• Lletraferit - Nou barris - carrer del Cardenal Cisneros - Divendres, 19 de desembre de 2008



De la noche vencedor

a diario yo batallo

y a las sombras avasallo.

Como un Cid Campeador

"se va extendiendo el fulgor

delante de mi caballo".

á

Pues dar luz es mi destino

no temßis la noche oscura

que mi lanza os asegura

bien alumbrado el camino.

á

Compitiendo con el sol

advertid como me ama˝o

para brindaros cada a˝o

mi consabido Ĺfarolĺ.

á

Bien alumbrados os quiero

(sin que en esto al vino aluda)

en pascuas y el a˝o entero.

Muy cordialmente os saluda

vuestro amigo, El Farolero.

Dani - 19/12/2008 20:38

Lletraferit: Jo al farolero no hi vaig arribar però encara recondo quan els escombriaries passaven a casa meva a cobrar l'"aguinaldo"...

Això ha durat fins fa dos dies!

mercÚ lentopodio - 19/12/2008 21:28
lletrafit, yo sí viví, cuando venias de noche con los papas, picabamos de manosy gritabamos serenoooooooooo, en el silencio y obscuridad de la noche, a lo lejos se sentía el eco del sonido de su bastón que picaba contra los adoquines del suelo y cada vez, se sentía más cerca su golpeteo, tenía un gran manojo de llaves y con gran destreza escogía la llave de tu puerta, yo me preguntaba como se aclara para elegir la tuya, claro el era el sereno,  tambien recuerdo el repiqueo que entre las llaves hacian, le dabas una pequeña propina y el te daba una pequeña velita para subir a obscuras por la escalera, sr. lletrafit, me parece tambien existia aparte del sereno el vigilante, sabría usted explicar su función.grácias.mercé leontopodio 
Enric J.S. - 20/12/2008 11:00

Confío que en Lletraferit em perdonarà per ficar-me pel mig per explicar a la Sra. Mercé les funcions dels personatges que ella demana. El cas és que el padrí del meu cunyat va ser sereno i més d'un cop ens ha explicat sucoses anècdotes. Vaig al gra.

Tant el vigilant, com el sereno, eren responsables de vetllar per la seguretat ciutadana per les nits amb poder per detenir i portar a comissaria a qualsevol persona que delinquís o alterés l'ordre pùblic (robatori o baralla).

Ambdós portaven llarg bastó acabat en una punta roma metàl.lica de la que és que, gairebé tots, recordem el seu só en el silenci d'aquelles nits. Aquest bastó a més de servir d'arma els servía de mijtà de comunicació en cas de que ells o algun altre ciutadà necessités ajuda: dos cops al terra volía dir que el vigilant que estigués més a prop tenía que acudir, si eren tres cops qui tenía que fer-ho era el sereno i si els cops eren diversos i repetits es tratcava d'una emergència que calía de la presència del major nombre possible d'ells.

Normalment els vigilants eren el que portaven el manat de claus per socòrrer als descuidats a entrar a casa seva i els serenos, que anaven armats també amb pistola, tenían com a missió fer guardar l'orde i atendre els casos d'emergència que es poguessin donar per  la nit. Per exemple:avisar el metge en cas de malaltia, anar a buscar medicaments, avisar en cas d'incendi, etc, etc...

Cal tenir en conte que en aquells temps la guàrdia urbana només tenía com a missió la de regular i dirigir el trànsit.

Confío Mercé, haver satisfet la teva curiositat.

Lletraferit - 20/12/2008 11:37

El Sereno i el Vigilant també passaven per les cases a demanar les estrenes –el aguinaldo- i per ser més efectius anaven de dos amb dos: trucaven a la porta i et trobaves un Sereno i un Vigilant, vestits amb l’uniforme: gorra de plat amb una tira vermella o verda, i l’abric llarg fins els peus, amb botons platejats.

