Pere Casta˝o - Ciutat Vella - Portal de l'└ngel - Diumenge, 19 d'abril de 2009



Ara mateix escric una mica a les palpentes... m’explico: fa uns mesos vaig llegir un comentari que algú afegia a una història publicada aquí, com que no recordo quina, no en puc informar exactament, ho lamento; sí que puc dir que feia referència a un lloc que jo coneixia prou bé, i em va semblar que pagava la pena d’ampliar aquella nota, doncs l’indret s’ho val i és probablement poc conegut, a causa de la seva especial ubicació.

 

Però mai no he publicat cap de les meves modestes cròniques sense incloure-hi una fotografia -i precisament una de les singularitats del lloc en qüestió és eminentment gràfica- de manera que vaig fer-me el propòsit d’anar a fer alguna foto a fi d’il·lustrar el que volia explicar... He deixat passar massa temps, i potser això fa que no pugui donar detalls de l’anterior notícia. Em sembla que no hi fa res, el que compta és que si voleu descobrir un lloc inesperat, ara el puc presentar amb la imatge pertinent.

Es tracta d’un antic palauet situat al Portal de l’Àngel, número 17, l’edifici data del segle XIX i mostra una serena elegància a la façana; com que actualment és un hotel, tota la planta baixa és accessible, la qual cosa permet admirar una bella escala central, força monumental, així com fer ús del servei de bar; també el restaurant és obert, no només als estadants de l’hotel, sinó a tothom... i és aquí on cal posar l’accent sobre l’espai que esmentava la persona en el comentari que em va decidir a escriure aquesta nota.

Si hom travessa el vestíbul, passa l’escala i tot el passadís, es troba que pot accedir a un pati tancat, com tants interiors d’illa que hi ha a la ciutat, allà s’hi ha construït una carpa, i a dins el servei de restaurant –val a dir que d’una relació qualitat/preu molt acceptable-, però l’encant afegit del lloc rau en les parets mitgeres que el tanquen per dos dels seus costats: han estat decorades amb la tècnica pictòrica –eminentment urbana- que coneixem com trompe l’oeil, plasmació molt realista d’elements ficticis, pintats amb vocació d’enganyar l’ull de l’espectador. Una placa, que simula ser l’indicador del carrer, informa de l’autor de l’obra: Carles Arola.

Així, en el pati que descric, hi podreu veure aquesta simulació d’una casa rural, per un costat; per l’altre, la prolongació d’una galeria amb estructura de ferro, molt convincent; elements constructius diversos; i a ran de terra, una parella emblemàtica: els Gegants de la Ciutat, que suposo hi són reproduïts a mida natural.

També s’hi ofereix un servei de bar a l’aire lliure, que ja ha començat la temporada de bon temps, i en un nivell més elevat, una piscina de dimensions raonables, que podem imaginar al servei exclusiu dels hostes. Tot plegat resulta un espai amable, de bon visitar... i força sorprenent.

elena - 20/04/2009 13:19
Me parece curiosisismo, además está super bien hecha. Este verano pasado tuve la suerte de ver una en Montpellier y me pareció una pasada ya que los balcones parecian de verdad, la sensación optica de las barandillas era que sobresalian de la fachada, creo que hay alguna más en Montpellier, os dejo el link de la que yo ví, http://www.fra.cityvox.fr/visiter_montpellier/fresque-en-trompe-l-oeil-place-edouard-a_200069266/PhotosLieu?numphoto=259651#photoAnchor. Seguro que cuando tenga ocasión pasaré por portal del Angel a ver esta que has fotografiado.
enric j s - 20/04/2009 14:47

Amb aquesta tècnica jo recordo haver vist dos indrets més: un a la plaça de Sants i l'altre situat no massa lluny de la Monumental (podría ser Consll de Cent- Enamorats, no estic gaire segur).

Del que si estic segur, és que l'amic Pere els té al seu arxiu  fotogràfic.

cio - 20/04/2009 17:04

Pere, l'aportació que comentes porta el títol de "un jardí amagat" hi ha tingut diversos comentaris.

Enric, la tècnica que comentes és la de l'enganyatall,  "trampantojo" castellà o "trompe l'oeil" francès i tambè ha estat comentat en una aportació anterior de Kim amb el títol d'"enganyatalls".

Pere Casta˝o - 20/04/2009 17:18

Gràcies, Ció. Enric, no vas errat, tinc les fotos que dius i és especialment notable el mural d'Enamorats, per als que no el coneguin s'ha de dir que a cada balcó s'hi veu un personatge vinculat a la ciutat, amb un realisme sorprenent. La gran mida també el fa remarcable. Però n'hi ha un que estimo especialment, és davant del mercat de Santa Caterina, el de la meva infància.

maruxela - 20/04/2009 19:36
Molt curioses aquestes imatges i precioses
cio - 21/04/2009 16:24
Us recomano que busqueu trampantojos a Google, hi ha un munt d'exemples, alguns d'ells preciosos. A Barcelona també n'hi ha bastants, però per ara no els he trobat junts enlloc.
pepita sanroma - 22/04/2009 17:21

he trovat aquest enllaš de trampantojos de Barcelona encara que es veu que ni han de Madrid inclosos

grouchoyyo.blogspot.com/2008/02/5-trampantojos-de-barcelona.html

Una bella manera d'emplenar las fašanes llises i lletjes

á

cio - 04/05/2009 21:46

M'ha arribat aquest document referent a l'abans i el després d'unes parets
desangelades convertides en teles immenses pel pintor Eric Grohe. No són del país
però són molt bons.

http://www.slideshare.net/bdebarna/eric-grohe-1384496

maruxela - 05/05/2009 22:33

Grácies, Ció. De increïbles,magnifiques i grans, qualifico aquestes obres d'art. Desconeixia aquest artista Eric Grohe,i pintant no fa el vague eh!. Sembla mentida l'enginyós que és , convertint una paret , en un autèntic mural ple de vida fantàstica

 


Filtre
Deixa la teva hist˛ria