Pere Castaño - Eixample - Cantonada Entença amb Tamarit - Dimecres, 18 de febrer de 2009



Fa poc he tingut coneixement d’un d’aquests fets que es poden classificar entre les “llegendes urbanes”, un terme que agrupa històries possibles o improbables, i moltes de francament irreals... aquestes darreres acostumen a tenir més èxit en la seva propagació –gràcies a la seducció d’allò que tenen de misteriós- i algunes ha fet fortuna, mentre d’altres no surten dels cercles d’adoradors de la mitologia popular... Però poques poden mostrar una plasmació tan sòlida i evident com el que vull donar a conèixer: tot un edifici del barri de Sant Antoni, una exposició en pedra, totxo i ferro d’una d’aquestes llegendes.

La casa en qüestió és prop d’un ambulatori, i ja se sap que quan hom arriba a una edat la salut es fa estantissa, i el sovinteja; com que sóc també un malalt de l’arquitectura de Barcelona, sempre vaig armat amb càmera fotogràfica, així, quan vaig topar-me amb aquella façana, tota historiada amb esgrafiats i ornamentada amb relleus, vaig fixar-m’hi amb més detall i, sobretot, en un fet prou insòlit: les mènsules i baranes dels balcons lluïen una decoració poc habitual doncs s’hi repetia exhaustivament un motiu únic: caragols!... El modest gasteròpode que ens cruspim en arrossos i guisats, aquesta humil bestiola que alguns venerem i que a Lleida és una icona gastronòmica, l’humil caragol (bover, cristià o vinyal) convertit en ornament, amb un protagonisme tal que no s’hi veu un metre quadrat de façana que no exhibeixi la seva closca!

Però, és al coronament de l’edifici on es concreta la història que he sabut recentment, s’hi representa una escena que, tot i estar ben reproduïda, resultava incomprensible sense el relat corresponent. Ha estat al butlletí periòdic de l’Associació de Veïns on he trobat una atractiva explicació per a la profusió de caragols que omplen la façana, i del grup que de personatges que la presideix.

Resulta que una modesta família del barri vivia en aquell indret, entre altres primàries activitats econòmiques tenien la venda de caragols, que ells mateixos replegaven pels marges i feixes d’uns terrenyis que encara s’explotaven agrícolament (la urbanització intensiva encara no havia cobert aquell pla sota Montjuïc) i va ser així com un bon dia van penetrar en una mena de cova –possiblement una deu d’aigua, de les moltes que travessen el pla de Barcelona- on esperaven trobar molts caragols atrets per la humitat, un cop dins van ensopegar amo un atuell de fang ple de monedes d’or!

No resulta estrany que, quan van fer-se edificar la bonica casa, se sentissin obligats a retre un sentit homenatge d’agraïment als animalons que els havien propiciat la fortuna, un inesperat benestar i un merescut descans en la seva quotidiana lluita per al sosteniment de la família. El testimoni, en aquest cas, no és un anònim i fantàstic relat de tradició oral, el tenim ben visible a la cantonada del carrer Entença amb Tamarit... I, si no és veritat (tal com va dir el clàssic) ­–“És ben trobat”.

Joan - 18/02/2009 20:57

Curiosa historia y magnificas fotografias

Muy interesanrte esta aportación

Un cordial saludo

Joan

Elena - 19/02/2009 06:13
Yo tambien lo recuerdo, vivía en la siguiente esquina (Tamarit-Rocafort) y muchas veces habiamos comido en el gallego que hay debajo de este edificio.
Anònim - 19/02/2009 16:13

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3822

 

http://totbarcelona.blogspot.com/2008/10/fotos-de-la-casa-de-los-caracoles.html

Hola de nuevo, adjunto un par de links para ampliar un poco la información sobre el edificio, además en el segundo link si clicais sobre las fotos se ven perfectamente los detalles.

Elena - 19/02/2009 16:33
Perdón, soy Elena
Elena - 19/02/2009 16:51

Pere, como comentas que eres aficionado a la arquitectura de Barcelona, esta web te gustará.

Un saludo

http://www.poblesdecatalunya.cat/Barcelones/

Enri J.S. - 21/02/2009 14:09

Com de costum, Pere, ens has documentat amb una història per a molts desconeguda i que no sembla només ben trobada , sino que a més a més sembla també força versemblant. L'únic que sento és que per descobrir-la hagi tingut de ser fent una visiteta a passar l'I.T.V física.

Jo sóc força aficionat a la recerca d'aquest molusc. El día que en tingui ja te'n portaré un grapadet. No són de Lleida, però si de molt a prop.

Argos - 23/02/2009 23:38
Si vos aficioneu a buscar caragols en l´arquitectura ,si no recordo malament en alguna decoració de finestres del c. del Bisbe i voltants de la Catedral ,incloent els que es veuen desde la torre del Rei Marti podeu trobar cargols que formen part de la decoració.Argos
Pere - 03/03/2009 18:02
Em sap greu no haver respost a cap dels vostres comentaris, el cas és que no he rebut els avisos que el sistema genera normalment; suposo que es deu a que s'ha omès el meu correu electrònic, ja que en voler posar més d'una foto es va fer a partir d'un procediment inusual.  Avui, voltant per el web, me'ls trobo i puc puntualitzar un parell de coses:A l'Enric, que no pateixi, que les meves visites al CAP, no les ha motivat res de consideració... encara que no perdo la esperança.A l'Elena agrair-li les adreces, tot i que ja les coneixia, fins al punt que hi he col·laborant amb alguns modestos treballs.I, finalment, és cert que a la catedral s'’n troba algun d'aquests mol·luscs, però em sembla recordar que són més aviat cap a la banda del carrer de Sant IU... ara m'han agafat ganes d'anar a veure-ho!

 


Filtre
Deixa la teva història