dani - Ciutat Vella - Carrer Bòria - Diumenge, 19 d'abril de 2009




Bòria avall
Des de l’Edat Mitjana fins entrat el segle XIX fou molt comú la pràctica de fer “passar Bòria avall” els delinqüents. Aquesta expressió barcelonina era l’equivalent de fer “passar per la vergonya” els condemnats a assots per algun delicte.
L’any 1892, quan ja feia anys que aquest càstig no es practicava a la ciutat, l’artista Francesc Gallofré deixà reflectides amb gran èxit en un quadre anomenat precisament “Bòria avall”, les penúries d’aquells temps.


Durant aquest ritual, el reu era tret de la presó (situada a la Plaça del Rei) passejat per la ciutat amb un rètol penjat al pit que recordava el seu delicte. En alguns casos en canvi, el condemnat duia un collar de cinta vermella on penjaven els objectes robats o les eines amb les quals havia perpetrat el crim.
Sortint de la presó per l’antic Carrer de la Baixada de la Presó (que rebé l’actual nom de “Baixada de la Llibreteria” agafant el nom del carrer contigu no fa gaire, el 1958 per les protestes del veïnat d’un carrer de nom tan antiestètic) baixava el carrer de la Bòria (avui escapçat en gran part després de l’obertura de la Via Laietana el 1909) i començava l’horrible cerimònia enmig d’una munió de gent moguda en gran part per la morbositat.
Obrint aquest patètic “cercavila” el nunci anava cridant a toc de trompeta el delicte pel qual s’executava aquella condemna:
“Mana lo rey nostre senyor, i en el seu nom la Reial Casa del Crim, que aquest home anomenat (...nom del condemnat...) pateixi la pena de (...número d’assots...) assots per (...delicte comès...)”El seguia l’agutzil i rere el reu, el botxí amb el fuet i els Mossos d’Esquadra. És curiosa l’observació que Joan de Déu Domènech fa sobre la comitiva al seu llibre, que per altra banda m’agradaria recomanar-vos, “L’espectacle de la pena de mort”:
“de tots els integrants del cerimonial d’assotar pel carrer, la dels Mossos és l’única institució que encara perdura”La ruta de 100 cantonades en cadascuna de les quals es fuetejava el condemnat 100, 200 300 o fins a 500 vegades segons la pena (ja que el nombre era sempre múltiple de 100) seguia traçant un cercle pels carrerons de la Barcelona vella per la Placeta d’en Marcús, Montcada, Rere Palau, , Consolat, Fusteria, Ample, Regomir, Ciutat, Bisbe i Plaça Nova. En arribar-hi eren marcats amb un escut de la ciutat roent a l’esquena per restar estigmatitzats a partir d’aleshores. Tot seguit la comitiva continuava per Corríbia, Tapineria... retornant a la Presó. Ricard Suñé en feu un bon esquema a “Nueva Crónica de Barcelona”:


Però no tothom feia aquesta ruta circular, els qui eren condemnats a pena capital, eren penjats al “Pla de les Forques”, més o menys on avui s’hi escau el Pla de Palau. Les forques es poden encara avui reconèixer en alguns gravats antics de la ciutat.


De vegades, tot i no estar condemnats a mort, alguns reus patien el següent escarment segons diu Vidal i Valenciano a la seva obra “Barcelona Vella”:

“Si’l crim en virtut del qual s’imposava la sentència era tal qu’algun dels delinquients hagués per ell merescut la última pena, los complices que sols s’havien fet mereixedors de la pena d’assots, en la mateixa tarde del dia en que’ls havien sofert eran conduits per la Argenteria al lloch ahont s’aixecava el pitibul, y allí, amarrats en un dels peus de la forca, debien presenciar l’execució”

Per suposat, durant l’Antic Règim, els nobles i privilegiats no foren mai assotats ni castigats en públic, com a molt eren desterrats a un convent o castell.

