Segons els franquistes, el Raval estava classificat en tres categoriés: 1/ciutadans modestos, peró de bé.2/ ciutadans no tant de bé y 3/ ciutadans del "malviure". I damunt, segons ells, ocupaven diferents zones, com si haguessin triat ells mateixos, segóns els valors morals de cada escú... sense paraules.
El de les zones és cert. Cert dia passejava pel Raval , a la recerca d'una fonts amb càmera en mà. Sense voler, em vaig endinsar-me dins d'un carrer amb edificis i ambient diferent. Vaig preguntar a una senyora sobre aquest carrer; em va dir que estava en la zona rica
Pilarin
Argos: Tots sabém que el barri del Raval és històric dintre de Barcelona.També saben que hi ha moltes escombraries que netejar. Hi ha zones que donen pànic plenes de prostitució amb manejos de drogues en els mateixos carrers, que passegen les persones. Això ho he viscut en primera persona, el dia que em vaig deixar caure per allí. Hi ha barris de Barcelona, que pots passejar lliure i tantes vegades com vulgui , sense por de veure semblant ambient "mafiós podrit" com té Raval. L'autoritat competente brillen per la seva absència. Una ... i no més Sant Tomás
Pilarín
pilarin: -lletra y música de J.M.Serrat-Conillet de vellut- Era suau com el vellut i poregosa com un conill menut; yo me brindo a ser tu carro blindat última generació, no siguis poregosa, argos te envita a fer una passejada de tot cor, por el raval, yo tambien me apunto, estarás en buenas manos y cuidaremos de tí, yo paseo sóla y no pasa nada, a lo mejor es que tengo pinta de carro blindat, venga animate y cámara en ristre, hacemos un bonito recorrido por él, te aseguro que te llevarás otra impresión de nuestro querido raval, animate y quedamos, lo pasarás bien, SI ó SI ?, venga te esperamos.mercé leontopodio.
Mercé lentopodio: El plorar m'ajuda a descarregar el meu estat emocional Si estic trist viu la meva tristesa ,l'assec , la comprenc, com també comprenc que no es resolen les coses amb el plor. Però sempre agraeixo a les persones que em van fer plorar per a bé meu ; com a les quals em van fer riure .M'apunto a prendre la seva mà amiga i ojala! em contagiï aviat dels seus moments màgics que moltes vegades necessito. Em diu que analitzi la intenció de les bones persones ¿Com puc analitzar això? .Sempre m'he guiat pel meu instint .Canviant de terç ¿sabia que en Montjuïc, està la Font del Gat? era coneguda des de mitjan segle XIX i es troba al bell mig dels jardins Laribal .Va ser modernitzada el 1918 i l'antic berenador va ser transformat poc després en un restaurant dissenayat precisamentper Josep Puig i Cadafalch A l'entrada de la font hi har cerámica al.lusa al mit Gat .Probablement , va ser la font més coneguda de totes les que , en un moment o l'altre ,van gaudir de gran popularitat a la muntanya. La font del Gat va inspirar una cançó que va esdevenir popularissíma, la Marieta de l'ull viu :L'estrofa més coneguda és aquesta : "Baixant de la font del Gat/ una noia, una noia,/baixant de la font del Gat /una noia i un soldat.Pregunteu-li com es diu , /Marieta , Marieta,/Pregunteu-li com es diu,/ Marieta de l'ull viu".La font va deixar de rajar , peró ara ha estat restaurada i a l'edifici ´'han instal-lat les oficinesdel Centre Gestor del Pla de Montjuïc.
M'agrada molt Bdebarna, m'ajuda i impulsa a interessar-me per informacions sobre la història que tant m'ompli i trobar persones com vostè que motoritzen mes la meva curiositat. Una abraçada tendra des de Montjuïc, lloc on treball
Pilarín
pilarín - ó - pilarín fuentes- molt agraida per la seva abraçada tendra, li acepto de bon cor, es el inici de una sana relació i per part meva, pot estar segura la tindrá, la meva má pot contar amb ella, sempre que volgui; jo també ploro i ultimanent menys, pero mi promés, de tornar a ser la donna que repicaba mes que un bon grapat de picanyols, crec estic consinguin ser de nou la dona de abans, montjuïc, la montanya mágica i sort de tenir el plaer de tindré el seu treball amb aquest indret, soc catalana, pero anafalbeta amb els escrits, disculpim, si tenin ocasió de coneixens li parlaré en catalá. mercé leontopodio
Mercé lentopodio: Encantada de ser la seva amiga. La sensibilitat que envolta l’ésser humà i el seu entorn , m'inspira una confiança que el meu instint dóna un si, a una amistat sincera amb vostè, que personalment estimo molt. La meva il·lusió seria poder compartir experiències en general, si vostè vol Merce. Sóc una persona més aviat solitària, viu a un ritme tranquil bastant pausado per als temps que corren .El meu lloc de treball és a l'aire lliure, envolta de verdes pinedes, fonts, i instal·lacions esportives, mantingudes per uns socis privats, i aixó em fa sentir orgullosa de pertànyer a aquest club. Ara fa molts anys que aquest és el meu espai de treball amb la meva "família", com els considero i consideren a causa del seu tracte amb mi. Em fa gràcia que refereixi la paraula contestona, sóc