Pere Castaño - Ciutat Vella - Carrer del Vidre - Dilluns, 22 de juny de 2009



     No puc ocultar la meva passió per Barcelona, sobretot pels vestigis d’èpoques passades, i en especial d’aquells llocs i fets que, sense formar part de la història amb majúscules, han fet que el meu deambular pels carrers més vells hagin estat farcits de petites sorpreses, d’admiracions modestes, sempre íntimament lligades als ciutadans anònims que han configurat la ciutat real, la que es construeix cada dia, empenyent cadascú la pròpia vida.

     Un bon exemple d’aquests llocs emblemàtics és el cas de l’establiment que ara comento: es tracta de l’Herbolari del Rei, una botiga que per poc que llegeixis els anecdotaris i cròniques sentimentals barcelonines, te l’has de trobar més d’una vegada, la seva situació –propera a la Plaça Reial- fa que hagis passat ben a prop mil cops, com en el meu cas -ja admès- de ser un passejador crònic de la Ciutat Vella... Tot i així, no recordo la darrera vegada que hi vaig entrar... Però l’altre dia, topar-m’hi a entrada de fosc em va fer veure tot l’encant i el misteri d’un local decorat i il·luminat a l’antiga, oferint unes mercaderies més antigues encara, i no per això sospitoses d’ineficàcia, per que a més dels remeis per a malalties o indisposicions –provats amb solvència al llarg de centúries- hi ha una oferta més grata: productes relacionats amb la bona cuina, una branca de la cultura que gairebé tothom aprecia sense reserves.

     El cas és que vaig entrar-hi atret per uns bonics molinets d’espècies destinats a enriquir les viandes. Només traspassar la porta l’olfacte ja es va inundar d’aromes naturals, balsàmiques, i tot seguit vaig rebre les atencions del senyor Joan Parés, l’home que té cura de les vendes... només que varem trobar altres sintonies i la conversa va enlairar-se per móns exteriors: la ciutat, els costums, les aficions respectives, la dèria d’escriure, de fer fotografies... Tot plegat va ser una bona estona enmig d’un ambient dolçament envellit, sota uns llums tamisats pels anys i amb la pau d’uns carrers estrets, sense les remors mecàniques dels vehicles a motor. Mentre xerràvem la mestressa va atendre altres clients, i jo vaig obtenir de l’amable interlocutor un plec de fulls on, ell mateix, explica la història de la botiga. Crec que seria inadequat fer-ne, ara i aquí, un resum precipitat, ja que el relat comença l’any 1818 -després d’una introducció a la tradició herbolària de Barcelona- i acaba el proppassat mes de maig, vull dir que és posat al dia. Sí que puc destacar una anècdota significativa, que ens informa de com la cultura popular pot rebregar projectes: el mobiliari, amb el taulell i els innumerables calaixos propis del producte, és presidit per un solemne bust de Carl Linné, el gran botànic suec que va sistematitzar la taxonomia, convertint en ciència allò que havia estat cultura popular.


Doncs, malgrat que l’ocàs de la monarquia havia fet retornar el primitiu nom de “La Linneana”, la clientela va mantenir la denominació ”del Rei” per la semblança que trobava entre el bust de Linné, amb perruca d’època, i la efígie de Carles III reproduïda a les precisament dites “unces de perruca”, aleshores de curs legal, fent-los creure que eren el mateix personatge.

     La resta de la història la podeu conèixer tot visitant la botiga, hi guanyareu en cultura,... i salut!


Filtre
Deixa la teva història