També et donaven un cromo de recordatori, segurament amb alguna poesia de felicitació.

Se’ls acostumava a donar una pesseta ‘rúbia’ a cada un, que era la tarifa proporcional a l’importància dels dos servidors públics.

 

En canvi, els que trucaven a la porta i es feien molt pesats, eren el ‘basurero’ el ‘barrendero’ i el ‘farolero’.

A vegades, la setmana de Nadal, passaven dos o tres ‘barrenderos’ o dos o tres’ basureros’ i llavors la meva iaia rondinava i no els donava res, que en aquell cas eren vint o trenta cèntims, també proporcional a la ‘menor’ importància dels personatges.

 

La meva iaia guardava sempre unes monedes de deu o de cinc cèntims al muntant de darrera la porta d’entrada –un portaló de fusta, alt fins el sostre- i jo alguna vegada n’havia estirat alguna per les meves despeses d’infant.

 

Les poesies dels ‘basureros’ ‘barrenderos’ i ‘faroleros’ acostumaven a començar:

"Yo trabajo todo el año con tesón y con esmero…"

i acabaven dient:

"por eso les felicita, las Pascuas, el ‘basurero’ o ‘barrendero’ o ‘farolero’.

mercÚ lentopodio - 20/12/2008 18:32

enric j.s : molt agraida de la seva informació, no crec el sr. lletrafit sigui rondinaira, si ha veces  he leido  sus escritos y mayormente siempre son muy acertados y explica cosas que a mi me gusta de learlas, como las de otros tantos, tambien le intuyó una gran habilidad en rondinar por escrito, con una gran elegancia y sutileza, que más de alguno debería de aprender de su maestría y  le doy mi gran admiración para el, tiene sabiduría en sus escritos para las personas que no son respetuosas con bdebarna y con los que escriben de buena gana sus vivencias personales en nuestros barrios, espero fagi una bona ventada i se en vagin tots a prende el vent a la farola. mercé leontopodio

mercÚ lentopodio - 20/12/2008 18:59

sr.lletrafit: jo també tinc una estampeta del barrendero, pero no se inserterla a la seva columna, diu el escrit:

FELICITACION - En invierno barro, en verano, bailes, hojas en otoño, que del árbol caen, residuos, papeles que revuelve el aire, descuido de todos que ensucian la calle, precisan constantes que la escoba agarre y esté todo el año, barre que te barre.!Mil felicidades¡ !Próspero Año nuevo¡ barre que te barre canta     EL BARRENDERO

a casa es deia que me de un, no eran barrenderos, hacían el aguinaldo para engordar su corta economía y comprar algo extra para estas fiestas señalas, no sé?. grácias.  mercé leontopodio

Lletraferit - 21/12/2008 00:48

Amb el pas del temps, Mercè, hem aprés a no agafar les coses per la part que pica, i a suportar amb resignació el bla bla bla d'algunes persones que encara no han adquirit l'hàbit humà de parlar d'allò que saben i fer-ho sense ofendre el bon gust de la gent.

 

Vosté Mercè ens explica sovint trets humans del seu barri, del seu carrer desaparegut, i se li percep un batec humà molt intens quan parla de les coses i les persones del seu antic carrer.

 

La majoria dels qui colaborem en fer aquesta petita història de la ciutat, sovint ens trobem que hem de criticar aquesta Barcelona municipal que no sembla voler respectar els records, la infàntesa, el batec del cor dels qui un dia vàrem ser joves, i ara veuen -veiem- com tot passa avall i s'oblida, sota les ordres d'uns mandataris que sembla que tinguin el cor fet de gel i el cervell ple de serradures.

 

Tot això de les estampes dels escombriaires i els fanalers, Mercè, ja forma part dels cromos de la nostra infantesa, i res ni ningú ens ho podra esborrar de la memòria.

