Anònim - Ciutat Vella - Banys nous - Dilluns, 19 d'octubre de 2009



Abans hi era ben distribuïda la feina: Tenien qui s'encarregava de dur la palla des dels camps on creixia alta i forta, per després netejar-la de fulles i nusos i fer-la arribar als tallers. Elles no se'n consideraven artesanes, no. Eren mestresses de casa obligades a buscar un ajut per a l’economia familiar. Rebien la palla i la transformaven en delicats objectes, joguines...Hi havia qui s’encarregava de donar el darrer toc guarnint amb llaços i betes.Per acabar la cadena qui arreplegaven els articles fent-los arribar arreu de Catalunya. Tot va començar una mica més lluny, al petit poble de Bellvei, un poble amb carrers a les dues províncies, Tarragona i Barcelona.En Roc Vidal, cisteller de professió i persona emprenedora, va fer realitat una idea que se li dibuixà al cap, ningú sap si aquí o en algun poblat al qual li portaven els seus viatges per l’Àfrica.L’enginy s’anomenà “gorra de cop” i ell passà a ser conegut con “el Roc dels gorros”.Durant dos segles hem tingut l’oportunitat de comprar, a les cistelleries de Barcelona i moltes altres poblacions, aquest simpàtic barret que ajudava les mares i els pares a no haver de patir tant pels seus fillets i filletes (ara li posem remei “anant a urgències”). Jo en conec unes dones que encara tenen l’ànim d’anar a segar a mà i omplir la furgoneta per després preparar la palla de sègol i blanquejar-la amb sofre. A estones preparen fils passant-los per dins d’un bon tros de cera per després lligar-los a una màquina.Aquesta si que és bona! Li diuen màquina però l’estri no fa res, tan sols aguanta la feina que elles, amb molta paciència, van confeccionant a base de fer nusos i anar afegint més palla. M’agrada passejar pel carrer Banys Nous i fer una ullada a aquella cistelleria que encara se’n preocupa de tenir gorres de cop. Fa molts anys que en té i li desitjo que ens les pugui dur durant molts més. Diuen que és un ofici en perill d’extinció, un més entre d’altres. Penso que val la pena portar aquests oficis a les escoles d’art... e s a n i a? Pensem-n’hi.


Filtre
Deixa la teva història