L'amor ha anat creixent a través de mitges hores, hora i a vegades hores de cafès. Bonics bars, els d'aquesta plaça, i bonica companyia la que he tingut.
Els cafès acompanyats de bones paraules i d'uns ulls preciosos m'han fet sentir fort allò que feia temps que no sentia.
Un amor impossible, en diuen... El millor amor de tots i el més dolorós. Fins quan durarà? Espero i no espero a la vegada, que per sempre.
Curiós...