(potser el sr. Alzheimer)

An˛nim - 21/12/2008 01:52
Camina ric mira qui va parlar, el professor d'humanitat , DON Lletraferit  . Em gustaria tenir una estampa teva, per a clavar-li dards en el teu cervell
mercÚ lentopodio - 21/12/2008 01:58

Anònim, te has pasado tres pueblos, que pasa no entenc res de res, perqué aquest comentari, si es ric millor per ell, aquest any amb tocará el  GORDO, ya os invitaré a un vermut amb anxoves i fumeren la pipa de la PAU, lo juro, queda en firme y si no amb toca, sis-plau, igualment el podem fer, jo sempre vaig de bona fé i respecto, el rics i els pobres , el diners i el picarols, sols serveixen en algunes ocasions i no sempre, pero sempre es millor tenirlos i si no entenín, dons amb el esforç del nostre treball també els tenín, arriben, pero se acaban deseguida, el meyns a mí, dons tinc un problema que necesito menjar cada día, la politica pels politics, jo no entenc, ells tenan el seu compris fet i tindrán que fer la seva feina ben feta, igual que tots nosaltres que treballem amb altres oficis compli amb la nostre, i la seva feina la faran per complir amb nosaltres i no dejarnos amb un destí incert, aquest any vinent, els politics ejerciran  el millor possible amb favor dels mes desfavorits, mes els i val, el poble vol menjar i tindre sostre i amb poca cosa mes, si conforme, al meyns jo, vinga estiguin per la feina que la gent que está en plena ruina i no perque axin fet el mandrós, sino que las cosas cada día van pitjor, volem menjar.mercé leontopodio

Lletraferit - 21/12/2008 02:15

Bla bla bla sense suc ni bruc a la sortida del Bingo...

Has perdut molts pempis avui?

An˛nim - 21/12/2008 02:24
LLetraferit :  LLEVO el lapiz de ratllar els numeros detras de l'orella.He guanyat que vols que et compri preciós.Sempre guanyo
Lletraferit - 21/12/2008 09:40

Ja es veu clar, Mercè, que el meu comentari de matinada -del bla bla bla- es referia a l’anònim -o potser anònima- que ens escriu perquè té ordinata i ens mostra sempre que pot el seu poc gruix mental i el seu poc gust expressiu.

 

Quina infància, quina joventut haurà tingut aquest -ell o ella- teclejador anònim?

 

Aquí a Barcelona, com en totes les ciutats i poblaments del món, hi ha persones que fan bé la seva feina.

I per poder-la fer han de posseïr alguna mica de coneixements, alguna mica de sensibilitat humana enfocada cap els seus veïns, alguna mica de cultureta ja sigui social, econòmica, mèdica, jurídica, artística o política.

Fins i tot per fer de veterinari calen un munt de coneixements per tractar bé els animals i -sobre tot- els seus amos.

 

I a tot arreu hi ha persones que es van quedant enrere, que no volen fer com els altres, potser perquè no volen (rebel·lia) o no poden (pobresa) o no donen per més (gambals curts)...

 

(jo no sé res del que va dir el d’Hipona, però sé una frase d’en Napoleón: "la Justícia ens dona els mateixos drets i ens iguala; la Divina Providència, però, ens ha dotat de qualitats diferents i ens fa diversos")

 

... i llavors es dediquen a posar el dit a l’ull de qui els aguanta, a fer sorollets a missa o en un concert, a tirar-se pets a l’ascensor, a cagar-la molt quan circulen pel carrer i trepitgen la ratlla blanca o no fan puto cas del llum vermell dels semàfors: i aquests ximplets -a internet- es posen a insultar -diguem-ho així- als qui proven de fer-los veure com l’estant cagant facin el que facin.

(en cada pessebre hi ha d’haver un caganer...)

 

Em temo que aquest anònim o anònima o homònima o homínida farà com aquell oblidat Joe Rígoli: "yo sigo, je je je".

