dani - Ciutat Vella - Campanar de la catedral - Dimecres, 24 de juny de 2009


Honorata: La mare de les campanes rebels


Honorata fou el nom d’una de les campanes de la Seu de Barcelona.
Durant la guerra de successió repicà repetides vegades alertant els defensors de la ciutat. Tothom sabia a quina plaça havia d’anar, i allà es trobava amb els seus companys d’ofici que es reunien al voltant de la bandera gremial i corrien a defensar el seu pany de muralla. Aquesta institució, el sometent, tenia els seus orígens en el passat medieval i havia estat dissenyada com a cos d’autodefensa ciutadana contra els invasors responent a l’alarma d’un toc especial de campana:
El dia 16 de març de 1714, al tombant de mitja nit, una bomba llençada per les tropes felipistes que assetjaven la ciutat explotà sobre la Torre de les Hores, malmetent la campana fins el punt de deixar-la muda.
Perduda ja la guerra, quan la ciutat intentava aixecar-se sobre les seves runes, els barcelonins demanaren a les noves autoritats la restauració de la seva campana.
El Consell Reial en aquell moment es plantejà el cas i descobrí que aquella ferralla era reu de rebel·lió i havia servit per cridar a la defensa de la ciutat.


Atenent al “dret de campana” que permetia fondre les campanes enemigues per fer-ne canons des del segle XVI, l’Honorata fou trossejada al mateix campanar davant la indignació dels barcelonins.
Amb el pas dels anys i amb els ànims més calmats, es decidí fondre una campana nova, tot i que els resultats no foren del tot satisfactoris fins el tercer intent.
Un cop realitzada l’obra es tingueren greus problemes per transportar-la, i davant això, gran part de la població hi va col·laborar entregant voluntàriament la seva força. Pujar-la encara fou més difícil, però finalment s’aconseguí.
Els mestres de seny que fabricaren la campana però, en silenci havien planificat un acte de resistència posant a la nova obra el batall de l’antiga Honorata. Creien que així, la nova campana conservaria el valor simbòlic de la seva predecessora.
Durant aquells anys, la nova Honorata es malmeté i fou refosa per tornar a ser posada en funcionament fins que un vent huracanat la feu malbé.
L’any 1870 malgrat el seu greu estat tornà a repicar amb força cridant a sometent als barcelonins. El govern espanyol havia decretat lleves obligatòries, i el poble no acceptà veure’s abocat a donar la vida en batalles que res tenien a veure amb ells.
La gent sortí al carrer a fer front a les autoritats armant-se amb allò que podia mentre l’Honorata els cridava els en defensa de les seves llibertats.
Més enllà de les antigues muralles, la Marieta, una altra campana rebel també sonava des de la vila de Gràcia sense parar, tot i haver patit l’atac de diversos projectils, cridant els Graciencs a reaccionar contra la injustícia.
Després d’aquests fets, coneguts com “la revolta de les Quintes”, l’Honorata tornà a patir tot el pes de la llei.
Avui encara, malgrat tot, una Honorata toca els quarts a la Catedral.
Amb el pas del temps, el sometent acabà transformant-se en un cos paramilitar de gent de casa bona que reprimia les revoltes obreres.
L’Honorata”, passà a ser la capçalera d’un diari catalanista editat a Cuba , mentre que “La Campana de Gràcia” fou un famós periòdic republicà federal.

Avui, a alguns romàntics de la història ens agradaria que de nou, les campanes tornessin a cridar a la revolta, però atenent a les circumstàncies, hem d’acceptar que aquest paper ara l’han passat a ocupar els missatges sms i el correu electrònic...

 

Aquesta i més històries a altresbarcelones.com

Arxiu adjunt

lletraferit - 27/06/2009 09:05

Ara les revoltes son de pa-sucat-amb-oli.

La gent està per una altra mena de romanços.


Filtre
Deixa la teva història