Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias

L'aq�educte de Ciutat Meridiana (nord)

2010-07-21T10:29:35+1:00

Aquest altre tram de l'aq�educte de Ciutat Meridiana est� situat a uns 200 metres aigua amunt del tram sud i travessa el torrent de Bosc Llarg, el qual, segons es pot veure a les fotografies, fetes l'agost del 2009, sembla tenir els dies comptats.

A la zona en qu� a les hores s'estaven fent obres, a dia d'avui hi ha un bonic camp de futbol.

La manera m�s f�cil d'arribar-hi �s mitjan�ant unes escales mec�niques que arrenquen del tram sud i fan menys feixuc el desnivell. Tamb� est� molt a prop de la boca de metro de Ciutat Meridiana (L�nia 11).

Quant a la seva utilitzaci�, encara que hi ha versions contradict�ries, segons les fonts aparentment m�s ben documentades, pertany a una conducci� d'uns 18 kil�metres que portava aigua del Vall�s a Barcelona, constru�da entre 1873 i 1881 i de la que formaria part, a m�s de l'altre tram de Ciutat Meridiana, l'aq�educte de Torre Bar�.

Segons aquestes informacions, l'aigua vindria del riu Sec �a Barber� del Vall�s�, del riu Ripoll, i de la riera de Caldes.

Tamb� he llegit que quan, l'any 1987, es va comen�ar a utilitzar l'aigua del Ter per al subministrament de Barcelona, es va fer servir aquest aq�educte fins a l'any seg�ent, en qu� va quedar fora de servei.

Parlarem doncs, molt breument, de la "Empresa de Aguas del Bajo Vall�s". La hist�ria d'aquesta empresa va comen�ar el dia 8 de juny de 1861 i va acabar el 14 de setembre de 1881 amb la seva venda a la "Compagnie des Eaux de Barcelone" la qual, com es pot veure a l'article "Un aq�educte al parc", �s la que explotava l'aigua de Dosrius. En aquests vint anys va haver una s�rie de plets i de moviments d'empreses, tan llarga i complicada, que estaria fora de lloc exposar-la aqu�.

Nom�s crec necessari dir que l'objectiu inicial era portar aigua de la riera de Caldes i del riu Ripoll a Barcelona i que els principals personatges d'aquest culebrot eren els germans Girona (Manuel, Ignasi, Jaume i Casimir), Andreu Mar�, Josep Rosich, Pere Puigdollers i Miquel Sauqu�. Amb aquestes dades, crec que si alg� t� inter�s en con�ixer la hist�ria sencera podr� trobar m�s informaci� amb facilitat.

Aquest tram nord, �s al l�mit de la "jurisdicci�" de BdeBarna, ja que el torrent sobre el que est� situat �de Boix Llarg o Bosc Llarg�, marca la divis�ria entre els termes municipals de Barcelona i Montcada i Reixac.

L'aq�educte de Ciutat Meridiana (sud)

2010-07-12T19:32:07+1:00

Aquest tram de l'aq�educte de Ciutat Meridiana travessa el torrent de Font Magu�s i no est� gaire lluny, com �s natural, de la Pla�a de l'Aq�educte. �s al costat del camp de futbol municipal i sobre el lloc que ocupava una piscina �desapareguda per raons que desconec� que, des de fa com a m�nim dos anys, s'ha convertit en aparcament.

Per a mi, aquesta �s una zona de Barcelona poc coneguda, i per aix� crec necessari afegir que l'aq�educte est� a poca dist�ncia del final de la l�nia 51 d'autob�s, i que tamb� s'hi pot arribar utilitzant la l�nia 11 del metro, que t� la sortida de l'estaci� de Ciutat Meridiana a prop del tram nord.

Com veurem amb m�s detall en tractar del tram nord, els dos trams de Ciutat Meridiana, a m�s d'un que hi ha a Torre Bar�, formarien part d'una �nica conducci� d'aigua.

Aqu�, sobre un pl�nol de l'Editorial Alpina de 1971, he marcat una possible connexi� entre aquests tres trams, als que encara se n'hi podrien afegir dos m�s, al nord-est d'aquests, l'un situat al torrent del Cargol i l'altre al de Can Cata, els quals suposo que han estat enderrocats arran de les obres del cementiri o de la carretera.

Com es pot veure, al pl�nol apareixen els noms de Font Muguera, en comptes de Font Magu�s, i Boix Llarg, en comptes de Bosc Llarg (el torrent que creua el tram nord). No s� amb seguretat quins s�n els noms correctes, per� no em refio gaire de la topon�mia de l'Alpina.

Aquesta imatge �que realment val per mil paraules� ens permet fer-nos una idea del que era Ciutat Meridiana quan es va construir, l'any 1967: uns blocs enmig d'enlloc, sense vies de comunicaci�, amb serveis deficients i abandonats de tothom, especialment de l'empresa constructora. Gr�cies a les mobilitzacions dels seus habitants, avui dia �s un lloc on es pot viure amb dignitat, i aix� no els ho ha regalat ning�, els ve�ns s'ho han guanyat a pols.

Probablement, quan fa uns mesos va traspassar un catal� universal, els ve�ns m�s antics de Ciutat Meridiana no deurien estar gaire d'acord amb l'allau de lloances al difunt que aquell esdeveniment va desfermar.

Per� deixem-ho estar, que avui toca parlar d'aq�eductes.

