• Pere Castaño - Eixample - Avinguda Diagonal/Passeig Sant Joan - Divendres, 6 de febrer de 2009



La revista que s’anuncia en aquest bus, espera que una part de la campanya la hi paguin entre catòlics i ateus: repenjant-se en la polèmica sobre l’existència de Déu, espera sumar els impactes del debat aliè a la pròpia promoció del setmanari; està ben ideat i acredita que els publicitaris se les pensen totes... De fet aquesta és una facultat per la qual els bons professionals estan ben dotats, enginy i oportunitat és allò que els anunciants valoren en un creatiu del ram.  

     Així, mentre la delirant batussa entre creients i descreguts, circula pels carrers amb missatges de fe i de relativisme, una revista ens crida a tocar de peus a terra, a creure en allò que sí és tangible: el paper imprès. Altra cosa és la veracitat que pugui acreditar la dita publicació en notícies, articles i tafaneries, que sembla la seva especialitat. Per que, si no vaig errat, el quid de la qüestió és si la fe d’uns quants valida la idea de l’existència d’un ésser que, a més d’intangible, és inaudible i invisible, per tant imperceptible del tot!  

     D’altra banda, em deixa perplex que els descreguts es prenguin cap molèstia en negar allò que és indemostrable... per què? Si són els que proclamen la substància d’un ens tan fabulós, els que ens han de mostrar proves de la seva existència, quin favor no farien a tantes persones en risc de condemnar-se per la ignorància, el pragmatisme o l’amor a les veritats científiques... Vaja, tots aquells que senten necessitat de realitats accessibles. 

     Aquestes notes –una mica d’estar per casa, sobre un assumpte que alguns es prenen tan a pit- les escric des de l’òptica del que va abandonar el si de l’església catòlica ja fa gairebé quatre anys, mai vaig sentir la fe exigida (em pregunto qui em pot culpar de no tenir fe, si és un do diví i la mateixa divinitat me n’ha desposseït...) i em trobo tan tranquil -o atribolat, depèn del dia- ara que he apostatat, com abans que, suposadament i gràcies a un baptisme que em van imposar, era membre d’un club que m’havia de garantir pau, felicitat, justícia i la vida eterna.

  Però, deixeu-me tornar a l’origen de la cosa: el més cert de tot, és que l’espavilat publicitari que s’ha empescat l’anunci, ha aconseguit que fins jo, que mai de la vida he comprat un exemplar de la revista -i probablement no en compri mai cap- hagi contribuït a incrementar els seus impactes publicitaris... Veges tu si n’és d’efectiu!

Maruxela - 09/02/2009 12:00

Que em serveix saber que existeixen unes revistes en el mercat de la marca que sigui, si al llegir-la no creo en el seu contingut. Materialment he de creure que existeix, aquí estan exposades de bon tros manyaga en els kioskos, "aviat" amb aquest anunci com exclamant ajuda , ja se suposa més col·locada, per unir l'eslògan amb forma de pregunta de si ¿ Déu existeix o no ? Sense voler, volent, han jugat amb un tema delicat ,un mateix sap si existeix o no en els seus cors. No solament existeix el material existeix , també l'espiritual intern de cada ésser humà. Em sembla una passada que utilitzin aquest tipus de demagògies per a vendre més una revista del tres a la cambra , que al meu gust no diu més que bajanades

Una salutació


Filtre
Deixa la teva història