etincelle - Sant Martí - plaça de les glòries - Dijous, 15 de desembre de 2011

Em vas despistar amb els teus aires de bon noi, els ulls brillants d’ innocència. Vas enganyar als meus sentits amb la naturalitat del teu somriure tímid i franc. A mi, que sempre he detectat aquesta mena de perills, no em semblaves una amenaça. Un nen dolç i inofensiu, que no aixecava cap alerta; i mentre, m'anava emborratxant d'aquesta dolçor...i no ho vaig veure venir.

Amb prou feines quatre paraules cada dia: hola i adéu; hola i adéu, i em somreies en sortir; hola i adéu, i em miraves als ulls; hola i adéu, i em vas mirar com els nens no saben mirar. El meu cos es va tibar, massa tard per fer-se enrere.

 
Les converses s'allargaven al ritme de les mirades de complicitat, però, capritxos de la vida, vas deixar de venir. Van passar els mesos, i quan va acabar l'estació, vaig creure que aquest joc també s’havia acabat. Aquella insignificant història havia tingut un tediós final, sense conseqüències. Quina ironia, al final la innocent sóc jo.

Per atzar, fa poc ens vam tornar a trobar. De casualitat, només per atzar... Suposo que tots dos buscàvem la manera de seguir en contacte, i el valent vas ser tu. I ara parlem i ens descobrim qui som de veritat, i amago entre històries quotidianes el que de debò vull dir. En el meu cap van i vénen els fragments de cada conversa. Tinc por d'equivocar-me amb tu, però encara més de tenir raó. Em pregunto: si jo fos lliure, t'hi atreviries? Però jo no ho sóc, i tu no t'hi atreviràs.


Filtre
Deixa la teva història