dani - Ciutat Vella - Carrer Hospital - Dilluns, 11 de maig de 2009




La Setmana TrÓgica El port de Barcelona estÓ ple de gom a gom. El que hauria de ser el patri˛tic embarcament de valerosos combatents que van a defensar els dominis de la Corona Espanyola al Marroc, sembla un funeral, ja que Ús de fet nĺÚs un preludi. Els reclutes miren les seves dones i fills que els acomiaden des del moll. Sˇn conscients que igual que els seus germans als que el Govern va portar a Cuba, segurament ja no tornaran mai.
Tots sˇn pobres, ja que els rics han pagat una contribuciˇ perquŔ algun d'ells sigui nomenat en el seu lloc.
En aquest ambient enrarit apareixen en escena algunes dones de l'aristocrÓcia barcelonina repartint escapulari als soldats. Entre elles es troba la dona del Comte de Romanones, un dels principals accionistes de les mines marroquines que hauran de ser defensades per aquells reservistes.
La indignaciˇ Ús total. Comencen els esbroncades mentre alguns escupen sobre els obsequis. El conat de revolta acaba i els vaixells parteixen cap al sud.
A Madrid es prepara una vaga per al 2 d'agost, per˛ la catalana Solidaridad Obrera actua immediatament el 26 de juliol declarant una aturada de 24 hores que Ús seguit en els principals nuclis fabrils catalans.
Els Ónims es caldo al saber que gran part dels reservistes que van sortir del port han mort al Desastre del Barranco del Lobo, en el que havia estat una total escabetxina.
El que havia comenšat com una simple acciˇ pacÝfica antimilitarista desemboca en una revolta imparable. Sĺassalten comissaries i fins i tot una caserna. Es paralitzen els transports i als carrers s'aixequen centenars de barricades defensades per desenes de milers de barcelonins per tota la ciutat.



Els soldats es neguen a disparar contra aquells a qui consideren els seus companys.
Les ires acaben dirigint contra alguns edificis religiosos i els sacerdots responen amb foc obert. En poc temps cremen centenars d'esglÚsies i convents.



Per evitar que la flama sĺestengui a la resta de l'Estat, el govern fa creure que es tracta d'una revolta independentista.
DesprÚs de pocs dies, la rebelĚliˇ Ús sufocada.
Davant la manca de dirigents, tractant-se d'una revolta espontÓnia, la repressiˇ es dirigeix indiscriminadament i sense proves cap a tot el moviment obrer i amb especial virulŔncia cap a les organitzacions llibertÓries. No triguen a arribar execucions aleat˛ries com la del pedagog racionalista Francesc Ferrer i GuÓrdia.
Aquest perÝode ha passat a la hist˛ria com "la Setmana TrÓgica", en la qual van cremar les esglÚsies. No obstant aix˛ tambÚ hi va haver 119 morts, entre elles les de 8 policies i militars i 3 clergues. La resta de morts eren obrers. Sense comptar amb les 5 execucions posteriors, les 2.000 detencions i els milers de morts al Marroc. Realment sÝ, va ser una setmana trÓgica...

Aquests foren uns fets que sens dubte van colpir molt la Barcelona d'aquells temps, ara, acostant-nos al centenari d'aquells dies podem imaginar-nos quin ambient s'hi respirava de la mÓ de l'historiador Ferran Aisa:
pepita sanroma - 13/05/2009 21:21

No oblidem mai la nostre memoria històrica, gracies per recordarla, amb aquesta exposició acurada d'aquella tragica setmana, (Jo la vaig sentir de boca dels meus pares). El boca a boca ha fet que es rescatessin molts episodis que van ser distorsionats pel règim. Per tota la gent anónima que va perdre la vida, i que els sus noms nomes han quedat a la memoria familiar, per a tots aquells que ho varen viure i encara estan entre nosaltres, que tothom tinguin el  dret d'explicarla i que ningù els tapi la boca.

salutacions 


Filtre
Deixa la teva hist˛ria