Fanals i tarongers

Al meu carrer hi ha uns tarongers que fan molta fruita.
Des de desembre fins a febrer porten unes taronges amargants i sense cap gust agradable.
Millor, perque així ningú les vol prendre.

També hi tenim uns fanals que son una monada, tot i que no passarien la ITV de fanal 'legal'.
A mi m'agraden, però.

12 comentaris

Efectivament, és el carrer que havia imaginat; el conec bé, durant un temps el vaig freqüentar per que proporcionava feina a una senyora que hi tenia un taller de brodat industrial. Era molt devota i sempre em clavava sermons, fins i tot havent-li dit que jo era un descregut de pedra picada, però com que em trobava tan bona persona (ho deia ella!) sempre insistia. Va marxar per instal•lar-se al Passeig de Maragall i un temps després plegava del tot. Potser la seva traça pel negoci era nul•la, encara que hi ha qui diu que si el marit no hagués estat un baranda, no hauria anat pel pedregar.

Justa la fusta!

Eixos no son els tarongers que tenim allà a la terreta de Polop de la marina, però fan prou polit.

Avui m'en vaig cap allà, Joan, i si la feina m'ho permet, passaré un moment per La Caballera i carregaré al cotxe unes quantes d'aquelles taronges que amb una sola s'en fà tot un got de suc.

Com les que van per a l'exportació, vaja...

Bon viatge Joan-Macià.

Ja veus que aquest post, senzill i una mica anodí, té més lectures que cap altre cosa: misteris...

Ja m'hi he fixat, Joan i això es molt bò perque la majoría de la gent gaudeix amb les coses petites i senzilles. 

En la senzillesa està l'exit.

En l'intolerància, en fer l'enfadat, en el constant dogmatisme, en despreciar als d'idees contràries .....està el més espectacular fracàs.

First readed top ten. Congratulations !

http://www.elite.net/~runner/jennifers/thankyou.htm

 

My friends...

... com t'agrada jugar...

Sort que és un joc discret i sense rebombori. Sort.

Ara que no ens sent ningú us dirè un secret. Aquestes taronges amargants són excel·lents per fer confitura - ep! si us agrada la confitura amargant. Agafeu-les quan estiguin a punt de caure: quan amb un copet es desprenguin de la branca, renteu-les bé i peleu-les sense agafar el blanc. Bulliu les peles amb el sucre corresponent - la mateixa quantitat que per fer confitura de taronges normals - fins que la confitura estigui al vostre gust. Bon profit.

Hola Ció.

La confitura es fa tant sols amb les peles?

Lletraferit, sí, jo sempre la he vist fer nomès amb les peles. De tota manera no en soc gens experta, però l'he provada i és molt bona.

Potser caldria rallar la pell?

Suposo que en cal pelar moltes per fer un bon cassó de confitura, oi?

Suposo que a la xarxa hi podrem trobar alguna recepta que ho aclari més. Al meu carrer ara és el temps de collir taronges amargues...