A risc de fer-me pesat i aprofitant aquesta corrent melanconiosa que ens ocupa en aquestes darreres històries, m'agradaría recordar un producte que rarament algú de nosaltres, en un moment o altre de la nostra vida, no haurà saborejat : el Cola Cao.
Aquest producte fabricat i posat a la venda per Nutrexpa a finals de la década dels quaranta, crec que ha estat un complement alimentari de moltes generacions. L'envàs que il-lustra l'història correspont, si no m'erro, al primer que va sortir en aquesta modalitat de presentació, doncs anterorment la seva presentació era en sobres dobles o individuals.
Una altra de les circumstàncies que van possibilitar la popularitat d'aquest producte va ser la conçoneta que acompanyava la seva promoció publicitària (que a mí sempre m'havìa semblat que la cantava Antonio Machín).
Si pareu a recordar hi ha productes que molts recordem més per la publicitat que per l'ùs. De ben segur que tots en tenim alguna al nostre bagul dels records.
Enric, quanta nostalgia pel pot de xocolata i per la cançoneta.
Tot i que jo era de Nesquik...
Per cert, la cantava en Roberto Rizzo i era composta per en Aureli Jordi Dotras, un músic no professional -es dedicava a l'industria tèxtil- que tant sols per aquesta cançó ja ha passat a l'història tendra de la nostra generació.
Tens raò, Lletraferit, l'original cantor era en Roberto Rizzo, el que passa és que jo he escoltat la canço versionada per Antonio Machín.
El que si hi ha una certa polèmica és en qui va ser l'autor, hi ha qui diu (Wikipedia) que va ser un tal Fernando Aroca i que el Aureli Jordi Dotras li va arrabassar els drets d'autor.
El Nesquik ,va sortir després del Cola-Cao,es diluïa millor en la llet i el seu sabor era diferent , no sabia a xocolata , ni olorava igual que el Cola-Cao.Amb la llet calentita el Cola--Cao es diluïa bé ¡ummh rica! , rica
Una abraçada a tots amb molta energia
Voldría explicar, a tots els que heu tingut la bondat de llegir aquesta petita aportació històrica, que l'intenció de la mateixa no era la de competir en gustos (que si Nesquik , que si Phoscao,que si...), que ja m'està bé la discordia, ni tampoc la de mostrar si aquest o aquell envàs és més o menys antic, si no la de recordar un producte, que més que per la seva qualitat o ús, va ser famós per la seva publicitat (cantada o no). Com tants d'altres.
Si no a veure qui no recorda a:
-Aceitunas La Española. "...una aceituna como ninguna"
-Danone. "Toma Danone, dame Danone..."
-Quina Santa Catalina. "...da unas ganas de comerrr"
-Brandy Fundador. "...está como nunca"
-Brandy 501. "Es el momento oportuno..."
-Chocolates Elgorriaga."Tolon-tolon la campana de..."
-Okal." Que tal con ..."
i així, com vaig deixar dit en el darrer paràgraf del enunciat de l'història, tots i cadascú de nosaltres, segur en tenim a la memòria i els recordem amb certa melangia. No tan per que qualsevol temps passat fos millor, que segurament no, si no per que ens transporten a uns anys de certa inocència.
Per si a las administradores no les he sabut fer arribar el vídeo de la cançó del Cola Cao, us fico l'adresa d'on l'he vist i escoltat:
http://www.youtube.com/watch?v=7ZwXhmTyL9g
Crec que us agradarà.
Desprès de sentir per primera vegada la cançoneta de l'anunci de l'Okal, haguèrem d'anar al diccionari -castellà- a causa d'una paraula nova:
"Okaaaal Okaaaaal
Okal es lenitivo del dolooooooor"
Això de 'lenitivo' va ser un descobriment. Encara no sé com s'atrevien a clavar aquella paraula, en un anunci de ràdio, en aquells anys tan estrets...
Merce Leontopodio, ¿¿ Me da permiso para añadir algo a su comentario??
Una abraçada tendra
L'única, si es pot dir, pega que li veig al vídeo és que en el seu recorregut hi apareix la foto d'en Di Stefano en lloc de la de Kubala. Ja se sap un és culer i aquests detalls no li passen desapercebuts.
Lletraferit no recordava aquesta paraula (lenitivo) a l'anunci de Okal, peró deu n'hi do aplicar-la en aquells temps. Ja es fa difícil ara saber el que vol dir... si no la busques al diccionari.
