ferdinand - GrÓcia - Parc GŘell - Dimecres, 22 de juny de 2011

Era la seva pell fosca, les seves pupilĚles de girasol, el seu to de veu, el seu somriure, els seus llavis, el seu posat somiador, la seva forma de ser, juganera.

DesprÚs d'uns dies de trobar-nos a la ciutat, de pessigolles a la panxa i de molts "em moro de ganes de besar-la" per˛ no besar-la, allÓ va succe´r. El primer petˇ, fugitiu i esmunyedÝs, per˛ el primer petˇ. Parlavem d'escapar, de somiar, de les llums de la ciutat, de la gent que allÓ baix vivia. Feia fred, era desembre, per˛ el dia abans ens haviem banyat a la platja, i l'havia abrašat, el seu cos humit i salat i, en aquell moment, m'havia convertit en la persona mÚs feliš del mˇn, per coneixer-la. Si l'amor Ús quÝmica, com ens diu Punset, m'agradava aquella quÝmica. Tansols agafar-li la mÓ, abrašar-la, per sentir-me protegit i feliš, content de tenir alg˙ que coneixi els meus secrets i que m'escolti, amb qui somiar i fer realitat somnis. Sentir que no hi han barreres ni existeix el temps. AllÓ dalt, per primer cop, vaig comprendre-ho. Com no podiem ser omnipotents si estavem al vell munt d'una ciutat, contemplant tot all˛ que succe´a, allÓ on nomÚs importavem nosaltres dos.

Aquella M. va marxar i no ha tornat. Confio en que ho facii, potser sˇc massa somiatruites, paradoxalment ella em va ensenyar l'importÓncia que tenia somiar. Tornar a ser com era tambÚ seria bo per ella, tothom necessita un equilibri.

L'estimo.


Filtre
Deixa la teva hist˛ria