De sempre, petritxol ha estat un dels meus carrers preferits de Barcelona. Com un refugi, en plena ciutat.
El bullici del centre desapareix només recórrer els primers metres. Després, tot fa olor de xocolata i arriba una llum tènue de la plaça del pi.
En molt poc espai hi ha molt a veure... el Dulcinea on m'atipava de suïssos quan era petita, la merceria del capdavall de tot, la botiga de mitjons amb dits i arracades, l'auca de sant esteve, les botigues noves i llampants i les estrafolàries. El Conesa, que fa olor de llibreta nova.
Tot un refugi.
Jo no soc de Barcelona capital, i encara no conec gaire la ciutat, per no dir que soc un total analfabet en els seus carrers i les histories que els envolten...
Pero aquest cap de setmana, el carrer Petritxol ha passat ha ser un dels més importants de la ciutat de Barcelona. Sempre que pugui, hi passaré per tal de recordar a la persona a la que estimo.
Testimo Alex
...albert...