Anònim - Gràcia - Molist - Dilluns, 15 de febrer de 2010

Ella em va estimar tant... jo me l'estimo encara. Has escrit la banda sonora de numbroses generacions, ha escrit la banda sonora de la meva vida... Que fariam sense Serrat!

Tohom té les seves paraules d'amor, paraules amb les que enamorar o seduí, artimanyes incontables per sorpendre a aquella noia que coneixes una nit d'estiu.

No hi ha pero, sensació igual a la d'expressar tot el que sents a la persona que estimes, a la persona que dibuixa en tu un somriure diariament, aquella que et porta semanalment fascicles de felicitat i no busca res a canvi.

Són paraules que sorgeixen al despertar del son i veure que ella segueix al teu costat, acompanyat pel silenci que nomes trenca la seva delicada respiració.

És en aquest moment que sorgeixen les paraules, i si, són senzilles pero tenen quelcom que les fa eternes i inoblidables.

Només amb ella he tingut aquesta sensació, només amb ella...

Qui sap on es? qui sap on para? She makes me feel so young...  

 


Filtre
Deixa la teva història