Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias

mi infancia

2010-03-10T04:52:11+1:00

� Hola soy� Antonia naci y vivi en la calle bolivia 347 ahi murio mi padre , despues conoci al que fue mi marido (hoy separada)�� .Trabaje en semillas� Fito despues en� Odag y finalmente Sepu de�� ahi emigre a Santiago de Chile� .� En la foto que publico Toni� ,� si son mis compa�eras en perfumeria� yo soy la del medio� despues estube en confeccion segundo piso era amiga de Mari Carmen Ferre , �Rocio Y�Pepita� actualmente vivo en� chile�. Me dio mucha alegria� verme en la foto �en un pasado que era realmente feliz� . Cari�os a todas

Barcelona al 1926

2010-03-09T10:55:09+1:00

Avui tinc el plaer de presentar-vos una part del documental Gent i paisatge de Catalunya filmat l�any 1926 per Josep Gaspar.
En la realitzaci� d�aquest document coordinat per Paco Madrid, Gaspar compt� amb la amb la col�laboraci� liter�ria de Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana.
Aquesta porci� �s dedicada a la ciutat de Barcelona, tot i que el documental sencer mostrava altres indrets de Catalunya.
El recorregut d�aquest v�deo �s molt similar al que va filmar Ricardo Ba�os uns quants anys abans al seu document Barcelona en tranvia, del que ja hav�em parlat amb anterioritat.
Visualitzant els dos documentals podem jugar a avan�ar i retrocedir en el temps. El primer que m�ha cridat l�atenci� s�n els canvis en els mitjans de transport. S� b� a la Barcelona en tranvia de Ricardo Ba�os, hi abunden sobretot els carros de cavalls i un gran nombre de ciclistes temeraris, al documental que avui presentem, els cotxes a motor han comen�at ja a tenir un protagonisme principal, i els ciclistes gaireb� han desaparegut.

�Aquesta i m�s hist�ries a altresbarcelones.com

La peculiar fa�ana de la casa de la Ciutat

2010-03-09T10:52:27+1:00

La peculiar fa�ana de l'antiga Casa de la Ciutat

Barcelona s�ha cregut sempre m�s que una ciutat, i de fet, l�Ajuntament de Barcelona i les seves institucions sempre s�han considerat a si mateixes com un segon Govern de la Generalitat.
Un d�aquests motius podria raure en l�originalitat del govern municipal a nivell simb�lic i hist�ric.
Creat per Jaume I l�any 1249, el Consell de Cent va ser una instituci� vigent fins la desfeta de 1714 en que va ser abolida per Felip V. Va arribar a ser un dels �proto-parlaments� m�s antics d�Europa en el qual tenien representaci� els anomenats Ciutadans Honrats i on fins i tot van arribar a tenir veu menestrals i artesans. La instituci� va acabar guanyant compet�ncies amb el pas del temps fins acabar esdevenint una esp�cie de govern semblant al de les rep�bliques italianes, per� dins la monarquia.
El govern municipal per�, des de la seva fundaci�, va estar allotjat en diferents llocs fins arribar a la seva ubicaci� actual.
El primitiu punt de reuni� dels consellers fou a les escales del Palau Reial Major fins que del 1249 al 1269, les sessions es van realitzar al convent de Santa Caterina. En un moment donat el Consell es va traslladar al convent al dels franciscans durant un curt per�ode de temps de l�any 1269. Aquest �ltim canvi havia vingut for�at per les desavinences entre els consellers i els monjos mercedaris despr�s que la Iquisici� process�s el conseller Bartomeu Genov�s acusant-lo d�heretge per la publicaci� d�uns escrits apocal�ptics.
Despr�s d�aix� el Consell de Cent es va comen�ar a reunir a casa del notari Sim� Rovira que vivia al carrer del Regomir i amb el pas del temps es van adquirir els terrenys necessaris per construir la Casa de la Ciutat.
De la mateixa manera que al Palau de la Generalitat, l�antiga fa�ana de la Casa de la Ciutat no la trobem a la Pla�a Sant Jaume si no a l�antic decumanus rom� (l�eix Bisbe-Ciutat-Regomir) Aixi doncs, si entrem pel carrer de la Ciutat a ma dreta podrem veure l�antiga fa�ana g�tica del que ara �s l�Ajuntament de Barcelona.
La fa�ana primitiva d�aquest edifici constru�da entre el 1399 i el 1402, ja sense entrar en la grandiositat del seu g�tic civil catal�, ens amaga diverses curiositats. La primera i que salta m�s a la vista �s que est� doblegada. Si ens fixem en l�arc de la porta principal veurem que fa cantonada. Aquesta �s potser una de les xapusses m�s grans de la hist�ria de l�arquitectura barcelonina.
L�any 1823, despr�s d�enderrocar l�esgl�sia de Sant Jaume per tal de construir la fa�ana neocl�ssica de l�Ajuntament, davant el dilema de com fer aquesta obra compatible amb la conservaci� de l�antiga fa�ana es va optar per aquesta estranya soluci�. Durant el proc�s, la imatge de Sant Rafel que estava situada a la part que es va voler despla�ar va trencar-se i l�actual est�tua no �s m�s que una r�plica del moment.
Donats els pocs espais per seure que existeixen en aquesta part de la ciutat, un dels llocs de rep�s habitual dels vianants �s la banqueta que trobem en aquesta fa�ana. El que ignora la majoria �s que no �s pas una banqueta si no que era el p�dium que s�havia constru�t per ajudar als consellers a pujar i baixar del cavall (Aix� de fins eren ells). Si parem atenci� veurem que els laterals d�aquesta suposada bancada tenen una mena de graons, que eren els que s�empraven per accedir a la part superior del podi.
I encara hi ha una curiositat m�s que ja vam esmentar fa molt de temps. Sobre el llindar de les finestres, encara hi ha molt difuminades, les marques d�uns V�ctors Universitaris. Sembla mentida el que d�na de s� una fa�ana...

