dani - Ciutat Vella - Antic Palau de Belles Arts - Dissabte, 5 de setembre de 2009

Centenari del V Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona


Avui mateix fa tot just cent anys els balcons i els tramvies de Barcelona s’omplien de banderes de color verd, el color de l’esperança. Al ja desaparegut Palau de Belles Arts s'inaugurava un esdeveniment de ressò mundial.
La ciutat va esdevenir del 5 a l’11 de Setembre de 1909 la seu del V Congrés Internacional d’Esperanto. Més d’un miler de persones d’arreu del món s’adreçaren a la capital catalana per assistir-hi. Entre ells es trobava un metge polonès anomenat Dr. Zamenhof, que no s’acabava de fer la idea de la inesperada bona acollida que havia assolit l’idioma internacional que ell mateix havia creat i donat a conèixer vint-i-dos anys abans.
Concebent la diversitat lingüística com una riquesa cultural de la humanitat, l’esperanto s’havia mostrat com una llengua planificada, fàcil d’aprendre i amb grans possibilitats d’expressió. Aquesta llengua podia servir com a segon idioma després de la parla materna per comunicar persones de diferents cultures en un pla d’igualtat, que comptava amb un nombre d’adeptes cada dia més gran.
Segons ens explica Francesc Poblet i Feijoo al seu llibre El Congrés Universal de 1909 a Barcelona, l’esdeveniment va comptar amb la participació activa d’esperantistes que posteriorment van tenir molta rellevància en la vida cultural i política catalana. Alguns dels congressistes més coneguts avui dia van ser el polític i escriptor Andreu Nin (provablement) o el folklorista Joan Amades, autor del Costumari Català.
Qui no hi pogué assistir fou el pedagog racionalista Francesc Ferrer i Guàrdia, detingut uns dies abans de camí cap a Granollers, on havia de trobar-se amb uns companys per tal d’anar-hi plegats. Cal tenir en compte que Barcelona acabava de sortir dels avalots de la Setmana Tràgica.
Tot i que la situació de tensió havia fet qüestionar-se la idoneïtat de la celebració d’un esdeveniment d’aquest tipus, el govern havia cregut convenient donar-li el vist i plau malgrat l’estat d’excepció per tal de donar una imatge falsa de normalitat davant les crítiques internacionals per la repressió indiscriminada que estava duent a terme.
Els esperantistes catalans, com a amfitrions, van entregar a tots els assistents el kongreslibro o llibre del congrés, una mena de guia on s’informava sobre la llengua i la cultura catalana, consells pràctics per moure’s per Barcelona, així com un recull de fotografies i informació sobre els principals monuments de la ciutat.
Però no només els esperantistes van implicar-se en l’esdeveniment. La premsa va mostrar escrits, anuncis, acudits i portades en l’idioma internacional o dedicades a aquest i fins i tot es va fer a la Guàrdia Urbana un curs accelerat d’esperanto per tal de poder donar indicacions als congressistes.
Durant aquells dies es van realitzar multitud d’activitats com ara excursions, els primers Jocs Florals Internacionals, partits de futbol o la celebració de la Copa Esperanto de ciclisme, presidides algunes d’elles pel mateix Zamenhof, acompanyat en tot moment per Frederic Pujulà, autor del primer diccionari català-esperanto i un dels principals organitzadors de l’esdeveniment.
El congrés no va fer més que consolidar la bona acceptació que l’esperanto ja tenia a Catalunya, que va anar creixent any rere any.
Amb el pas del temps -sobretot a causa de la persecució i la repressió del moviment esperantista tant per part del franquisme a casa nostra com a nivell internacional en temps de guerres i règims totalitaris- aquest idioma va anar perdent força.
Malgrat tot, l’esperanto està protagonitzant actualment una gran revifalla amb la democratització de les noves tecnologies. Només cal accedir a www.esperanto.cat per conèixer mètodes d’aprenentatge en línia, sistemes de comunicació en aquest idioma i les activitats i trobades internacionals que es duen a terme avui dia.

Bé, mentre penseu si fer-vos esperantistes o no, podeu anar mirant un vídeo que he preparat especialment per celebrar aquesta efemèride:

 

Aquesta i més històries a altresbarcelones.com


Filtre
Deixa la teva història