Estem, potser sense adonar-nos, a prop d’unes dates que, cent anys enrera es van produir uns fets que haguessin pogut ser trascendentals per la nostra història i cultura, però que van quedar estroncats. Em refereixo a la Setmana Tràgica i dins d’ella a l’assassinat d’en Francesc Ferrer i Guàrdia. No parlaré de la revolta provocada per les pésimes condicions de vida de les clases menys acabalades i la postura conservacionista de l’Esglèsia i la monarquía. Em limitaré a comentar la que crec va ser una injusta repressió contra el creador de la Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, i la seva posterior mort. En Ferrer i Guàrdia va copsar que el monopoli de l’educació era en mans de l’Esglèsia i no feia altra cosa que mantenir i augmentar les desigualtats socials que duien a que a començament del segle XX dos de cada tres habitants foren analfabets. Desprès de la seva estada a França, on va prendre conciencia d’una educació pedagógica gens tradicionalista, l’any 1901 tornà a Barcelona i fundà l’Escola Moderna en clar desafiament a l’Esglèsia i a l’Estat. Aquest model educatiu proposava una educació laica, mixte i científica. Es a dir, encuriosir als nens mitjançant l’experimentació i l’aprenentatge i proporcionar  als nois i noies eines de raonament i debat amb visites al camp, fàbriques i tallers. Tanmateix proposava com a directriu l’enaltiment de valors com la fraternitat, la justícia social, la solidaritat i la igualtat de sexes. Tot això li va provocar enfrontaments amb la societat més conservacionista encapçalada per l’Estat i la burguesía que aprofitava qualsevol motiu per atacar-lo. Tan va ser així que l’any 1906, aprofitant que en Mateu Morral, l’anarquista que va atentar contra Alfons XII,havía estat bibliotecari de l’Escola Moderna , en Ferrer i Guàrdia va ser empresonat com a col.laborador i l’Escola Moderna tancada.. Va ser alliberat per falta de proves i testimonis pero l’Escola no va tornar a obrir mai més. L’any 1909, acusat d’instigador dels fets de la Setmana Tràgica, va ser detingut, jutjat militarment, comdemnat i ajusticiat, malgrat la falta de proves i testimonis i del clam internacional demanant el seu alliberament. Doncs bé, podríam seguir explicant metodologies i fets que l’Escola Moderna havía posat en marxa, però tot va ser estroncat definitivament el 13 d’odtubre del 1909 amb el crim d’Estat d’en Ferrer i Guàrdia, afusellat a Montjuïc, com tants d’altres inocents. Cent anys después encara seguim jutjant, i condemnant, a les persones més pel que diuen o pensen que pel que fan.