Com estem passant un moment de records d'infància.
Aprofitant el ultim viatge del Pepe, mi atrevit a publicar una imatge que fa malt els ulls a molt de nosaltres, encara que mai podrem sentir l'opinio que li produiria al veure-la, la cual mes agradat sentir-la, amb la seva berborrea simpàtica , gracia i salero ............ me la puc imaginar, pro soc incapaç de descriure.
L'historia la situo a la desaparuga plaça de les Arenas, tan mateix han desaparascut casi tots el signes faixistes del cartell i esperem que ven aviat "las corridas"no es puguin celebrararreu de Catalunya.
Va por ti PEPE.
Disculpeu-me la paraula però no hi puc fer més......
Fins i tot el "toro" fà cara d'estar acollonit !!
Després del mal de ventre del 07/03 he recordat que n'havia tingut un de semblant llegint aquest escrit, http://langostinosylentejas.blogspot.com/2008/02/operacin-detente-bala.html
Per cert, algún n'ha tingut un a les mans, d'aquests "detente bala". N'havia sentit a parlar, però no n'he vist mai cap.
El que jo recordo Ció, i en vaig tenir un a les mans, era una peça de roba (deien que beneïda) amb un cordonet que es penajava al coll i li deien "escapulario".
Com del que et parlo (anys 50) era de la meva àvia de clase molt més que humil, cultura gairebé inexistent i suposo amb molts tabús damunt, penso que deuría ser el model senzill de protecció "divina". Crec que durant la nostra sagnant guerra la majoría dels soldats del bando nacional el duien en combat.
El que tu dius, pel que he pogut llegir, era molt més el.laborat i bastant usual en els soldats carlins.
Ja em diràs que podía fer un trocet de roba posat a l'alçada del cor per aturar una bala o un troç de metralla. Angelets.
Segurament el Pepe diria al veure'l:
"Me cago en los fascistas de m.... y en su p... m..."
Era molt visceral quant se l'inflaba la vena.
Dues coses:
El que m'ha cridat la atenció, Kim, és el color vermell emprat, color prohibit a la dictadura, i que anés justament "rojo" amb els símbols feixistes.
Pel que fa al "escapulario", Ció i Enric, el que suposadament era miraculós, és que a dins d'aquell cuadadet de roba hi havia un bocí, d'una altra roba, cabell , ungla o el que fos d'algun sant o santa.
Poli, la data es 20 d'octubre del 1940, jo no se si el vermell era prohibit, pro les esvàstica casi sempre anaren voltades de vermell i si mal no recordo, la bandera de la "Falange Española" era vermella negra i vermella, per aquells anys als dos anaven molt agermanats.
En cuant a l'imatge es treta de Internet
Ciertamente, los tonos de la banderola " Falange Española" roja, negra, y roja . acopiaba los tonos de la bandera de la Confederación Nacional del Trabajo ( CNT ) unión confederal de sindicatosautónomos de ideología anarcosindicalista de España
El color rojo en las banderas : alude a sangre de inocentes derramada puerilmente
Saludos
