Sempre he tingut simpatia pels sabaters. De fet, cada cop que hi vaig acabo convençuda que fan una funció social, més que no pas comercial. Es miren les sabates amb cura, les agafen amb mans d'artesà i posen taps, cusen, enganxen o reparen allà on cal. Quan passo a buscar-les sempre em sembla que cobren poc. Gairebé tots els sabaters que he conegut són amables i ben capaços de dir-te, quan consideren que no val la pena, que et sortirà més a compte despendre't de les velles sabates i sortir de rebaixes al Portal de l'Àngel.
Durant uns anys vaig viure en un carrer on hi havia, pocs portals més enllà, un sabater dels de conte infantil. Jo li deixa així, "el sabater de conte". Sempre estava treballant. De bon matí passaves i el trobaves enfeinat tallant, cosint o apedaçant. Tenia la sabateria oberta fins al vespre, prou tard; però ja ben de nit, tot i amb la porta tancada, era habitual veure-hi llum. Si et corria pressa un encàrrec podies picar la persiana i t'obria. Sempre hi era i sempre amb un somriure. I jo pensava que es mereixeria, com els sabaters dels contes, tenir uns quants follets per donar-li un cop de mà.
Sempre m'ha fet certa por que un dia els sabaters desapareguin de la nostra ciutat. De totes les ciutats. És la sensació, quan entres en aquests espais congelats en el temps que són les sabateries, que després del venerable artesà que ara hi treballa potser no hi haurà ningú per continuar la seva tasca.
En tot cas, aquí he volgut deixar el meu homenatge particular als sabaters amb la imatge d'aquest aparador;: "Composturas". És una sabateria del Raval que trobo que té un encant especial. Tant de bo duri molts anys.
Com a sabater artesà, moltes gràcies per l'escrit, que bó seria que molta més gent penses i valores la nostra feina com tú, jo sempre dic que és molt important i que poca gent ens preng seriosament... Us convido a www.coher.eu
Bona caminata!!
Cesc