Pere Castaño - Ciutat Vella - Joaquín Costa - Dijous, 23 de febrer de 2006



23 de febrer de 1981; tal dia com avui, aquell vespre estava convidat a la presentació d’una nova revista periòdica sobre literatura especialitzada en temes “policíacs i de misteri” (era el subtítol), n’era el director Manuel Vázquez Montalbán -el creador de les aventures del detectiu Pepe Carvalho- duia per capçalera el nom de GIMLET i aplegava col·laboracions del més conspicus autors del país sobre el gènere criminal. També van iniciar una col·llecció de còmics de temàtica afí (un d’ells a la il·lustració d’aquest text), però malauradament tot plegat va durar poc, si en trobeu algun exemplar us adonareu de com hem arribar a malbaratar iniciatives valuoses, per que la qualitat d’aquestes publicacions era innegable.

S’havia de fer a un cine del Raval i era prevista la projecció d’una pel·lícula de temàtica criminal -no recordo exactament el film ni el cinema i sospito que aquest ja deu haver desaparegut- quan els qui érem convidats ja ens havíem congregat al davant de la sala els organitzadors van anunciar els fets del Congrés de Diputats protagonitzats per l’infame Coronel Tejero, ens feien saber que l’operador i els empleats de la sala volien anar-se'n a casa seva, i això els obligava a suspendre la sessió. Un bon nombre del assistents a l'acte vam anar a passar una estona al bar Almirall del carrer Joaquin Costa que era ben a prop i el vam omplir de gom a gom; per cert, va ser un descobriment per a mi, que mai he estat propens a freqüentar locals de copes i aquest local modernista, prodigiosament ben conservat, em va deixar bocabadat.

Potser si en aquell moment haguéssim tingut esment dels successos que ens relatava Nuit a la història “La vampira del carrer Ponent” (cerqueu-la a l’arxiu... i tremoleu) de ben segur que hauríem anat en pelegrinatge al lloc dels fets per amarar-nos de l’esperit criminal que sens dubte impregna l’indret, el mal rotllo que s’havia congriat a l’ambient afavoria qualsevol morbositat.

De fet la situació real també s’inseria de ple en la crònica negra del país... només que podia afectar a molta més gent i per força més temps, ja que els dictadors no son mai hostes de cap de setmana, tenen una contumaç vocació de perpetuïtat (el darrer que hem tingut, va durar quaranta anys!), una il·limitada capacitat de perpetrar malvestats i les més aberrants injustícies en favor dels privilegis de qui els dóna suport, això ho sabem prou bé avui, que estem assistint a una veritable onada d’insídies dels qui pretenen tornar a temps d’obscurantisme i rigidesa feixista.

El cert és que m'agradaria que algú en facilités més informació, sobretot per recordar quin era el cine i què se n’ha fet...

P. Castaño - 23/02/2006 17:59
Em comento a mi mateix per que me n'adono que no està bé que publiqui la il•lustració del primer número de la col•lecció de còmics de GIMLET i no esmenti els autors. El guió de la historieta que donava protagonisme a l'inspector Sam Balluga era l'Andreu Martín, un dels més sòlids valors en la literatura del gènere negre. I la execució dels dibuixos anava a càrrec d'una excel•lent il•lustradora: Mariel Soria.

Ara ja em quedo més tranquil!
Nuit - 24/02/2006 14:26
Hola Pere. Doncs el nom del cinema no el sé però et puc donar una pista per descobrir-ho. He trobat en un polsegós arxiu d'internet un documental fet l'any 1985 que es diu "El misterio de los cines desaparecidos". El firma un tal Antoni Uris Llorens (no li he trobat antecedents)i parla dels cinemes de Barcelona. Tambè em sona un estudi similar publicat al suplement Cultura de La Vanguardia... seguirem investigant.
El Pere - 24/02/2006 20:50
Gràcies, musa nocturna de la cibernètica, el que em sembla segur és que anys enrere havien dos cines al Raval (aleshores barri xino) i crec que eren el Céntrico i el Padró; de fet només que sabés els carrers on eren ja en tindria prou per a saber quin era on vam rebre la notícia, per que crec que podria reconstruir el trajecte que vam fer fins a l'Almirall. I no té massa importància, però es que quan fico la banya en algun lloc...
Talp - 25/02/2006 12:24
Céntrico era al carrer Peu de la Creu, on ara hi ha Edicions 62
Pere - 25/02/2006 18:19
Doncs sí, havia de ser el Céntrico, l’adreça que m’indica en Talp coincideix amb el desplaçament que recordava haver fet fins l'Almirall... i ara ja puc donar per tancada la història; a més, per alguna referència que he espigolat mentre buscava dades, sembla que en algun moment aquest cinema va fer una mica les funcions de filmoteca o cine club, això lligaria amb la tria per part dels organitzadors, en la seva condició i compromís amb la cultura haurien estat coherents al muntar l'acte en un cine d’aquesta vocació intel•lectual.