 

Bon Nadal a tothom (i a tothoma) i que Nostre Senyor ens doni molta resignació.

Postdata: jo soc més modelno: detrás de l’orella llevo un pendrive.

mercÚ lentopodio - 21/12/2008 17:22
lletrafit: jo he lligit -imperdible- pero posa pendrive- grácias a usted, he aprendio una cosa que desconocía- Pen Drive- "dispositivo portátil pequeño de almacenamiento de datos", jo pels reis el vui de regal, per si de cas me agafa el alzehimer, tiraré má del aparatet, els cromos y altres coses molt antigues, sempre estan en mí, moltes son de gent que no estan entre nosaltres, pero si amb el meu pensament, no tinc el síndrome de diógenes, pero aquestes cosetas no aniran el al container, están mi i las toco las miro, son un dels meus millors tesors que tinc, també visc del present feliçment i del futur ja amb parlem.mercé leontopodio
Lletraferit - 21/12/2008 18:53

No pateixi Mercè, que jo també pensava que tenia el sindrome de Diógenes: encara guardo les entrades del dia que vàrem anar tota la familia a veure la pel·licula 'ET' -erem 4 de colla i ara som 2-, i uns tickets -inservibles- per entrar al Autogruta del Paral·lel.

 

Cada persona té una manera de recordar el passat, però al final les cosetes que hem anat guardant ajuden a mantenir el record d'un altre temps en que, com a mínim, erem més joves...

 

Aprofiti Mercè, que els pendrives de 2 Gigas ara van a 8 euro. No caldrà que se'n compri un de més gran: sovint els sobra espai.

An˛nim - 21/12/2008 20:44

El meu espessor mental està molt capacitada per a contestar amb delit afable las tevas brava- tas i, per ordre de la meva pròpia persona. Aquest teclador/ra. va tenir una infantesa normal, sense pompes La meva saviesa no és tan borda com la teva, ni tan flipante, ni tan arremesa.""Paradís meu!!, Et podrien donar un llorer com literat de rondalles narratives, de la classe, amarg fruit  .Ara adverteixes," príncep meu" que escassejaré d'estudis , però em sobra habilitat , per a expressar-te en poques paraules "lo fino" que has estat amb mi El teu preciós escrit Batallant de cultures, és per a lla-garse .Si no dono més i més de si , és per la meva dolença "gambals curts" però amb els teus abordajes segur m'estimulo desfilant .El meu currículum vitae cronològic , que literalment significaria "carrera de la vida" títols , càrrecs, honors, treballs realitzats etc., ho tinc fet al meu favor, i davant el dubte, vaig fer omissions. En el llibre primer del llibre ,"confessions", de San Agustín de Hipona I,1, Gran ets Senyor, i molt digne de lloança; gran el teu poder , i la teva saviesa no té mesura pretén lloar-te l'home, que ,revestit de la seva mortalitat, duu amb si el testimoniatge del seu pecat i el testimoniatge que resisteix als superbs.Et regalo aquest paràgraf, de San Agustín ,en qüestió a la meva rebel·lia i a la teva frase-cita de Napoleó jo segueixo, "jeu-je-ja-ja".Llàstima que aquest any no munti cap pessebre per a posar els teus greuges prop dels pastors llenyataires en les seves fogueres .Compra't un antivírics per a aquest PenDrive que portes en la teva orella,(GPL) de codi obert que protegeixi de les teves possibles pèrdues de dades i acorda't d'actualitzar-lo. ¡¡Feliç Nadal!!

Perdon el meu catalá, estio aprenent...

Anˇnim - 21/12/2008 21:06

Lletraferit - 21/12/2008 18:53 L'anterior escrit és per a l'amic Lletraferit Em vaig oblidar posar el seu nom.Ha de ser que no ho tinc molt en la meva memòria

                 ¡¡FELIÇ NADAL!!          

