Vaig sortir de la feina tard, el dia del Barça - Inter. No sabia com anava el partit però el carrer em va rebre amb un silenci significatiu. Vaig caminar carrer amunt, Via Laietana amunt, atenta a les cares de la gent, el soroll que em venia dels bars, el spubs anglesos i els restaurants. Silenci. Pensava, encara que no vaig voler donar-hi crèdit, que en realitat tots els barcelonistes pensàvem que l'eliminatòria estava jugada, 3 a 1 per al Milan, i per aquest motiu vàrem voler conjurar-la amb una motivació sense precedents: voliem enganyar el destí... però el futbol és implacable. Vaig arribar a la Renfe sense voler mirar les cares llarges dels nois que em trobava pel carrer, grisos sota els cascos de la ràdio, muts... no vaig saber el resultat fins un hora després, quan vaig arribar a casa. Curiosament, ja el sabia...