Des del passeig Joan de Borbó ,davant d´un conegut restaurant i fins al semàfor del carrer Almirall Cervera ,hi ha al terra una sèrie de números (amb llums de neó) encastats al terra sota un quadrat de vidre. Aquesta sèrie comença amb el nº 1 i acaba amb el nº 10946 i en total hi ha 21.
Molta gent ho mira , hi no deu saber que es, però a la gent que ha llegit “El codi da Vinci” a lo millor “li sona” .
Aquesta sèrie es ni més ni menys que una seqüència de la sèrie “Fibonacci” ,cada nº es la suma dels dos precedents i si dividim el posterior amb l´anterior, dona el nº màgic ”FI” (no Pi) que es 1,618 també dit “nº aureo” .Busqueu-lo a internet, es molt interessant ,dons aquesta proporció surt molt a la natura com mostra : si dividim la nostra alçada total, per la alçada del melic al terra dona ...............1,618.
Si ho mireu amb deteniment , veureu que també la separació entre quadrat i quadrat es 1,618 vegades més el següent ,amb l´anterior.
Carles Ferrer
I això qui ho ha fet? En saps alguna cosa?
No ho sé , però intentaré esbrinar-ho.
Hola Nuit:Ja sé de qui es l´obra.La obra es va fer al 1992 per iniciativa de la galerista Glòria Moure i es obra de l´artista italià Mario Mertz un dels pioners de "l´art pobre" (sic).
Gràcies... tot i així, continua fent referència a la
proporció aurea? així doncs, és anterior a El codi da
Vinci.
Nuit: El món existia abans que El codi da Vinci.
Hi tan que existia.No més he fet referència a que aquesta sèrie ,surt al llibre.El números van ser descoberts per Leonardo Pisano Fibonacci ,matemàtic del segle XII-XIII per ser,si entreu a la pagina Web :http://www.finanzas.com/noticias/novato.asp?id=7868833, veureu que es fan servir en el món de las finanzes.
Em sembla que m'he expressat malament (em referia a l'obra, no a la proporció aurea, que em sembla que la va descobrir un matemàtic egipci) ;). i per cert, no he llegit el llibre.
Per a no deixar-nos de sorprendre,els incívics de sempre, han trencat l´últim vidre d´aquesta seqüència de números ( i és
un vidre dels blindats).
Gràcies per mostrar-nos-ho!
M'agraden força les matemàtiques, així que ho trobo genial, però m'hagués encantat descobrir-ho jo solet... Un dia d'aquests hi aniré a fer un cop d'ull, i m'hi faré acompanyar, que segur que sorprèn trobar-se de cop i volta i sense saber-ho la sèria Fibonacci al bell mig del carrer.
m'havien parlat d'aquest "monument" però no l'havia pogut localitzar mai! Gràcies per la informació. És d'agrair que encara hi haja gent a qui li agrade transmetre els coneixements matemàtics!
He vingut a parar a aquesta història "antiga" passejant pel web... i me n'adono que malgrat totes les explicacions donades sobre el seu significat i la teoria matemàtica, ningú ha publicat el nom de l'obra, és "Crescendo appare" i l'autor ha estat citat amb un petit error ja que el seu cognom és Merz, no Mertz. Certament, és un dels fundadors del moviment Arte Povera, tal com s'ha dit, i va néixer a Milà el dia 1 de gener de 1925.
I si el que volia el senyor Mario era intrigar al personal, ho va aconseguir plenament, a mi també em va fer rumiar força i no vaig trobar-ne el desllorigador, que la matemàtica i jo tenim vides força separades. De tota manera, el suggeridor joc de llum que ofereix al vespre ja és prou interessant en sí mateix i vaig poder fer algunes fotos molt atractives de la instal•lació.
està molt ben relacionat jo me llegit el codi da vinci llegiuloi en quant a la ultima son els rebels de sempre... amunt les mates!!!!
Història molt interessant.Jo tampoc sóc un gran expert en matemàtiques,però sempre m'ha fascinat l'exactitud com es desenvolupen,i és per això que,aprofitant que el riu Pisuerga passa per Valladolid,m'ha sobtat que,com diuen les volgudes administradores,aquesta sigui l'història més llegida.Repassant,per sobre,l'arxiu n'hi ha,com a poc,divuit que igualen o superen a aquesta.
Si el llegir té un altre significat que el comentar,aqui ja em callo,però si no és així,el rècord el té l'història:"Ja n'hi ha prou" amb 119 comentaris seguida per "Avenida de la luz" amb 29.
No és cap crítica és només pura matemàtica.De bon rotllo.Petons.
Gràcies per l'observació, però ho tenim tot calculat.
Les històries tenen un mecanisme informàtic que
compta cada vegada que algú les llegeix. És un
mecanisme diferent al de comentar les històries.
Aquestes darreres de les que parles (Ja n'hi ha prou
i Avenida de la Luz) sí que tenen més comentaris
però no tantes lectures. Paradoxes de Bdebarna.
Ja em semblava a mí massa la diferència.Per això suposava que no era el mateix llegir que comentar.Gràcies per l'aclariment i perdoneu la meva ignorància.
k bonito, muy expresivo
Matemàtica pura, plasmada al carrer,envoltada de misteri.
quins numeros son???
El comentari de ola! .....Sense comentaris......
És habitual que qui acaba d'entrar ni tant sols es mira les línies de més amunt.
corregiu-me si m'equivoco, però crec que és la sèrie de fibronacci la que viola la perspectiva. m'explico: si tinguessiu la sèrie de números tots a la mateixa distància entre ells i els mirèssiu des d'un extrem veurieu (per efecte de la perspectiva) que a mida que s'allunyen cada vegada estàn més junts. tal com està posada aquesta escultura VEIEM els números a la mateixa distància. comproveu-ho fent-ne una foto!
sabieu que la perspectiva és un invent d'un arquitecte del segle XV?
quina paranolla!!!!
Yanahe, la perspectiva la va inventar Nostre Senyor. L'Home tant sols la va descubrir, formular, aplicar, explotar, divulgar, determinar.
Leyendo esta historia , me ha dado por mirar en google entrando "numero.fi" y la verdad que he quedado sorprendida por este número maravilloso, bueno ,le dicen de ORO. Os recomiendo entrar en las web
http://es.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAmero_%C3%A1ureo
http://rt000z8y.eresmas.net/El%20numero%20de%20oro.htm
Saludos.
Ah ¡¡ , me gusta mucho las historias de BCN, tiene muchas por contar. Espero poder contar alguna pronto.