Anònim - 21/12/2008 20:44
PIlarÝn - 21/12/2008 21:52

Mercé , Si el Anónim se ha pasado tres pueblos, el Don Lletraferit, hizo escala en Milán, para irse posteriormente a Palermo (Sicilia)  Una abraçada tendra

       Pilarín     ¡¡FELIÇ NADAL!!

Lletraferit - 21/12/2008 22:52

"Perdon el meu catalá, estio aprenent..."

 

Qué?

Vosaltres dues no n'aprendreu mai.

Sou TeleCinqueres total.

No teniu arguments al magí.

Sovint feu el mateix efecte que 'un elefante en una cacharreria'.

 

Ja veig que em teniu mania perque jo soc budista -cinturon naranja- i vosaltres no.

pilarÝn y Anˇnim - 21/12/2008 23:07
Lletraferit : Estàs al mes mínim detall .Sabia que et pararies en aquesta fallada última d'escriptura. La teva cinturon taronja m'ho poso de diadema per al meu pèl . Sóc campiona en salts i lluita greco-romana. Faig classes de kung.fú i pim-pom .El meu escrit té fonament, si et pica et grates ¡¡Feliç Nadal!!
An˛nim - 21/12/2008 23:31

TRADUCCIÓN DEL COMENTARIO 

Lletraferit: Mi espesura mental está muy capacitada  para contestar con deleite afable tus bravatas y, por orden de mi propia persona. Este teclador/ra. tuvo una  niñez normal, sin pompas Mi sabiduría no es tan borde como la tuya, ni tan flipante, ni tan arremetida.¡¡Paraíso mío!!,  Te podrían dar un laurel como literato de fábulas narrativas, de la clase, amargo fruto rubio .Ahora adviertes,” príncipe mío” que escasearé de estudios , pero me sobra habilidad , para expresarte en pocas palabras lo exiguo fino  que has sido conmigo Tu precioso escrito Batallando de culturas, es para llagarse .Si no doy más y más de si , es por mi dolencia “gambals curts” pero con tus abordajes seguro me estimulo desfilando .Mi currículum vitae cronológico , que literalmente significaría “carrera de la vida” títulos , cargos, honores, trabajos  realizados etc., lo tengo hecho a mi favor, y ante la duda, hice  omisiones. En el libro primero del libro ,“confesiones”, de San Agustín de Hipona I,1, Grande eres Señor, y muy digno de alabanza; grande tu poder , y tu sabiduría no tiene medida pretende alabarte el hombre, que ,revestido de su mortalidad, lleva consigo el testimonio de su pecado y el testimonio de que resiste a los soberbios.Te regalo este párrafo, de San Agustín ,en cuestión a mi rebeldía y a tu frasecita  de Napoleón “yo sigo, je-je-ja-ja”.Lástima que este año no monte ningún pesebre para poner tus agravios cerca de los pastores leñadores en sus hogueras .Cómprate un antivirus para ese PenDrive que llevas en tu oreja,(GPL) de código abierto que proteja de tus posibles pérdidas de datos y acuérdate de actualizarlo. ¡¡Feliz Navidad!!  
Lletraferit - 21/12/2008 23:57

Ja podeu dir ja, parejita, que "Lo que natura non da, Salamanca non presta".

 

És possible que en el vostre àmbit antropomorf sigueu els més llestos de la tribu.

Aquí en aquestes pàgines, però, feu angúnia.

PilarÝn - 22/12/2008 15:56

LLetraferit meu cariñete: El refrany, correctament enunciat, és "el que natura no dóna , Salamanca no presta" tan fácil d'interpretar com el que diu el que va a néixer BRUT; amb majúscules També pot aconseguir un títol universitari

Fer angúnia Dit d'una cosa que oprimeix, que produeix una impressió. Moltíssima sort i no t'atabalis que si t'evites les náusees tindrás un embarás meravellós .Petons

Pilarín


Filtre
Deixa la teva hist˛ria