No és per que sí, que adjectivo amb “infantil” el títol d’aquesta petita crònica, al voltant d’una espectacular bèstia prehistòrica... Em pregunto si hi ha cap ciutadà barceloní –i tants d’altres procedències- que, essent criatura, no s’hagi enfilat als impressionants ullals del remot habitant de la Terra. Aquest mamut d’atrezzo ha fet les delícies (i també haurà causat algun espant...) de totes les generacions que l’han contemplat al parc de la Ciutadella, cerqueu entre les fotos de família... és probable que en trobeu alguna amb els infants de casa (potser un mateix) assegut a la corba d’una de les defenses d’aquest animal imponent.
No fa gaire, deambulant pel meu antic barri de Ribera, vaig ensopegar amb un museu nou: i és, precisament, dedicat als mamuts! La curiositat m’hi va fer entrar per tal de saber-ne alguna cosa més; la primera impressió va causar-me-la l’edifici, que sempre havia vist tancat, arquitectònicament és força notable i només per això ja promet ser digne d’una visita; a més, la conversa amb un dels responsables de la instal·lació museística em va fer veure la conveniència de fer-la amb deteniment, considerant alguns aspectes del contingut i el seu rigor científic.
Però, el més curiós és la revelació que em va fer sobre com ha vingut a raure aquí: deia que mentre es discutia la idoneïtat de Barcelona per a instal·lar-lo -atès que era en competència amb París- va ser aquella circumstància que ja he esmentat –la familiaritat dels petits barcelonins amb l’animal de pedra- allò que va fer decantar la balança a favor de la nostra ciutat, ja que feia preveure l’èxit gràcies al component nostàlgic que per a nosaltres ha de tenir, i presumiblement estimularia la curiositat per saber més coses dels animals extints, com el que, de petits, ens hauria acollit als seus poderosos ullals. Si penso en la meva experiència personal, no puc estar-hi més d’acord.
Aquest museu ofereix, encara, una altra singularitat: la major part de peces en exhibició poden ser tocades i no s’hi imposa cap limitació en l’ús de la càmera fotogràfica, cosa que el fa atractivament interactiu. El podem trobar al carrer de Montcada, número 1.
Us saludo, Lo i Nuit, amb l’afecte de sempre, i aprofito per agrair a Sergipl el seu comentari, val a dir que a més ell m’ha facilitat un enllaç on hi ha més informació sobre aquest entranyable monument, i que formava part d’un projecte més ambiciós, estroncat per la mort del seu creador i impulsor: el naturalista Norbert Font i Sagué. Per aquesta funesta circumstància només podem gaudir d’un únic exemplar dels que havien de ser una mena de “Parc Juràssic” a la Ciutadella.
Si sentiu curiositat podeu seguir aquest enllaç: http://larosadefuego.blogspot.com/2009/11/el-mamut-de-la-ciutadella.html
Per cert, ell, en Sergipl, col·labora –igual que jo- en un bloc eminentment fotogràfic: flickr, on publica una sorprenent fotografia del mateix animaló, en recomano la visió: http://www.flickr.com/photos/splanasl/5214874887/