En el cas de les dones, aquestes tampoc eren assotades, això si, no es lliuraven pas de la “passada de la vergonya”.
A elles se les passejava muntades també en una ase o mula. Duien el cap immobilitzat lligant la barbeta sobre una espècie de suport de la sella amb forma de mitja lluna que els impedia amagar el rostre. Eren mostrades mig nues i escabellades, amb els pits tapats per la seva pròpia cabellera i coronades amb un alt cucurull de cartró, guarnit amb papers de coloraines i picarols.






Diuen alguns que fou precisament una alcavota coneguda amb el nom de la “Tia Caterina” l’última persona en ser “passada per la vergonya” el 22 d’agost de 1816. Encara es conserven gravats que en fan referència. Tot i això, l’anònim dietarista de “Successos de Barcelona” diu el maig de 1834 que “Pel matí, passàren Bòria avall un lladre”.

Avui, baixant el carrer Bòria, malgrat ser ara mig escapçat per la Via Laietana, encara ens podem imaginar la perspectiva que un condemnat podia tenir amb el carrer ple de gent amuntegada que l’escridassava mentre feia força amb les dents esperant les fuetejades que li esperaven tombant a la Placeta d’en Marcús, la següent cantonada...

Aquesta i més històries a altresbarcelones.com

pepita sanroma - 19/04/2009 23:08

memorable exposició d'un fet reial, denigrar als culpables sota l'escridassada popular, reben el castig impossat i la vergonya de cumplir la pena.

A vegades hom pensa que caldria un escarment semblant em cassos concrets

retornant la befa a qui s'ha befat del feble.

el que abusa de la seva fortaleça contra el débil

l'abusadones, l'abusananos...de tribunal, un de popular i un jutja per donar fe i llei fent d'advocats ells mateixos .

Al treball....a l'escola...a l'administració, als que ens gobernan, tots particips de l'aplicacio d'aquest mal menor de castig, o major segons dicti la justicia.

<potser es un malson explicat, potser es un somni, pero hi hauria mes respecta per l'altri

O aixis o crec

 

kleiner furst - 20/04/2009 13:52

Em sorpren que en un día com aquest, després del cap de setmana que he passat, i la jornada cultural nocturna de dissabte que vaig rebre, em trobi aquest escrit.

 

Vostè també la va fer? Va anar pels carrerons de l'antiga Barcelona descobrint histories i llegendes dels seus carrers, les seves parets i la seva gent?

 

 

maruxela - 20/04/2009 18:19
Una història molt interessant.Si en aquests temps, haguessin de passejar als delinqüents pels seus fechorías , faltarien "rucs" capaços de passejar tanta càrrega. Encara que de rucs d'aquesta índole ens sobren per aquests mons que vivim Salutacions
dani - 21/04/2009 18:11

Kleiner, que vas fer una ruta el dissabte?¿

 

En aquest cas jo no hi era, precisament pequè dissabte a la nit redactava això.

Això si, sempre que camino pels carrerons de Barcelona intento dedicar-me a fer tot això que dius... De fet, la meva feina és en gran part inventar-me rutes per la ciutat...

kleiner furst - 21/04/2009 21:33

Cullera!!

La ruta, crec que s'anomenava, La Barcelona Màgica.

Era un recorregut per la Barcelona antiga del barri gotic on van explicar-me llegendes i històries molt curioses relacionades amb les creences religioses i históriques.

Que la vas crear tu?? La veritat és que em va semblar molt interessant!!

marki - 26/04/2009 22:12

Algú sap on podria trobar un plànol d'aquesta part de la ciutat abans que s'obrís la Via Laietana? Em faria gràcia conèixer amb més exactitud com era aquell entramat de carrers, segons tinc entès, tan mal engiponat.

 Merci

dani - 26/04/2009 23:40

Kleiner:

 No, aquesta no l'he fet jo... :(

 

Marki, aqui ho tens:

http://contueor.com/baedeker/spain_portugal/barcelona(innertown)2.jpg
maruxela - 27/04/2009 12:43
Aquesta ruta està molt interessant. Antiga una estona llarga, dels anys chis-pum foc
bdebarna - 28/04/2009 09:20

De part de la Ció, us deixem aquest enllaç a un plànol antic de la zona, per si li pot ser útil a Marki: http://www.skyscrapercity.com:80/showthread.php?t=141735


Filtre
Deixa la teva història