Pere Castaño - Horta-Guinardó - Lepant - Divendres, 10 de desembre de 2010



    Baixant pel carrer de Lepant hom es troba amb aquesta obra pictòrica –a l’alçada del número 394, exactament- que sorprèn per l’acurada execució i unes dimensions gens modestes, el realisme l’allunya de la categoria estètica dels grafits urbans, que a més de la seva temàtica, a voltes indesxifrable, i sempre a cavall d’una moda que imposa determinats esquemes –seguits de manera disciplinada- i que s’acostumen a fer d’una manera furtiva; cosa que els condiciona a una rapidesa d’execució que aquest cas no sembla haver patit.

     Consti que parlo des de una certa militància a favor de l’art de carrer, quan no representa una agressió a espais privats, o la invasió d’espais que ostentin una qualitat prèvia, i que lamento la condició efímera de moltes creacions que m’han agradat molt, a les quals no els negaria la condició d’obra d’art, ans al contrari. De fet, tinc una considerable col·lecció de fotografies, amb que he anat recollint mostres que m’han impressionat positivament.

     Per tot això, la contemplació d’aquest exemple de pintura pública i urbana, em va desvetllar sensacions imprecises, potser contradictòries: primer que res, em vaig interrogar sobre la seva utilitat o conveniència, atès que el monument real no és pas tan lluny físicament, només els separen sis carrers; en el terreny d’afecte o pertinença, sí que trobaríem un element que els allunya i és que, mentre la Sagrada Família de veritat pertany al barri que duu el seu nom, aquesta pintura se situa en un altre: el del Guinardó, cosa que potser fa pensar en un homenatge molt personal, sense intervenció d’algun col·lectiu de promoció ciutadana, que més aviat hauria d’estar per valors més propis (per exemple. Sant Pau, el Parc de les Aigües).

    De tota manera, el que trobo gens negligible és que sembla destinat a glorificar de manera ostensible el prodigiós edifici: s’ha reproduït en un paisatge ideal, prescindint de l’entorn real ja que cap altra construcció apareix en les proximitats, i sembla bastit enmig d’un immens paratge on només hi ha elements bucòlics i ornamentals: el llac, arbres frondosos i uns núvols per a fer bonic, de postal.

     Aquestes consideracions obren alguns interrogants, però en cap manera volen dir que no sigui un element plàstic positiu, il·luminant una tanca que, altrament, no presentaria cap atractiu.

nuit - 13/12/2010 18:03
Qué curios! saps a que correspon la tanca o ui és el seu propietari? potser ens pot donar pistes per saber qui l'ha encarregat...
Pere Castaño - 13/12/2010 19:03

Benvolguda Nuit, m’has d’excusar d’aquesta tasca d’investigació, per dues raons: una, que la meva recent intervenció quirúrgica encara m’incapacita força per anar amunt i avall, fent el tafaner... i l’altra, que és més aviat competència d’avesats periodistes, i resulta que les dues xiquetes que administren aquest web són unes eminències de la professió... Els deixo el repte, per si no tenen res més a fer mentre recupero mobilitat.

nuit - 13/12/2010 19:23
Molt be! recullo el repte!
bengo - 13/12/2010 21:29
En fins els anys 80 del segle passat en aquest mateix lloc hi havia un bar del que no recordo el nom on els soldats de la caserna que hi havia devant podien canviar-se i vestir de civil al sortir  per la tarde.  A la rebotiga tienien unes prestatgeries on deixaven bosses i "petates" amb els uniformes.  Tot aixó a canvi d'unes pesetes i el consum d'uns descomunals entrepans.

Filtre
Deixa la teva història