nuit - Sarrià-Sant Gervasi - muntaner 540 - Dimecres, 18 d'agost de 2010



-A Barcelona hi ha una piscina de peus! Al principi vaig pensar que era broma. Una piscina per peus es quelcom que, en un primer moment, sembla quelcom absurd i una mica “camp” (per la informalitat de refrescar-se els peus en una bassa) però també és veritat que hi havia dos motius que em feien dubtar d’aquesta primera impressió. En primer lloc, la noia que m’ho va explicar és digne de tot el crèdit del món i, en segon lloc, Barcelona és molt donada a les iniciatives surrealistes. Per altre banda, però, vaig visitar el web de Parcs i Jardins de l’ajuntament i aquest equipament no hi constava. Tot un misteri. Així que un dia en sortir de la feina vaig decidir comprovar per mi mateixa la veracitat dels fets: vaig agafar els ferrocarrils a Plaça Catalunya i vaig baixar al Putxet, a la zona alta de la ciutat, en recerca i captura dels jardins terapèutics de Vil•la Florida. Després de caminar una bona estona (el carrer Muntaner està bastant lluny del Putxet) vaig trobar-ho. Els jardins estaven en un espai petit encerclat per un mur de pedra. A dins s’hi podia veure una casa senyorial restaurada, que ara és un centre cívic, tot i que estava tancat, i un espai verd amb alguns arbres. Més tard vaig saber que la casa era una vil•la senyorial del segle XVI restaurada. La propietat, que ara ocupa una illa sencera de cases a Sant Gervasi, era en el passat molt més àmplia. Les primeres referències escrites les trobem en un testament de 1603 redactat a Praga per l’ambaixador espanyol a l’imperi germànic, Guillem Ramon de Santcliment i Centelles, en el qual donava la propietat a l’església per que la vengués. La casa va pertànyer a una família de doctors en drets, a les Carmelites i més endavant a un industrial de Calella per finalment acabar funcionant com una escola de puericultura. En tot aquest temps, va anar perdent terrenys a favor de la urbanització de Sant Gervasi, que va passar de ser una zona despoblada a ser un barri més de Barcelona. Però la història de la finca, tot i ser interessant, no era el que m’havia portat a aquell racó de la ciutat. Dins els jardins hi havia, efectivament, una piscineta quadrada amb un rètol on hi posava “Bany de peus”. Al voltant hi havia un recorregut que havies de fer descalç que s’anomenava “catifa de textures” i que et feia caminar sobre diferents materials: grava, pedra i fusta. Segons un fulletó que vaig aconseguir més tard, l’objectiu era fer un recorregut terapèutic per millorar la salut fent servir el “pediluvi” o l’hidroterapia, i la reflexoteràpia podal. aquest circuit havia estat dissenyat per un metge naturista anomenat Miquel Pros. El llibret explicava que la seva pràctica habitual millorava la circulació i les defenses i relaxava el sistema nerviós. En tot cas, feia un dia xafogós quan hi vaig anar i havia caminat força estona, així que em vaig regalar un bany de peus que potser va ser terapèutic, o no, però segur que va ser refrescant.
nuit - 30/08/2010 15:53
El doctor Pros es va fer famós fa uns anys per inventar la dieta de la civada que va fer públic al programa "La Botica de la abuela"

Filtre
Deixa la teva història