Passejar badant per la ciutat és el que deuríam de fer quelcom més sovint. Els carrers, els edificis, els monuments, la gent, ... ens amaguen detalls sorprenents. Insignificants uns, curiosos altres ,però importants tots per qué formen part de la nostra vida i del nostre entorn. Com deia el desaparegur Luis Arribas Castro:"La ciutat és un milió de coses".
L'història que vull explicar no sé si es mereix un pròleg com aquest, però el primer día que vaig veure una cosa així vaig pensar que algú no havía pres bé les mides, però amb el pas dels dies he anat observant que per la zona n'hi ha moltes portes amb els panys així.
Ja sabem que les reformes porten com efectes colaterals unes actuacions que aparentment poden semblar inversemblants, però no em digueu que aixó no sembla començar la casa pel taulat. De totes maneres tot és acostumar-se. Ah!, i si com deia al principi no hagués anat badant no ho hagués vist.
Jaume, la teva aportació del món de la clau i el pany és molt completa i interessant.
Bona feina!
Hola amics, agrair a lletraferit i nuit el seus elogis, no te massa merit he treballat tota la meva vida entre panys i claus.
Em permet-ho donar-vos una altra web, va d'oficis, vosaltres que sou sensibles al treball artesà segur que us agrada, l'adreça es http://usuarios.lycos.es/oficis
Amic Jaume, encara que tard, jo també t'agraeixo la teva informació.
Jo també he estat artesà, però de la fusta. Potser per aquesta sensibilitat per les coses ben fetes, em va sobtar aquesta manera (potser la ùnica en aquell moment) de resoldre la qüestió exposada. De totes manres la història té un sentit més de curiositat que de recriminació. Salutacions.