Gràcies un cop més, Nuit i Talp, esteu invitats al meu enterrament, ja que deixo dit que vull que s’hi serveixin unes copes i hi hagi música.
miquel - 12/03/2006 17:20
el cine padro etaba al carrer de la cera just on el carrer es torna estret, despres aquest cine va ser deu de la filmoteca. ara al seu lloc hi ha un bloc de pisos del nuñez i navarro jo al cine padro hi anava cada dia al sortir del cole durant l'hivern a l'estiu jugava al carrer, els dissabtes i diumenges també hi anava
si plovia
els acomodadors em coneixien i generalment no pagava

recordo al sr. torrents i a la sra. paguita que venia les entrades, els darrers temps el bar del cine el portadaven un matrimonio que es deien sra.llucia i del mariy nomes recordo que li deien batiste no se si era el seu nom o li deien així

abans havien treballat a una parada de fruita a la boqueria la germana d'ella la sra. vicenta sempre anava molt pintada perque treballava a un cabaret ballant.

a la ronda tambei hi havia un altre cine que es deia rondes, i alli vaig veure la peli en blanc i negre Heidi era de barri pero les cadires eren millors, al centric sempre hi havia cues ho se perque anava al cole mila i fontanals i des de les finestres del canto veia la gent esperant per entrar, tant les cadires del centric que estava al carrer peu de la creu cantonada angels, com les del padro feien molt de soroll,, la gent anava amb els bocates la bota de vi i la botella de gasosa, jo si anava sol nomes el bocata si anava amb la familia sopavem alli, feien sempre dues pelis

la gent em criticave pero veig que feia el que fan ara els nen esta amorrat a la pantalla ara ho etan a la tele
Pere - 12/03/2006 17:44
Miquel, eres un llepat! Això d'entrar gratis al cine no era gens corrent, també em pregunto quan feies els deures de casa... per que quan jo anava al cole me’n posaven cada dia; potser som d’una altra època... encara que això que expliques d’endur-se el berenar, o fins sopar-hi tota la família és ben bé cosa del meu temps també. Altre paral•lelisme el trobo en les diferències de nivell entre les diferents sales, al meu barri també n’eren tres: el Triunfo del Rec Comtal, força tirat; el Manila al carrer de Sant Pere més Baix, potser més arregladet i el Princesa de la Via Laietana, definitivament millor. Cap d’ells existeix avui, encara que el local del Princesa va estar d’actualitat fins no fa gaire ja que va hostatjar una comunitat okupa que va moure força brega.
Enric - 12/03/2006 21:32
Veig que aquesta setmana va de cines desapareguts. Ja la Laura i la Marta el dimecres passat en van fer una mica d'història; doncs bé avui per casualitat m'ha semblat que un cinema que hi havia al carrer Aragó a l'alçada del carrer Aribau que es deia Oriente ja no existeix.
El llistat de cine de barri (Esquerra Eixample) que jo recordi és considerable:
Eslava (Avda.Roma-Calabria)
Iris (Valènci entre Muntaner i Aribau)
Emporio (Cosell de Cent entre Villarroel i Casanovas)
Excelsior(Granvia- Villarroel)
Provenza (Viladomat-Provença) i tinc dubtes si encara existeix un que en el seu temps tenía una certa mala fama per la "clientela" que hi assistia i que es deia Central(Aribau entre Granvia i Diputació, davant del cine Aribau).
Carles ؃ - 18/03/2006 20:45
Pere ,si era al carrer Peu de la Creu nº 2 , era el cinema Céntrico o Cèntric que amb 680 localitats ,va obrir al gener de 1934 i va tancar les portes a desembre del 1985,un any després de canviar de propietaris i convertir-se en sala “S”. No trobis estrany el que diu Miquel , dons jo, també habia entrat de “gorra” al Triunfo , que va tancar al 1982. El cinema Manila va tancar al 1969 ,el Princesa un any més tard i el Barcino a l´any 1981.
Pere - 18/03/2006 20:59
Doncs mira, Carles, tu també has estat un llepat! Jo sempre vaig pagar... i no caldria ni dir-ho potser, però la major part de vegades anava al Triunfo per que era el més barat del barri. Ah, i et tinc preparada una foto -i la petita història corresponent- que tracta del carrer Tantarantana i m'hi jugo alguna cosa que et tocarà alguna fibra sensible.

Per cert, el Barcino, on era?

Carles؃ - 19/03/2006 15:23
El Barcino estaba al carrer Maquinista 46 (Barceloneta).El que dius del carrer Tantarantana. No serà envers als butbolins?.Espero intrigat.
Pau Vodaixa-Estanislau Verdet - 03/04/2006 19:18
Ei pere, he penjat per fi, despres de dos mesos "d'investigació" sobre el tema de la vampira del carrer ponent que cites, el resultat al meu blog, He trobat les fotos de la investigació, i links interessants i curiositats i detalls un xic macabres. Lo millor son les dues fotografies d'Enriqueta Martí.

el link és:

http://vodaixa.blogspot.com/2006/04/la-vampira-del-carrer-ponent.html

Filtre
Deixa la teva història