/12/2008 08:40

No comencem. Per favor.

 

Dins de la xarxa hi ha uns programes que ens volen fer mal: en diem ‘virus’.

Per reproduïr-se, els virus entren a la nostra màquina i agafen totes les adreces de correu que troben dins dels nostres arxius i, a partir d’aquesta informació, re-envien correus -que contenen el propi virus- cap a totes les màquines dels nostres amics, coneguts, associats, col·legues, etc., i així el mal s’escampa.

 

Per culpa d’això hem de comprar, pagar, instal·lar i mantenir els programes anti-virus.

Si les nostres adreces contenen la @ el programa dolent ho té molt fàcil.

En canvi, si quan ‘escrivim’ l’adreça substituïm el signe @ per la paraula ‘arrova’, llavors els virus –els més primaris, i n’hi ha un munt- passen de llarg i no en fan cas, i tot això que ens estalviem.

Estem ajudant a ‘no’ escampar el virus.

 

Si en Dani ha posat la paraula ‘arrova’ és perquè té un bon costum d'usuari, que hauríem de fer tots.

 

Respecte de la Gloria –o Glorias, com signa tambè- continua amb el seu costum de clavar frases amb castellà dins del text amb català. Tot i que pot ser un senyal d’erudició, aquí canta una mica.

A tall de salutació –donat que ‘ella’ menciona un fragment de poesia castellana, jo li dedico: forsi altro canterà con miglior plectio, que –com tothom i tothoma sap- és gairebé la darrera frase que surt al llibre El Quijote.

Així ofereixo a la Gloria (?) l’homenatge de posar un text erudit, amb llengua diferent, dins del meu text amb català.

Lletraferit - 07/12/2008 09:06

Amic Enric, per enviar correu cal posar sempre el signe @, així la màquina l'entèn i et fa cas.

 

En el cas, però, de que vulguis comunicar a un humà o una humana el teu correu, posa la paraula 'arrova' entre dos espais amb blanc -tal com ens diu en Daniel- i així dissimules una mica davant dels virus.

No és cap obligació.

Daniel A - 07/12/2008 11:00

Com bé comenteu, a l'hora d'escriure la meva adreça electrònica he substituït el símbol @ per la paraula "arrova" perquè els "bots" (programes automàtics) que es dediquen a recol·lectar adreçes d'email passin de llarg. És un costum que recomano a tothom si no voleu que la safata d'entrada se us ompli d'spam. Per sort, la majoria de "bots" no parlen català i no saben que el símbol @ s'hi diu arrova.

Qui vulgui enviar-me un email només ha de canviar la paraula "arrova" per @:

elsmillorsdiesarrovagmail.com

O mirar el blog i visualitzar el meu perfil (allà també apareix l'adreça).

Enric J.S. - 07/12/2008 13:24

Gràcies, amics. Sempre es poden aprendre coses.

He enviat la foto tal com heu dit i de moment sembla que ha funcionat.

Glorias - 07/12/2008 19:15

Un buen antivirus, es lo más eficaz para mantener sano el ordenador.Si tienes a buen recaudo tus archivos fuera de tu ordenador (Disco duro externo) es la mejor idea de prevenir una infección. Otro consejo, es trabajar sobre este disco duro externo fuera de internet.Otro más es, pasar el antivirus después de una sesión de internet. Aparte de todo esto , me gustaría ver esa "foto" . La plaza de Glorias, me gusta mucho, un poco lio pero bién y de maleficio nada.He pasado y paso muchas veces y hasta ahora nada ,de nada.Toquemos madera

Glorias

Glorietas - 07/12/2008 23:52
Lletraferit - gràcies per la teva oferta ... però seguiré amb el meu esforç fins aconseguir la META que m'he proposat. Voldria veure la foto per opinar almenys ...                              Glorietas
Lletraferit - 08/12/2008 10:33
Vale.
Enric J.S. - 08/12/2008 10:44
Gloria.Glorias o Glorietas, supongo que es la misma persona, si me das un correo donde enviarte la foto, lo haré con mucho gusto. Si no quieres hacer público tu correo, buscando cualquier historia firmada por mi, verás el mío y me lo puedes enviar directamente. Un saludo.
Daniel A - 08/12/2008 15:23
He afegit a la història penjada al blog una foto de l'Enric amb una vista aèria de la plaça als anys trenta.

Filtre
Deixa la teva història