Aquesta i m�s hist�ries a altresbarcelones.com

Postal

2010-03-08T17:13:55+1:00

8 de mar� de 2010: Barcelona es converteix en un escenari perfecte per a La venedora de llumins...

AVE ,,,,,,,,mus voletus !!!!

2010-03-05T18:49:00+1:00

�

Repartits entre el carrer Mallorca, Cartagena, Castillejos i el passatge Vilaret. han crescut 49 bolets metal-ics, a les fa�anes, tamb� varen trobar un dia 15 pintades amb verd fluorescent les lletres NH a las aceres del passatge Vilaret, carrer Mallorca des el passatge fins a Cartagena i al mateix Cartagena .

�

Misteri desvelat aquesta setmana, un parell d�operaris de Adif han perforat cada una de elles� colocan un tubo de uns 15 cm.de diametre i al mitg un bolet clavat a terre mes gran i llarg que els de dalt colocats a les fa�anes de les cases. Imagino que es per conectar sondes i veure com evoluciona la perforacio del tunel del Ave per sota de la l�nea 2 del metro que creua per aqu�.

�

Hey �! Ya se que voletus va amb B, pro es per seguir la conya del aVe.

la Barcelona dels esperits

2010-03-05T10:22:33+1:00

El primer congr�s espiritista del m�n es va celebrar aqu�, a Barcelona, l�any 1888 (no exactament en el punt que marco per� no he sabut localitzar l'espai on es va fer el congr�s). El seu impulsor va ser un personatge peculiar: el vizconde de Torres Solanot (1840-..), un pol�tic liberal i republic�, que es va convertir en un dels principals valedors d�aquesta corrent religioso-filos�fica al nostre pa�s. El senyor Torres Solanot tamb� va fundar un diari espiritista a� Saragossa anomenat El progr�s espiritista.

A finals dels segle XIX l�espiritisme no tenia la mala premsa que t� actualment. Molts artistes i cient�fics el van adoptar com una mena de religi� progressista i associada moltes vegades a la bohemia, ja que intentava explicar de manera experimental les seves premises b�siques: que l��nima sobrevivia m�s enll� de la mort. A m�s, en aquella �poca posaven al mateix sac les experi�ncies espiritistes, com les taules dansaires i voladores, i els experiments amb altres forces invisibles com el magnetisme o l�electricitat, de fet, Nicola Tesla, l�inventor de la corrent alterna, es guanyava la vida fent espectacles d�aquesta mena.

La primera societat espiritista es va fundar a Cadis l�any 1855 i m�s tard es van estendre a Sevilla, Madrid i Barcelona. A casa nostra, un dels primers diaris espiritistes es va fundar a Terrassa amb el nom del Faro Espiritista. Amb l�espiritisme va venir tamb� la Teosofia, fundada per Madame Blavatsky, que creia en una mena de ment universal. Entre els seus seguidors tenim a l�enginyer catal� Francesc Montoliu Togores, que sota el nom de Nemo, publicava a la revista EStudios Teos�ficos.

Cap a on assenyala el dit de l'est�tua de Colom?

2010-03-04T01:22:05+1:00

Tot i ser un dels t�pics m�s repetits a Barcelona, avui quasi tothom sap que el dit de l'Estatua de Colom no assenyala Am�rica. Per� us heu plantejat mai que podriem trobar si el pogu�ssim tra�ar una l�nia recta des de el seu dit?

La resposta �s Mallorca, concretament la platja de Sa Calobra

�http://www.elsbarcelonautes.blogspot.com/

Vinyetes de la hist�ria de Sants

2010-03-04T01:11:18+1:00

Fins al 1897 en aquest punt es va trobar el Pont de'n Rabassa, el punt que va ser la frontera entre Sants i Barcelona. Al video podreu veure algunes de les vinyetes que els diaris satirics de l'�poca van publicar tractant el tema de l'agregaci�

�http://memoriadesants.blogspot.com/search/label/Agregaci%C3%B3

Proclamaci� de la Segona Rep�blica a Sants

2010-03-04T01:01:06+1:00

A la imatge podeu veure la celebraci� per la proclamaci� de la Segona Rep�blica a Sants i Hostafrancs.

�www.memoriadesants.blogspot.com

6+1=5

2010-03-02T20:29:52+1:00

Tal com diuen la Historia del Cinc d'Oros, es el nom popular que li van posar a la pla�a, per la semblan�a amb la carta cinc d'oros, una rodona molt gran el mig envoltada per cuatre de petites, encara que ni aviant sis de rodones petites, com a base de les faroles que van tardar una mica a posar-les.

Disculpeu-me per repetir el tema, per� no se com funcionen els� Links