Anònim - Ciutat Vella - Mirallers 7 - Diumenge, 21 de juny de 2009



Hi ha al barri de la Ribera un racó amb una història oculta. Hem d'acostar-nos, fent una volta pels carrers menys trepitjats del barri, per arribar al carrer dels Mirallers, on estaven situats els que feien els miralls.

Allà al número 7 del carrer hi havia la casa de l'oració, el lloc en el qual es practicaven exorcismes, entre els que hi participaven hi estava el nostre gran poeta Mn. Cinto Verdaguer

Sembla ser que al voltant de 1886 el sacerdot fa una visita a terra santa que li farà fer un balanç de la seva vida, medita sobre la seva vida i s'adona que hi ha quelcom que no s'adiu amb els ideals cristians. Potser hi ha massa egoïsme i vanitat en la seva manera de viure. Decidirà fer un canvi radical, portar una vida més propera a la humilitat i la pobresa evangèlica. En aquesta nova etapa entrarà en contacte amb el pare Joaquim Pinyol, deixeble del pare Francesc Palau Quer, qui havia fundat un oratori amb estretes i petites coves a Vallcarca, en el barri dels Penitents. El pare Pinyol era un home obsesinat pel dimoni que veia pels carrers de a ciutat i insprava el pensament i les obres dels treballadors de la ciutat mitjançant la perversa ideologia anarquista. Fou ell qui fundà l'Oració al carrer dels Mirallers i allà practicava un vida de recolliment devot i que acabaria per convertir-se en un centre d'exorcismes en la lluita incansable contra el dimoni. Aquesta amistat amb el pare Pinyol portarà Verdaguer a participar en aquestes pràctiques.

Una situació extranya que ha fet partícep al nostre poeta d'una llegenda negra, fosca, propera a l'inversembant i a l'exageració. Dins d'aquesta línia les paraules del Joan Amades a les seves Històries i llegendes de Barcelona, recollides pels grans Fabré i Huertas. 

Diu Amades: "Al quart pis de la casa número 7 hi havia, a la darreria del segle passat, la casa de l’oració, on exorcitzaven els endimoniats i embruixats." "Un dels sacerdots que hi tenia més intenció era, segons dir de la gent, mossèn Jacint Verdaguer". Les oracions i els exorcismes se celebraven en una sala guarnida com un oratori, i els malalts se situaven a banda i banda de l’altar. En un moment donat de la cerimònia els dimonis que tenien al cos s’avalotaven i els pobres malalts s’excitaven desesperadament, menjaven bocins de vidre i agulles, cridaven, sermonejaven i explicaven coses que deien veure al cel, a l’infern i al purgatori. L’endemà el sacerdot els senyava els llavis amb una medalla grossa i  els pobres esperitats treien per la boca les agulles, torçades o cargolades, que s’havien engolit el dia abans". Verdaguer va escriure en aquests anys unes llibretes en les quals manifesta la seva manera de sentir i la seva voluntat de lloar Déu. Les llibretes han estat publicades són “Llibretes de visions de Teresa” i els  “Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions".

Més històries i llegendes de la la ciutat:

passejades insòlites per Barcelona

www.edugarcia.info

lletraferit - 22/06/2009 16:37

Coi Edu... ens mostres una de les llegendes truculentes de la ciutat, i aquesta fa tremolar una mica (fins i tot als ateus)


Filtre
Deixa la teva història