Hem tancat per sempre. Això és el que diu el cartell penjat a la porta del 'bar de les guitarres' (mai no n'he sabut el nom, o potser era aquest?). Així doncs el bar no serà més el que era: un espai original, singular, per a mi entranyable... Un d'aquells llocs que descobreixes un bon dia a la ciutat i que es mantenen sempre com una troballa, com un petit secret que agrada revelar als escollits i compartir amb els amics.
Converteixo aquesta història en una queixa, però és una queixa trista, no pas una enrabiada, encara menys un retret... Cap a qui hauria de ser? El cartell és escuet però aquest 'per sempre' dóna a entendre que als que hi ha al darrera els ha costat pendre la decisió i saben com serà rebuda per molts dels que alguna vegada, al llarg de la nostra vida, vàrem trepitjar el local i vàrem agafar alguna de les guitarres que allà hi sortien per tot arreu. Potser per això, al cartell (m'heu de disculpar la mala qualitat de l'ampliació que he inclòs a la imatge, però si us hi fixeu ho podreu veure), sota un 'Moltes gràcies', hi han deixat un número de teléfon, com si estiguessin disposats a explicar-nos el perquè.
La de recuerdos de juventud que me trae ese bar.
Alguien recuerda sus buñuelos
Otro parecido no se si existe aun estaba en la calle Carders, recuerdo la manera original de como servian los cocteles de cava.
Un cordial abrazo.
Joan
El sostre de cal Quimet era ple d'objectes penjats. En els espais buits, alguns fumadors de cigarretes sense filtre llençaven amunt les burilles, i algunes quedaven clavades durant setmanes en posició vertical.
Semblaven estalactites.
