Fa dies que anem recordant coses i fets que estant tan a prop sembla que estan tan lluny. Avui em plau ficar, a aquesta pàgina de interrelació, un petit comentari sobre un mitjà de transport que durant la década dels quaranta va formar part del paisatge urbà de la nostra ciutat : el trolebús.
Aquest híbrid, mitad tramvía mitad bus, es va fer molt popular en aquells temps de la postguerra, entre d'altres coses, per que al funcionar amb corrent eléctrica ens va permetre tenir una xarxa de comunicació barata i neta, i no tenir de dependre de carburants com la benzina que tan escassejava. No cal oblidar que Europa i els països subministradors també estaven patint els estralls de la Segona Guerra Mundial.
Tot i que aquest mitjà ja estava en ús al 1941, el model de la foto pertany a la línea FP que durant l'any 1953 feia el recorregut desde l'Avda Mistral -Rocafort fins el Poble Nou (PereIV-Almogàvers).
Ja cap els finals dels anys seixanta van ser substituits pels busos de benzina. Aquesta decisió, potser avui, hagués estat més criticada degut a la gran contaminació que tenim i a les noves tendències mediambientals. De moment ja torna a funcionar el tramvía, qui sap si es farà veritat allò de: roda el món i torna al born.
Com a curiositat a la foto també apareix un taxi Citroen Stromberg també molt popular llavors.
Aquesta foto, Enric, no té preu.
Amb una sola pinzellada ens ho diu tot d'aquella època en que els nens com nosaltres, al trolebús, tan sols pagàvem mig bitllet.
El mérit de la foto,Lletraferit, no és meu, està a una pàgina de la xarxa que parla de busos i tramvies. El que si no m'havía fixat era en un altre detall: els carrer encara està amb llambordes.
Ha estat molt bé això de: " els nens com nosaltres". Si senyor, a mí en comencen a caure les dents, llàstima que ja no són les de llet.
Fantástic document fotogràfic, Enric !
Moltes gràcies per compartir-ho.
Perdoneu, s'ha tallat.
Com deia, el cobrador es posava a la plataforma per on es pujava i es baixava i sols deixava pujar el mateix número de passatgers que havia baixat. De manera que si anava ple podies haver d'esperar quatre o cinc trolebusos del teu número abans de poder agafar-lo. Però hi havia uns personatges molt curiosos que sempre pujaven, els últims però pujaven; un homes amb una americana i ulleres fosques, tots tallats pel mateix patró, que eren policies de la "secreta" amb butlla per fer el que vulguessin, i que no se t'ocorrís protestar pas, que et demanaven la documentació i com a mínim t'enduies una esbroncada fenomenal.
Kim, el trole de la Diagonal era el FE, que anava de Virrey Amat a Calvo Sotelo.
Guillem, molt bona aquesta del trole de proves, fent servir la via del tramvia com a contacte de 'terra'. Es veu que el professor Franz de Copenhague tenia molta feina aquells anys...
I que em dieu dels seints?. De fusta, ben durs, que quan passaves per un sot , quedaves ben servit. Clar que els amortidors del vehícle en qüestió també ajudaven el seu. Era tan divertit, per la canalla, el pujar i baixar, d'un pis al altre, per aquelles escales...., era tota una aventura.
Feu memòria, el conductor i el cobrador no duien gorra de plat?.
He trovat aquesta joia que encara que no parla del trolebus (o filobus com es deia en nomenclatura oficial) si que tracta del tramvia electric.
http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/see-the-film-barcelona_by_tram
