
He escrit dues petites histories de la meva infantesa i no veig que a ningu l'interesi pero amb tot i aixo n'esplicare una mica mes de la meva vida.Cuan anaba al Collaso i Gil i surtia de l'escola per anar cap a casa donaba la volta per el carrer Las Tapias per que m'agradaba veure aquellas dones amb las faldilles tan curtes i els pits tan grans, no sabie el perque pero m'agradaba. Jo era una mica pinta i un buscavides ,cuan amb faltaven centims anaba a obrir prtes de taxi al Paralel, cuan tenia /.../
Llegir tota la història 2 comentaris
Amb l'altra escrit amb vaig oblidar de dir,que a mi amb deian al carrer San Jeroni "EL BOLETA" per que era petit i rabasud, si algú s'en recorde, em pod fer arrivar les seves dades o impresions de la petita historia que vaig escriure l'altre dia. Jo crec, que molta gent s'enrecordara de mi, que ja vaig dir que no era mal nano, pero si era molt entremaliat i el meu pare amb volie fer entrar per el cami recte ( aixi deia ell ) a base de pallises diaries, pero aixó no va servir de res, jo vaig /.../
Llegir tota la història Comentar
Jo vaig anar al Collaso y Gil ( i m'agardaba anar al colegi ) fins l'any 1957 perque amb van expulsar per tirar la Sagrada forma (la Hostia) a terra i va ser aquell dia que amb vaig enterar de que el meu pare habia estad a la guerra i despres a la preso jo tenia nomes 9 anys i poc i despres de agafarme per tot arreu i maltractarme tant el mestre, com el director, com el capella i no se cuanta gent mes hi habia al meu costat dienme coses com " asi que tu padre es rojillo ¿eh? y tu padre ha estado /.../
Llegir tota la història Comentar
Les llums són LEDS de baix consum i s'han encés tard, les tendes no són tan plenes i gairebé no fa fred... no se senten nadales, potser no hi ha feina ni hi ha diners per luxes, ni ganes... però és Nadal i cal encendre un llum, ni que sigui virtual, per guiar els amics a casa... aquest és el meu llum... Bon Nadal i Bones festes a tots

Em vas despistar amb els teus aires de bon noi, els ulls brillants d’ innocència. Vas enganyar als meus sentits amb la naturalitat del teu somriure tímid i franc. A mi, que sempre he detectat aquesta mena de perills, no em semblaves una amenaça. Un nen dolç i inofensiu, que no aixecava cap alerta; i mentre, m'anava emborratxant d'aquesta dolçor...i no ho vaig veure venir. Amb prou feines quatre paraules cada dia: hola i adéu; hola i adéu, i em somreies en sortir; hola i adéu, i em miraves als /.../
Llegir tota la història Comentar

No sé exactament on l'he vist, baixava per Rogent i Sèquia Comptal, a prop del parc del Clot, si no m'equivoco. M'ha semblat curiós i no he trobat cap referència...en sabeu quelcom?
Ahir caminava pel carrer Rogent en direcció a l'Estació del Clot. Em vaig adonar que el carrer estava tant brut que la sola de la sabata se m'enganxava al terra. Això no ho havia vist mai, en aquest carrer.Desconec si potser s'ha produit algun tipus de retallada en la neteja dels carrers, però he notat un augment considerable de la brutícia.Algú s'ha trobat també algun canvi en l'estat de neteja dels carrers de Barcelona?
Hola tengo 36 años, naci en el año 1974 a princios de abril,supongo. Acabo de enterarme de que la persona que organizo mi adopcion ilegal vivia alli era una partera o comadrona llamada pepa o maria jose. Ella me entrego a mis actuales padres.Llevo toda una vida intentando encontrar a mi familia real.Se que mi madre me entrego a esta sra.pepa porque no podia hacerse cargo de mi,estaba desnutrida y deshidratada.Tenia por lo visto 5 o 6 hijos mas mayores que yo.Esto ocurrio a primeros del mes de /.../
Llegir tota la història 1 comentari

El Carrer Miquel Pedrola. (URGENT)
Fa temps em van arribar veus de l’existència d’una pintada a un carrer de la Barceloneta semblant a la de la Plaça del Milicià Desconegut que estava dedicada a algú que va morir al front. Indagant i buscant finalment la vaig trobar un dia passejant pel Carrer Sant Miquel.La meva sorpresa fou molt gran, ja que era de dimensions considerables i estava força ben conservada. “Carrer de Miquel Pedrola” –deia- Mostra un mapa més gran
Actualment aquesta /.../
Llegir tota la història 7 comentaris
En l'esmentada cantonada hi havia, cap allà els anys 1950, un establiment tipus adrogueria que tenia un nom semblant a Vicens Ferrer. Algú por corroborar aquest record i aportar el nom real?

A la Riera de Sant Andreu hi ha aquesta boniquesa, que deu ser -sens dubte- la finestra d’un niu de persones tendres i enamorades.
Us felicito parella.

Pujant pel carrer dels Comptes, abans d´arribar a la Plaça de Sant Iu, sols els passejants més avistats hauran reparat en aquesta paraula inscrita gairebé arran de terra en un dels murs laterals de la Catedral. LOPOV diu la inscripció. I què vol dir LOPOV? Vet aquí un petit misteri, al menys per a mi.
Lo que si que és cert és que per l´antic Call encara es poden veure algunes inscripcions en hebreu, degut fonamentalment a que algunes de les construccions del s.XV com el Palau del Lloctinent /.../
Llegir tota la història 18 comentaris

La foto que il·lustra el meu comentari mostra el recinte de la Fira de Mostres en construcció, encara hi manquen elements prou significatius com ara les dues torres venecianes que avui emmarquen l’avinguda central i també destaca l’absència de la monumental font de la plaça d’Espanya. Al fons s’hi veu el Palau Nacional a mig edificar i gairebé imperceptibles a causa del dilatat camp focal de la fotografia, podem veure com al pla on hi ha la font lluminosa d’en Buïgas s’alcen les grans columnes /.../
Llegir tota la història Comentar

Fa uns dies ocupava la portada d’aquest web una referència a les fonts de carrer, un tema que sempre m’ha fascinat, i a partir d’un comentari que jo mateix hi introduïa un altre “tafaner” habitual (Mi K) va interessar-se per el model de font que un súbdit britànic va donar a Barcelona: es tracta de la que es coneix (bé, avui ja no gaire) com a font Wallace.
Sir Richard Wallace va néixer a Londres el 1818, era fill il•legítim de Lord Richard Seymour-Conway i va esdevenir un cèlebre /.../
Llegir tota la història 13 comentaris
Els meus pares van anar a viure a Sants quan jo tenia vuit anys. Per a mi, que havia viscut la major part de la meva vida a l'Eixample i el Casc Antic, anar-hi a viure allà era com anar a viure a les rodalíes de la ciutat. Semblava tant lluny!
Els jardinets de la Plaça del Centre van ser el nostre camp de jocs durant una bona temporada. I vam veure, mentre jugavem a tirar pedres als clots d'aigua que es feien al després parc-amb-gronxadors, com feien la parada del metro de la plaça.
De /.../
Llegir tota la història 4 comentaris
En un castellà catalanitzat: "Anem a l'Avenida de la «Lus»", la meva mare m'anunciava que disposavem de temps per anar a una mena de bulevard subterrani que hi havia al laberint de túnels de les estacions de , FFCC i RENFE de la Plaça de Catalunya. Recordo una botiga de joguines, un sabater,...
Sabeu perquè la van tancar?