Dani - Ciutat Vella - Rambla de santa Mònica - Dijous, 19 de febrer de 2009




Els curiosos sots de la Rambla de Santa Mònica

Fa temps, en Galderich, que porta el blog piscolabis librorum, em va informar que prop de la Plaça del Teatre, hi havia unes marques a terra que tenien el seu origen en el passat no tant llunyà d’aquella zona.

Si hem d’entrar en context, alguns recordareu que fa temps, quan parlava dels bordells a la Barcelona Vella, us vaig explicar que al veí carrer de l’Arc del teatre, hi havia hagut un dels bordells més antics de Barcelona. Per si no fos prou, a pocs metres d’on avui us estic parlant, al Passatge de la Pau nº 3 existí també un prostíbul conegut amb el nom del “Xalet del Moro”, anomenat així per la seva arquitectura neomudèjar. Va tenir el seu moment d’esplendor a principis del segle XX i es va clausurar com a tal l’any 1956. Actualment és un Centre d’Atenció Primària on pel que m’han dit, alguns metges encara fan broma sobre el tema.

Reprenent el tema des del principi, fa uns dies vaig anar a buscar aquelles marques a terra. I si, les vaig trobar. Diuen que aquests sots tenen el seu origen en els repics de tacó que les prostitutes feien contra terra per cridar l’atenció de possibles clients. En principi no ho creia, però ho havia sentit de dues bandes ja.
La meva sorpresa va ser quan de sobte, mentre feia la fotografia un home gran que sortia de l’estanc proper em va mirar i va dir:

-Saps que és això?

Jo el vaig mirar, em vaig posar de puntetes i vaig començar a taconejar. L’home va esclatar a riure i a assentir amb el cap.

-És veritat? Vostè ho ha arribat a veure?
-I tant!-va dir-me- Fa anys que visc aquí i fins no fa gaire encara hi eren...

Doncs, si, finalment tot apunta a que la història pot ser certa. Anys i anys, o fins i tot diferents generacions de dones públiques repicant els seus tacons contra la pedra han deixat la seva empremta a la història de la ciutat... aquesta i més històries a: altresbarcelones.com

Lo - 19/02/2009 11:31

Doncs sí, Dani, jo també em vaig sorprendre amb aquesta història i, com tu, vaig anar a buscar els sots. Els vaig trobar i, per casualitat, també vaig trobar-me amb algú que sabia de què anava el tema. Ho vaig explicar ja fa temps a Bdebarna, però potser no has vist la història perquè les més antigues no surten al mapa si no selecciones els anys al requadre de portada. Per si hi vols fer un cop d'ull: Les petjades de les prostitutes

Joan - 19/02/2009 12:30
A principios de los sesenta yo iba a una escuela de formacion profesional q
Joan - 19/02/2009 12:33

Repito

A principios de los años sesenta yo iba a una escuela de formacion profesional que estaba ubicada justo al lado de donde aqui se comenta, recuerdo que en aquella  acera estaban paradas en la puerta del meuble a la espera del cliente.

Saludos Joan

 

Bdebarna - 20/02/2009 19:02
Hem esborrat alguns comentaris del forum que res aportaven a la història. Si alguna persona se sent ofesa o té alguna observació a fer, pot escriure al mail info@bdebarna.net
Bdebarna - 20/02/2009 20:33
Maruxela, si vols coneixer qui ha creat Bdebarna pots dirigir-te l'enllaç on posa Staff.
Joan - 21/02/2009 18:24

Yo a mis trece años tuve contacto carnal con una de ellas.

Sucedió que saliendo de la escuela por la tarde iba con dos compañeros más y hacia mucho viento, delante nuestro andaba una señorita de vida alegre la cual llevaba puesta una de aquella faldas con su can can debajo.

El viento le levanto la falda y a mi no se me ocurrio otra cosa que ponerme a cantar aquella canción de Modugno "yo soy il vento"

La buena señora se giró y me dió un cachete que me dejo plantado alli mismo.

Ese fue mi contacto carnal con una de ellas. lo recordaré siempre.

Un cordial saludo

Joan

 

 

Maruxela - 21/02/2009 18:51

¿No me digas...? ¿ de verdad... ? uf!

Joan - 21/02/2009 19:10
Pues si te digo y sin..... uf!
Maruxela - 21/02/2009 19:15
Si no lleva ¡uf! Usted lo sabrá
Jordi - 21/02/2009 20:04

Joan muy buena tu anecdota, yo tambien recuerdo a las viejas damas del chino, que aparecian cada anochecer como "zombies" en los portales de la parte baja de las Ramblas. En en esa primera parte de los 80 que yo vivi por esa zona cada una tenia su portal fijo, muchas de ellas eran bastante o muy veteranas, muy enfajadas y muy maquilladas.. como momias. El taconeo que perforaba los viejos marmoles de los portales, mas que como reclamo, yo creo que era causado por el aburrimiento mientras esperaban a algun cutre-maromo y sobretodo al frio que soportaban. Esas mujeres sabian lo que habia alli, tenian su clientela, poco taconeaban para llamar la atencion pues suficientemente se las veia y solo se insinuaban a los que ellas sabian que buscaban rollo. Cada una de ellas se conocia y tenia su porta que defendian noche tras noche pasando sus penurias. Entre ellas se conocian, charlaban discretamente y luchaban por su lugar echando a las nuevas rivales (muchas de ellas yonkies) que aparecian por esos portales buscando dinero facil por sexo...alguna pelea yo vi...y en la lucha las veteranas peleaban unidas, tenian su mala ostia.

Nadie como el fotografo  Joan Colom ha reflejado esos ambientes de la prostitución en el raval en los años 50-60, dejo aqui unos links a sus famosas fotos:

http://www.fundacion.telefonica.com/at/colom/colom02.jpg

http://www.laurencemillergallery.com/colom_raval.htm

Saludos

PD. felicidades a tu hija Elena por ese mágnifico powerpoint y la animo a que haga muchos mas. Disfruté mucho viendolo.

edu - 10/03/2009 19:49
aquestes forats han estat batejats pel mestre González Ledesma com a monument a la paciència: hores i hores de paciència de les noies esperant la clientela

Filtre
Deixa la teva història