Pasejant per Gràcia he vist un edifici antic la porta d'entrada del qual llueix un picaporta i he pensat que junt amb el giny del cordill i les politges que unia els pisos amb la balda de la porta d'entrada, ambdós tan ben descrits per l' Enric en la seva aportació del 25 d'abril de 2006, havien estat els precursors del porter automàtic.
Llavors he recordat que en una casa de pisos del c. Bruc, fins ben entrats els anys seixanta, hi havia un altre giny mecànic que complementava els anteriorment descrits i que he vist en algunes pel·lícules actuals sobre Cuba, per la qual cosa suposo que allà encara es deuen utilitzar. Em refereixo al cistellet més o menys gran que, lligat a una corda que pasava per una politja penjada al cap de munt de l'ull de l'escala, permetia als veïns que no podien sortir de casa fer arribar al saltataulells del colmado, o a la veina, parenta o amiga de bona fe que havia sortit a comprar, la llista del que necessitaven i els diners pertinents, i després pujar-los fins el pis.
No m'extranyaria gens que al dia d'avui algun postmodern es vanti d'haver-se inventat un estri similar per baixar el mòbil, les claus del cotxe o la targeta de crèdit del company de pis despistat.