Tenia dues hores lliures i vaig anar a passejar resseguint el perímetre de la muralla romana de Barcelona. Per casualitat vaig trobar aquest carrer, tan estret que el creia un passatge particular. Al final del carrer Timó, una porta, amb arc de pedra, adovellat, i porta de fusta massissa, ennegrida, amb ferros i claus. Fa tant de temps que no s'obre que al terra s'ha tapat l'escletxa debaix per la pols, que ja sembla ciment. Pero al damunt, uns segles més jove, el número de pedra blanca que posa l'ajuntament, el 3, dona fe de que esxisteix, que es una propietat inmobiliària, que paga impostos. Qué hi ha al darrera? Per google he vist un jardí. Serà com als contes de Borges, potser un cop s'entra no s'hi surt? si hi trobes el paradís, quan surts per toranr-hi un altre dia no trobes mai més el carrer? Suposo que un dia hi tornaré i la porta serà inexistent, no quedarà ni rastre en el mur.
Qui sería l'últim en tancar la porta?
Hola Ferran ..no se si ho saps, aquesta porta formava part del castell dels Templers i Jaume I (educat per ells) els va concedir el privilegi de sortir fora muralles per LA PORTA.
en tinc una fotografia...doncs sempre m'ha fascinat....
M'interessa aquesta història .On puc trobar informació sobre aquest castell dels templarios ?? gràcies
salutacions
Hola Ferran i Montse...un apunt mes...no era ben be un castell, era un convent també conegut com la casa del Palau del Temple, això si emmurallada i emmerletada, un lloc de residència dels templers a la ciutat de Barcelona i de la qual nomes ens queda l'esmentada porta al carrer Timó i l'antiga capella del convent, ara església, al n.4 del carrer d'Ataülf.
Aquí podeu veure una completa informació amb fotos:
http://badiumicacos.blogspot.com/2008/05/el-palau-dels-templers.html
salutacions
Hola Jordi, Montserrat i Maruxela
La veritat és que estic content per haver iniciat aquesta història, super interessant. Moltes gràcies per els vostres coneixements. Jordi, per la pàgina web on escrius suposo que ets de la molt bonica (no és conya) ciutat de Badalona. El meu germà hi viu, al carrer LLedó, aprop d'un museu d'història de visita aconsellable, (i despres unes patates fregides de ca la bruta, o un vermutet a la platja) Res, com deien abans, "Badalona Funciona"
Hola Ferran, el blog no es meu, és un blog que segueixo des-de fa temps i que et recomano fullejar doncs jó, com tú, soc un tafaner encuriosit d'aquests temes i que en veient una antiga porta com aquesta del carrer Timó, de la qual pocs s'hi fixen, és pregunta... que hi fa allà?...que hi havia darrera?....com era aquell indret en temps passats?.
Com molt bé has vist l'autor del blog és de Badalona, tot i que viu entre Badalona i Valencia i així ho comenta en el blog.
Et dono les gràcies a tú per iniciar històries tant interessants com aquesta, i així donar peu a investigar a tots aquells que ens agrada conèixer, una mica més, la història de la nostra ciutat.
...i per cert.... visca el vermutet!...aixó si que es sagrat.
