dani - Ciutat Vella - Carrer de es Ramelleres - Divendres, 3 d'abril de 2009




La Casa d'Infants Orfes

Qui no ha passat mai pel carrer de les Ramelleres? Pocs podreu dir que no hi heu estat mai però en canvi segur que molts de vosaltres no us haureu fixat mai en aquest detall.
Allà mateix s’hi instal·là ni més ni menys que la primera casa de maternitat de tot Europa, fundada el 1370, i les seves restes, convertides ara en un equipament del Districte de Ciutat Vella, encara són ben visibles.




Mostra un mapa més gran




Antigament hi havia diversos factors que podien potenciar encara més el fenomen de l'orfandat, entre els quals es poden destacar les dures condicions econòmiques i socials de les classes més perjudicades, la manca de mètodes anticonceptius realment eficaços, i una moral religiosa propensa a estigmatitzar fills tinguts fora del matrimoni i la planificació familiar en general.
En els temps en que aquest edifici va fer les funcions d'asil als infants orfes, o “infants òrfens” com encara diuen les lletres de la seva façana, el barri del Raval era un indret molt menys poblat que el Barri de la Ribera, la Barcelona que quedava a l'altra banda de la Rambla.


Aleshores, aquesta era un zona majoritàriament poblada per centres religiosos, hospitals i cases de caritat envoltades d'aiguamolls i camps de conreu. Era doncs un lloc on una podia passejar-s'hi de manera discreta i no ser vista per tothom.
El torn que actualment encara es conserva a la porta tenia precisament la funció de garantir la discreció a aquelles mares que no podien fer-se càrrec dels seus fills. Al costat hi havia una petita escletxa per a qui volgués deixar-hi almoines (encara visible)
La majoria de les dones que havien de donar el seu fill en adopció, evidentment, normalment no ho feien de grat i sovint desitjaven poder identificar els seus fills en el futur. Per aquest motiu, alguns dels infants eren marcats amb senyals a la cuixa fetes amb agulles de fer mitja o ferros roents.
Un altre mètode eficaç d’identificació era recordar ben bé el dia i l’hora en que el nen havia estat deixat al torn, ja que en ésser deixats, les dues Germanes de la Caritat que restaven al departament els posaven un cordill al voltant del coll amb el número d’ordre i la data d’arribada. Els nens una mica més grandets sovint, si la mare en sabia o coneixia algú que en sabés, duien un paper amb el nom anotat.


Amb el pas del temps, i sobretot a partir del segle XIX, donada la densificació del poblament del Raval, aquest deixà de ser un lloc discret i aïllat.
El que antigament havien estat horts de les ramelleres de la Rambla, va transformar-se en una zona densament poblada per obrers que venien a treballar a la creixent indústria de la ciutat. Segons Ricard Suñé, per aquells temps, tot i que durant un temps la institució seguí funcionant, el torn va deixar de tenir sentit i fou tapiat. Ja que les mares deixaven els fills directament a la porta, ara envoltada d’edificis.
La nova Barcelona que s’havia alliberat de les muralles començava a créixer de manera desenfrenada arribant-se a unir a les antigues viles del pla, i necessitarà de millors i més grans infraestructura per donar resposta a les necessitats dels nous ciutadans.
Fou aleshores quan s’instal·là l’any 1883 a la masia de Can Cavallé, la nova Casa de Maternitat, tot just al costat del camp nou, on ara es pot trobar l’IES Les Corts, conegut popularment com “La Mater”.

 

Aquesta i més històries a altresbarcelones.com

pepita sanroma - 05/04/2009 15:21

Merci Dani per l'explicació d'aquest indret de Barcelona.

Pensar que al millor si existissin encara aquets torns en funcionament, es trobarien menys nadons abandonats a l'intemperie o pitxor encara, a les escombraries, no puc saber perque una mare abandona al seu fill, però deu ser per alguna causa molt punyent per arribar a aquesta barbaritat. Crec que si a algun lloc s'habilités un torn discret i aïllat.
, com el principi del secle XX, es salvarian molts petitons que no tenen possibilitat de sobreviure  

maruxela - 17/04/2009 00:02

He llegit amb sorpresa aquesta història, dic sorpresa no pel contingut en si, que narren fets reals com la vida mateixa. El sorprenent és la coincidència de propinar unes marques als orfes ingressats.Aquest costum de marcar a les persones , com si fóssim guanyat de propietat privada pel que estic veient era costum universal . En el orfanato que vaig estar, feien una mica semblant.La qual venia amb marques , una piga, una cojera, sorda, ja la registraven així, les quals no ,s'encarregaven de posar-te una , amb un nombre d'identificació

Salutacions


Filtre
Deixa la teva història