practicant , amb matricula d'honor .Sempre m'he tingut per l'ovella negra de la meva curta família, encara que per ser la petita del ramat , les meves germanes em van tractar de bon tros manyaga i també una mica de mà dura per a canalitzar la meva persona summament rebel. El fet de ser diferent o actuar diferent a la resta dels integrants de la meva família, no m'ho prenia com una mica negatiu sinó que tractava de treure el major avantatge d'aquesta situació ja que elles mai van veure la vida com jo la veia .El meu em va servir de molt ja que em vaig fer d'un caràcter autònom i fort Llegeixo en el seu comentari que es té per analfabeta en els escrits. Pinso que quan s'escriu amb amor, amb cor, el que se'ns arribi i el que se'ns antoje no assoleix reunir ignorància a la persona escribiente .Jo escric un poc com parlo i parlo sense tècnica .Parlo amb molta emoció, això si (...) però un dia em dí compte que també es podia escriure com a un li donava la gana. Corregeixo poquísimo, doncs creo que la millor frase és la qual es troba en l'emoció de la lluita. No cal escriure poemes per a convertir-se en poeta. Cal primer ser poeta, la poesia ve sola després .Aquesta pregunta ¿Com s'aprèn a escriure ? me la feia quan era una nena a la qual li agradava molt escriure ¿Quina carrera hi ha? ¿Hi ha alguna professió cridada escriptor? Doncs em sembla: no la hi ha. Menut rotllo li he soltat.Perdoni, però fruit de la meva imaginació em vaig deixar dur per les meves mans per a confeccionar aquest escrit.No la canso més .Una abraçada tendra
Pilarin de las fonts
pilarin: repasando mi escrito 17/12/2008 00 :34, puse ( picanyols), quise decir PICAROLS, el meu avi matern nascut el any 1891 hostafrancs-barcelona- mort 1956- raval va treballar de traginer molts anys, hacía reparto con un carro lleno de mercancía y la iba dejando por los colmados de aquellos años, su caballo llevaba en els arreus els picarols, i el crins del seu bescoll, le hacía unas trenzas, que normalmente se hacen con tres tiras, el meu avi, se las hacía de cuatro cinco o más, lo llevaba como si fuera el caballo de un rey, el meu avi era el rei traginer, iba vestido con alpagartas de espart, faja negra, una camisa ancha color grís y gorra negra todavía conservo els picarols, y cuando remeno els meu records, los hago sonar i me siento alegre como un picarol, tambien era componente de la coral XAUXA, san jerónino raval, era alto y fortote y me llevaba en bolandas, recuerdo sus manos grandotas que cogian las mias y me las veía muy pequeñitas, tinc un bon record de ell, el altre no el vaig arrivar a coneixer, va morir jove, fins aviat, encara estic per sopar.mercé leontopodio
Merce: Su abuelo murió a los 65, años muy joven era …Si quiere le escribo en Castellano, para mí es más fácil. Me encanta hablar y escuchar a las personas mayores.Bona nit Una abraçada tendra
Pilarín
Mercé lentopodio !¡Estupenda idea!¡ moc fitxa per al nostre primer contacte. Pegue'm el seu correu electrònic i el seu telefono.
És cert necessito parlar amb algun sobre temes personals que em inquieta.Conec una persona que podria parlar, escoltar i fins a aconsellar. Però no m'agrada molestar i prefereixo quedar-me amb les ganes
Una abraçada tendra
Pilarín
pilarin, aprofiti aquesta persona que coneix, segur la escoltará millor que jo, dons crec que la coneixs el suficient y de segur no li molestará, no es quedi amb la dubte, no es tanqui una porta per falta de ganes, jo he picat mes de una porta i sempre amb reben, no soc mandrosa, val la pena, fagi el esfors, aceptelo como un buen consejo, mi mano seguirá, abriendo puertas y cerrando heridas.arreveure.mercé leontopodio
Mercé lentopodio: Conozco a esta persona inteligente, afable, tolerante, simpática, culta, innovadora (con reservas) seria muy seria en las cosas formales, sobre todo cuando te lanza miradas fijas , enseguida deduzco que hay algo que no marcha bien He recibido de esta persona muy buenos consejos que me sirvieron para modificar ciertos aspectos de mi vida. De un tiempo a esta parte, paso un poco de todo y he notado que no voy bien. Hasta incluso llegó a decirme que veía en mí, un cierto aire de pasotismo, que lo soy , pero es producto de mi tranquilidad Si no me acerco a esta persona,es porque pienso que no le caigo bien Tengo también la sensación que tiene un concepto negativo de mí. Mi caracter es risueño, sin embargo tengo capacidad de tomar seriedad en los asuntos, cuando asi lo requiere el protocolo. Estimo y respeto a esta persona ,es por eso que seguiré con las ganas de acercarme a ella , salvo lo justo.Soy una persona que no suelo pedir nada a causa de mi temor a ser rechazada Si surge una casualidad de conversación ... la aprovecharé para retomar algún consejo...Un abrazo tierno y muchas gracias
Pilarín
Ja ha nascut aquell Ninet, que ens ha vingut a salvar, porta-li mel i formatge quan el vagis a adorar.paquita mercé leontopodio
