Avui he descobert bdebarna i m'ha semblat genial. Tant, que ja m'he registrat com usuari i aquí va la meva primera història. Espero que vos agradi.
Al Carrer de la Reina Amàlia, concretament a la plaça Folch i Torres, va estar situada durant el segle XIX l'anomenada Presó Vella o Presó d'Amàlia. La presó Vella estava situada a l'antic convent dels monjos de Sant Vicent, que va ser construït a l'any 1835. Després de patir un incendi durant els actes d'anticlericalisme de 1835, el convent va quedar desafectat i les autoritats municipals a l'any 1839, varen adequar el que quedava d'aquest antic convent com a presó. En un principi va allotjar homes, dones i nens. Oficialment tenia el nom de “Casa Municipal de Corrección” y “Cárcel Nacional”. Per fer-nos una idea de la duresa de la presó en el seu reglament s'establia que la persona que “blasfemase... o profiriese palabras obscenas e injuriosas... será inmediatamente puesto en el cepo... y en caso de reincidencia se le aplicará una mordaza”.
La Presó Amàlia tenia capacitat per a 287 presos i preses, encara que durant els primers anys de funcionament ja tenia 880 interns i internes. El màxim nivell d'ocupació es va donar a l'any 1847, quan hi va haver 1.494 presos, 5 vegades la seva capacitat. A la Presó Amàlia, els presoners patien unes pessimes condicions de vida. La total manca d'higiene, el fet que els nens eren internats conjuntament amb adults, una disciplina molt rigorosa, alimentació escassa i de mala qualitat, la corrupció dels funcionaris, varen fer d'aquest lloc un del més miserables i temuts de Barcelona. El reduït espai feia que la vida dels presos i preses es desenvolupàs en els patis.
Els experts en temes penitenciaris atribuïen el fet de delinquir a la manca de religió i, per tant en aquesta i altres presons ocupava un lloc important l'ensenyament dels preceptes de la religió catòlica. Durant dècades, el repic de les campanes per llevar-se el matí anava acompanyat d'una jaculatòria que deia: “Alabado sea Dios todo poderoso, que premia a los buenos y castiga a los malos...” La religió havia de tenir un paper terapèutic per a la reinserció i sumisió dels presos i preses
Sols amb l'aixecament de la Presó Model el 1904, la Presó Amàlia restaria reservada per a dones. A l'any 1936 , la presó va ser demolida i va va ser documentada fotogràficament amb la finalitat d'informar el poble de les penoses condicions d'empresonament durant el règim monàrquic .
Fonts: www.presodelescorts.org/files/pdf/cat/galera.pdf
http://sindominio.net/etcetera/PUBLICACIONES/con_otros/modelo2.pdf
Molt bona aportació, Jaume.
Ben documentada.
Jaume has sigut com caigut del cel perque estava fen un resum de les diferents presons de dones del raval, i hem trobo de sobte amb tota la teva informacio, ara no tinc temps, pero ja texplicare unes curiositats de la galera que hi habia al c. s. pau, saps que han trobat restes de 22 cel-les al fer la filmoteca.
Argos
nuit obrire tema per poderto explicar millor- Les Galeres de dones al Raval. No et privis de demanar tema ravalero et complaure sempre que pugui.
Argos
me despistat hi ara veig que el tema ja es de presons. Un lapsus.
Les Galeres ( presons de dones) el nom ve deenviar els presos a galeres. La historia es que cuan van trasladar les preses de la Galera vella del c. Egipciaques a la galera nova del c. s. Pau- c. Robador, o van fer de nit , van ordenar als veins que a les 10 de la nit tanquesin les portes de cases i locals, les dones anaven acompanyades per un jutge, mossos d´escuadra, alguatzils i serenos en silenci i amb llinternes, imaginarse mes de cen dones amb tot aquest acompanyament fa una mica de basarda, a mi hem recorda una pelicula del londres antic amb boires i carrers estrets i foscos, en conjunt una mica esgarrifos.Les primeres cases de les Egipciaques al 1409 van ser per dones de vida" publica".Fins que ja van construir la del c. Egipciaques com a preso. Una decada depres construeixen la galera del c. s. Pau, fins el 1904 que les trasladen totes a Reina Amalia. El proxim dia una mica mes.
Argos
Jo recordo que la meva mare, que era del barri, parlava de "les escaletes de la presó".
vos vaig dir que respondria en una setmana i a estat la setmana dels tres dijous, anem al tema. Expliquen que cuan a la preso hi havia homes , a les cases del davant en un pis que superava l´alçada de la tapia del pati dels corders, per cert ja sabeu que a la plaça Folch i Torres encara queda una palmera del pati de la preso.
Tornem-hi en una de les finques vivia una dona que cuan es feia una mica fosc encenia la llum del balcó , amb les cortines creava un escenari improvisat i començava a fer una serie de balls sinuosos, com si es tractes d´una vedet de cabaret, imagineu que els presos amb la vida que duien en aquell cau, esperaven la actuació embadalits, quan la dona creia que havia acabat el seu numeret tancava la llum i el balcó i fins un altre dia.
Argos
