dani - Ciutat Vella - Antic Bar California-Carrer Escudellers - Diumenge, 2 d'agost de 2009




Una nit tancat al Bar California
Era un 17 de Gener de 1977 i aquella escala era molt esperada pels marines americans de la VI Flota de la USS Navy del Mediterrani. Feia dies que esperaven aquella nit a Barcelona, una ciutat coneguda entre ells més pel seu alcohol barat i noies maques a bon preu que per les joies de l’arquitectura modernista.
A les tres en punt de la matinada havien de salpar amb el bot que els duria als portaavions que es trobaven ancorats fora del port a causa de les seves dimensions. No hi havia gaire temps i s’havia d’aprofitar.
El Johnny, amb alguns dels seus companys, rondava pels carrers del gòtic aclucant un ull per tal de no veure doble. Ja havia begut massa. Tenia la bufeta a punt de rebentar i va entrar al Bar Califòrnia del Carrer Escudellers, un indret a pocs metres del port freqüentat sovint per marines. Recolzat a la barra, notava com tot se li girava. Intentant fer un esforç per vocalitzar va dirigir-se a la Mari, la mestressa del bar, demanant-li pel servei. Ella, atrafegada amb tanta clientela assedegada va indicar on era, i en Johnny va anar on li semblava havia semblat entendre estava.

En obrir la porta, va ensopegar contra uns sacs i va caure. Aquell no era el lavabo si no el magatzem, però el jove marine anava massa trompa per reincorporar-se i s’hi va quedar adormit sense que la Mari se n’adonés, ja que tenia les neveres plenes i no va necessitar entrar-hi en tota la nit.

Passada una estona, en Johnny s’aixecà totalment ressacós i sortí del magatzem. Ja no hi havia ningú al Califòrnia, i la persiana metàl·lica era tancada, no podia sortir de cap de les maneres i no parava de pensar la que li cauria per no haver-se presentat al port a l’hora prevista.
En aquestes, va veure llum per sota la persiana que de cop es va alçar amb l’ajuda dels braços de la Mari, que obria el nou torn.
La mestressa, plorant, abraçà fortament el marine i li digué:

-Noi, aquesta nit has tornat a néixer!


I no era per menys. Pel que s’ha sabut posteriorment, el pilot del bot que havia de portar els 130 marines als portaavions Guam i Trenton, anava en un estat lamentable i l’embarcació anava sobrecarregada quan va xocar amb el mercant Basc Urlea, que aleshores entrava a port. 49 dels 130 mariners que havien d’arribar als portaavions van morir ofegats.
La majoria dels supervivents es van salvar gràcies a la càmera d’aire creada en bolcar-se l’aparell, però molts d’ells, en condicions pèssimes, no van poder ni arribar al port.



Un any més tard, el consolat dels EEUU a Barcelona va fer erigir una estàtua prop del lloc del sinistre en record a les víctimes i com a agraïment a les persones que van intervenir en les tasques de rescat.

Amb la construcció de l’actual World Trade Center, l’escultura es traslladà al Moll de les Drassanes, al seu emplaçament actual on passa desapercebuda davant el colossal monument a Colom.

Pel que fa la història d’en Johnny i la Mari, segons Huertas Clavería, els pares de l’afortunat marine van viatjar a Barcelona expressament dos mesos més tard per donar-li les gràcies a la cambrera, que sense voler, havia salvat la vida del seu fill deixant-lo tancat al bar.
La Mari, que fa poc ha hagut de tancar el Califòrnia per jubilació, rep cada any cartes d’en Johnny entre les quals envia fotografies dels seus fills peruè ara ja és un seriós pare de família.

Si voleu saber-ne més sobre l’accident, podeu fer clic aquí i aquí.

lletraferit - 03/08/2009 08:41

Aquella tragedia la vaig viure d'una manera especial. El 1977 ja treballava en una multinacional americana on es va expressar el condol amb molta intensitat.

 

Aquesta anècdota dramàtica de la senyora Mari i mister Johnny és tot un monument humà.

 

Un altre cop, Dani, ens has aportat un treball excel·lent.

Bona feina.

dani - 03/08/2009 12:13

Precisament al meu blog, un altre lector em comentava que aleshores treballava tenint relacions comercials amb els americans i que la tragèdia va afectar molt.

Diu que va demanar uns retalls de diaris de Nova York que explicàven els successos però que a hores d'ara els ha perdut. tota una llàstima...

enric j s - 04/08/2009 23:52

Entranyable anécdota que complementa molt bé l'història d'en Vicenç "Tragèdia al port".

Gràcies Dani per totes les teves històries publicades. Personalment em fas una mica més coneixedor de Barcelona i el seu passat.

roger fm - 11/08/2009 20:54

Estic segur, Enric, que si en Vicenç llegís el teu comentari, t'agrairia el que te'n recordessis de la seva història.

Aquesta història, Dani, és una mena de contrapunt humà a allò que molts cops no és, per a les persones que no estan directament relacionades amb el fet, més que una notícia més als diaris.


Filtre
Deixa la teva història