Presó Vella o Presó d'Amàlia

Avui he descobert bdebarna i m'ha semblat genial. Tant, que ja m'he registrat com usuari i aquí va la meva primera història. Espero que vos agradi.

Al Carrer de la Reina Amàlia, concretament a la plaça Folch i Torres, va estar situada durant el segle XIX l'anomenada Presó Vella o Presó d'Amàlia. La presó Vella estava situada a l'antic convent dels monjos de Sant Vicent, que va ser construït a l'any 1835. Després de patir un incendi durant els actes d'anticlericalisme de 1835, el convent va quedar desafectat  i les autoritats municipals a l'any 1839, varen adequar el que quedava d'aquest antic convent com a presó. En un principi va allotjar homes, dones i nens. Oficialment tenia el nom de “Casa Municipal de Corrección” y  “Cárcel Nacional”. Per fer-nos una idea de la duresa de la presó en el seu reglament s'establia que la persona que “blasfemase... o profiriese palabras obscenas e injuriosas... será inmediatamente puesto en el cepo... y en caso de reincidencia se le aplicará una mordaza”.

La Presó Amàlia tenia capacitat per a 287 presos i preses, encara que durant els primers anys de funcionament ja tenia 880 interns i internes. El màxim nivell d'ocupació es va donar a l'any 1847, quan hi va haver 1.494 presos, 5 vegades la seva capacitat. A la Presó Amàlia, els presoners patien unes pessimes condicions de vida. La total manca d'higiene, el fet que els nens eren internats conjuntament amb adults, una disciplina molt rigorosa, alimentació escassa i de mala qualitat, la corrupció dels funcionaris, varen fer d'aquest lloc un del més miserables i temuts de Barcelona. El reduït espai feia que la vida dels presos i preses es desenvolupàs en els patis.

Els experts en temes penitenciaris atribuïen el fet de delinquir a la manca de religió i, per tant en aquesta i altres presons ocupava un lloc important l'ensenyament dels preceptes de la religió catòlica. Durant dècades, el repic de les campanes per llevar-se el matí anava acompanyat  d'una jaculatòria que deia: “Alabado sea Dios todo poderoso, que premia a los buenos y castiga a los malos...” La religió havia de tenir un paper terapèutic per a la reinserció i sumisió dels presos i preses
   
Sols amb l'aixecament de la Presó  Model el 1904, la Presó Amàlia restaria reservada per a dones. A l'any 1936  , la presó va ser demolida i va va ser documentada fotogràficament amb la finalitat d'informar el poble de les penoses  condicions d'empresonament durant el règim monàrquic .

Fonts: www.presodelescorts.org/files/pdf/cat/galera.pdf

http://sindominio.net/etcetera/PUBLICACIONES/con_otros/modelo2.pdf 

Molt bona aportació, Jaume.

Ben documentada.

si voleu veure més fotografies podeu consultar http://historiesdunimmigrant.blogspot.com/