• Pere Castaño - Ciutat Vella - Al cor de la ciutat - Dimecres, 31 de desembre de 2008



 

Si tots encetem l’any amb una petita flama d’alegria i amistat, farem prou llum per a il·luminar nous camins d’equitat, potser obrirem un futur de prosperitat universal, que no es fonamenti en la explotació. Nova claror per a una nova justícia.

 

Bon any per a tothom!

mercé lentopodio - 01/01/2009 16:57
hola Sr.Pere castaño: el día 25/12/08, encendí la espelma de mi bautizo, tiene casi 60a. igual que yo;  se compró en la calle hospital,(raval) en una tienda Cerería, cerca de la iglesa San Agustín, es un cirio de bautizo con la imagen de San Antonio de Padua y con grandes filigranas, sólo la encendió mi padrino, con la flama del cirio Pascual en el dia de mi bautizo; el 25 fué su segunda vez que se encendía, ha estado guardada durante estos años, en el fondo de un armario, su caja original ya amarillenta por el paso de los años y el cirio ya no era blanco, era de igual color que el de la caja, estaba junto con otras cajas de cirios de mis hijos, de la misma celebración; a su lado puse una bandeja y encima improvisé una mantita de algodón de este que se vende para hacer curas, lo hice para poder reclinar en este lecho, una gran figura del Niño Jesús, tiene muchos años, la imagen era de la madre de mi marido y está apedazada por varios sitios,  en su mano izquierda ya no existen sus deditos, sólo hay unos alambres, pues alguna que otra caida tuvo y mis suegros la fueron apedazando con los años, esta imagen no la tiré y la guardé en un fondo de cajón rodeada de plástico  de burbujas de aire, para que no lastimara más, tambien puse a su lado una pequeño pessebre, de estos de todo a 100, pintado y de plástico , era mi madre que falleció en abril de este año, no se el impulso que me llevo para hacer esto, pero cuando encendí la flama, dije -aixó es la flama de la vida-, era una flama de gran dimensión, esto me llamó la atención pues nunca había observado, una flama tan larga y bonita, trás este paramento , en la pared hay un cuadro pintado de nuestra Rambla de las Flores , ahora leo su bonito mensaje y deseo lo mismo para todos.mercé leontopodio
Mussol - 01/01/2009 18:40

Pere,

com a resposta a la teva invitació pel nou any, no puc fer més que reproduir un poema de Kavafis, el gran poeta grec, traduït al català per Carles Riba i també per Alexis E. Solà:

CIRIS

Els dies que vindran són davant nostre

com una filera de ciris encesos,

daurats, càlids, plens de vida.

Els dies que passaren resten darrere

com una trista filera de ciris apagats.

Els de més a prop fumegen encara,

ciris freds, consumits, toçats.

No els vull veure: m'entristeix la seva forma

i m'entristeix també el record de la seva antiga llum.

Miro al davant meu els meus ciris encesos.

No em vull girar, per no frisar en veure

com s'allarga depressa la filera ja esmorteïda,

com augmenten depressa els ciris apagats.

 

Cal que tots mirem endavant els ciris que

 

Mussol - 01/01/2009 18:50

Com m'ha passat d'altres vegades, he pitjat alguna de les 102 tecles que no havia de pitjar.

Cal que tots mirem endavant els ciris que encara tenim encesos i que n'arribem a encendre cada dia molts més. Que no s'acabi mai la llum!!!

Bon any a tots plegats.

Pilarín Fuentes - 02/01/2009 12:33

Que bonic relat Mercé, com tots els quals escriu, tendres. Moltes vegades ens costa desfer-nos de coses gastades pel temps, quan ha significat tant en les nostres vides personals .Són peces de valor sentimental irrepetibles que ens aferrem a conservar-les en bon o mal estat, records que tenim en caixes o exposades en les nostres cases. Com diu el refrany "qui guarda troba", vostè va trobat aquest regal  de tornar a recordar, i fins i tot va aconseguir crear y  sentir records .En la meva casa tinc un quadre bastant antic fet aquarel·la, d'una Verge amb un nen, duu amb mi molts anys .Està un poc deteriorat ,  ho tinc penjat amb molta alegria en el meu dormitori, em dóna molta tranquil·litat .El d'encendre la "Flama" no ho havia escoltat, ni mai ho vaig fer . La "flama" de la foto , és preciosa , felicito a Pere Castany per semblant pensament de delectar-nos la pàgina amb la "flama" de l'alegria i amistat . Una abraçada tendra dolça de Pilarín

  ¡¡¡Feliç Nadal 2009!!

Kim - 02/01/2009 13:43
A mes que siguin flames per la PAU al mon.
Pilarín - 02/01/2009 13:50
També, per la PAU del món , moltes flames
Maruxela - 02/01/2009 19:08
Ara que faig memòria. En el col·legí on vaig estar de petita , les monges per Nadal, encenien unes veles per etapes. Una per la fam del món, altra pels nens/as sense casa ni família, com era mos la majoria de nosaltres,també pels malalts. Feien el Betlem sota l'escala molt bonic. La molsa  era arrencat per les nostres mans de les parets humides i voltants de l'herba, es necessitava molta molsa i les germanes per a estimular-nos ens donaven caramels per cestito .Les roques era carbó cremat que recoguem-se de la caldera en cestitos. M'acordo que per a arrencar amb cura la molsa del la terra, utilizabamos cucharitas .Les figures eren grans fetes d'escaiola , cada any calia reparar alguna a pesar d'estar guardades amb pajitas dintre de caixes de fusta. Havia una monja , que s'encarregava de fer el Rio del Betlem , però d'aigua corrent amb cascada .Sor Fuentes, era el seu sobrenom afectuós que ella amb un somriure ens demostrava que li agradava.També s'encarregava de muntar la llum. Era una monja molt mani tas, afectuosa i pacient amb nosaltres .Altra monja, muntava la decoració de les figures dintre del que seria el Betlem més bonic i natural que mai he vist. M'acordo de l'olor a molsa, fusta quan les llums duien un temps enceses aquesta olor m'arribava quan cantava nadales davant del Betlem. Totes colaborabamos amb entusiasme amb les monjitas durant 6 dies abans de la nochebuena. En l'Església col·locaven el nen Jesús preciós, molt original, en el cap duia un gorrito gallec, al costat li posaven una gaita , més als costats les veles que lentament anaven encenent. Bueno vaig a parar ¡¡Feliç 2009!!          Maruxela

Filtre
Deixa la teva història