nuit - Ciutat Vella - Plaça Catalunya - Divendres, 20 de maig de 2011

He visitat aquest matí l’acampada reivindicativa de Plaça Catalunya. La meva idea era portar-los alguna cosa per menjar (unes magdalenes) però me les havia deixat a casa. De totes maneres, vaig decidir aprofitar que passava per allí per veure què si coïa a la plaça. La meva relació amb el moviment, fins aleshores, es limitava a les xarxes socials (sobretot Twitter), als manifestos i a les consignes que havien corregut per internet agrupades sota els etiquetes de #nolesvotes #acampadabcn, #acampadasol #notenemosmiedo o #democraciorealya... la meva idea inicial era que estava prenent forma física i concreta un desencís que feia temps que bullia (a les tertúlies de bar, a la universitat, a les cues de l’Inem...) i que no havíem sabut encaixar ni els polítics ni les formes tradicionals de participació. Parlo de desencís, no de ràbia... encara no s’hi passa gana en aquest país.

La plaça, que el dimarts estava ocupada per uns pocs era plena aquest migdia. Les tendes estaven organitzades de manera funcional (hi havia una cuina, una infermeria, una caseta d’informació) i més que gent acampada, s’hi veien molts curiosos (que ens alguns casos s’havien enganxat a alguna assemblea). Les baranes de la plaça estaven plenes de papers amb petits missatges o consignes a la manera de tweets de mida real i en tres dimensions “La democràcia és un troll face” “Los antisistema sois vosotros”... la gent que s’ho mirava era de totes les edats i condicions: vaig veure avis i àvies mirant-se les pancartes i dones de mitjana edat discutint a les assemblees sobre si la circumscripció única és bona o deixarà als poblets de banda. Al bell mig de la plaça hi havia un cartell amb l’agenda del dia... (xerrades sobre les revoltes àrabs i un col·loqui sobre la crisi a càrrec de l’Arcadi Oliveres...).

 

La política ha pres el carrer i s'ha tornat a fer gran. La gent ha demostrat que té moltes ganes de ser allí i deixar-se sentir. Si alguna cosa ha de canviar d’ara en endavant és la manera com tots participem i fem política. A les rotllanes de la plaça la gent parlava i, sobretot, escoltava... mentre aquí i allí un munt de turistes documentava l’existència d’aquesta àgora improvisada amb les seves càmeres.

Des d’aquí m’agradaria demanar que aquest moviment no s’acabi, hem de seguir parlant, a internet, a casa a l’escola i a la feina... i sobretot al carrer: la plaça Catalunya que he vist avui és el més proper que he vist mai a un àgora pública: un fòrum de les cultures fet pel poble, improvisat i gratuït.

nuit - 20/05/2011 17:56

Per cert, en aquesta adreça es poden seguir les acampades:

http://www.yeswecamp.net/


Filtre
Deixa la teva història