nuit - Ciutat Vella - Via Laietana - Divendres, 4 de juny de 2010

Acostumo a recórrer la Via Laietana varies vegades a la setmana. És un carrer sorollós, ple de fums i hiperpoblat, amb unes voreres estretes que fan de mal caminar entre la gentada de turistes, treballadors i compradors que cada dia s’hi amunteguen.  Sovint hi ha xocs i petits accidents domèstics (amb un carro de la compra, una bicicleta o una cua de persones que esperen l’autobús) que afegits al trànsit li donen l’aspecte de ciutat napolitana i calorosa. No obstant, en les darreres 12 hores els petits accidents han pres un caire un xic més perillós.

 

El primer el vaig veure ahir a la tarda. De la boca del metro de Jaume I van començar a emergir uns crits estridents: POLIZIA! POLIZIA! Rodejava l’entrada al metro un grup de vianants, passatgers que havien decidit esperar per veure com evolucionava l’incident abans d’aventurar-se a entrar-hi però que no movien un múscul per ajudar la dona de mitjana edat, probablement d’Europa de l’Est que cridava des de les escales, uns metres per sota d’on es trobaven. M’hi vaig acostar i la vaig veure rodejada de dos homes espigats que es movien com si estiguessin un pèl beguts. Després d’intentar fer-la callar, sense cap èxit, els dos homes van girar cua i van sortir del metro, mentre el corro d’espectadors que s’havia amuntegat per seguir l’escena els obria pas, POLIZIA! POLIZIA!, cridava la dona, entussida en repetir la fórmula màgica que havia aconseguit foragitar els lladres (?).

 

Cridar no sempre funciona, però. Ho he descobert aquest matí a la mateixa Via Laietana però un xic més amunt quan gairebé xoco amb dos nois carregats de bosses que fugien a tota velocitat. Uns cinc segons més tard apareixia un home més gran i molt prim que corria amb el dit aixecat en un gest amenaçant tot cridant LLADRES!

 

Dos en poc més de 12 hores... i en cap cas ningú va moure un dit per ajudar les víctimes.


Filtre
Deixa la teva història