Abra�ades

2010-07-09T18:56:51+1:00

�

Els ulls li brillaven: a les mans, impacients i tremoloses, aquelles abra�ades que li havia prom�s des de l'hemisferi austral. Despr�s de la llarga espera,a la fi entenia el seu significat, un significat que anava m�s enll� de la cap�alera, de les p�gines d'un llibre: unes paraules nom�s per a ell, unes abra�ades nom�s per a ell...La mirada se li humitej�..

EL MUNDO

Un hombre del pueblo de Negu�, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo.

A la vuelta, cont�. Dijo que hab�a contemplado, desde all� arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.

�El mundo es eso �revel�. Un mont�n de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con luz propia entre todas las dem�s.

No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca, se enciende.

El libro de los abrazos, Eduardo Galeano

�

Alg� ho va veure: aquell dia de fred siberi�, mentre s'apagava el sol, ens vam encendre

Escuts

2010-07-05T11:39:21+1:00

Com podem veure en les dues fotos , els militars han hagut d�acatar el canvi dels escuts inconstitucionals per els constitucionals (entrades capitania en Portal de la Pau i passeig de Colom ) , per� com NO podia ser d�altre manera (per si de cas canvia la cosa), no han tret els antics, han fet un calaix d�obre i han sobreposat el nou , aix� , si arriban� � Tiempos mejores� �, nom�s amb uns quants cops de martell , tornar� a lluir el �Gran Escudo de la madre patria....para gl�ria y honra" dels nost�lgics.

Un desgavell urbanistic de m�s de cent anys

2010-07-01T15:11:37+1:00

A Sants encara patim els desgavells urbanistics de finals del segle XIX i del s XX. Per� sembla que les errades del passat es repeteixen una vegada i una altra.

Us adjunto un article d'un diari santsenc, el Sans Nou, de l'any 1901

�

�SANS NOU, 15 de setembre de 1901, n�mero 9

Quatre mots sobre urbanisaci�

D'uns quants anys � aquesta banda ha crescut bona cosa la poblaci� d'aquesta barriada. Ab l'implantaci� de novas industrias que donan feyna � numerosos trevalladors, y especialment ab b l'establiment d'algunes f�bricas, obertas aqu� algunas per primer cop y trasladadas altras � Sans desde l'interior de la ciutat � de localitats vehinas, s'ha sentit la necessitat d'edificar casas per habitcions, y ab la fundada esperansa de colocar regularment lo capital, s'han anant urbanisant carrers avans poch menos que deserts y obrint y edificant novellas vias que extenen lo per�metro urb� considerablement.Empero, la urbanisaci� se f� d'una manera poch ficsa en moltas ocasions, principalment per la falta d'un pla general al que's deguin sometre ls propietaris qu'edifican. Carrers hi ha com Olzinellas, per exemple en que haventse aixecat casas en los solars dels seus extrems, resulta que las del un y las del altre est�n en diferenta rasant, y en lloch de ermetre unas aceras � igual nivell, fan uns alts y baixos que semblan conspirar contra la integritat de las camas dels traseunts.Lo carrer d'Abadal, destinat a ser una especie de rambla del barri no es prou alt ni prou baix, perque'l pont del carril que'l parteix no li sigui un destorb del tr�snsit rodat y un empantano de mal gust; y altres carrers que ara per ara no cal precisar tampoch se veuhen lliures de desventatjas per l'istil de las apuntadas.La culpa no �s pas dels propietaris, sino de l'Ajuntament, y tal vegada dels concejals que hi representan la nostra barriada, a quins sembla que tocava mirar per l'embelliment de Sans y pels interessos dels propietaris.Aquestos volguent edificar per no tenir improductius sos diners y en vaga sos terrenos, han tingut de construir segons la rasant que bonament los ha semblat, perque no se'ls ha donat oficialment, per mancar un pla general d'urbanisaci�; y vejam si alg�n dia haur�n de pagar la dessidia de l'Ajuntament, trovant-se obligats per aquest � aixecar o abaixar las aceras de sas casas, ab perill de quedarse ab los portals massa baixos � de pujar per una escala de ma per entrar � las botigas segons los casos. (...)

�

M�s informaci� a:

http://memoriadesants.blogspot.com/2010/07/un-desgavell-urbanistic-de-fa-cent-anys.html

Gatos ocultos en Barcelona

2010-06-21T20:07:47+1:00

Hay varios lugares donde se pueden encontrar dibujos o relieves de gatos en Barcelona. Paseando ayer por Sarri� vi esta "escultura" de gato en una terraza y me hizo pensar en los que hay en la plaza de Los Pa�sos Catalans de la estaci�n de Sants.

Local para perros no fumadores

2010-06-21T20:05:11+1:00

Existen carteles divertidos. Por ejemplo en este local s�lo dejan entrar a perros que no fuman :)

�

Xiringuito

2010-06-14T20:45:03+1:00

B�, aix� es el que hauria de ser quotidi�, per� es una raresa . El �xiringuito� que veiem en la foto, est� al costat mateix d`on estava� el �gas�metro� ( del que es conserva l�estructura que el mantenia).

En les pissarres d�aquest espai, posa ,� Territori 0,0 � i tamb� �Espai sense alcohol�. En ell podem trobar lo �t�pic dun �xiringuito�, bosses de patates, entrepans, llamineries, caf�s, begudes refrescants, cerveses, per� ..... 0,0 � �Vol. Alcohol. �s per aix� que no trobarem una beguda que es fa servir com vermut, de color vermell �i que posa � b..t.. �sin alcohol � doncs cont� un 0,7 % d�ell. Aquest espai est� regentat per el �Grup d�Ajuda M�tua d�Alcoh�lics Rehabilitats�� (GAMAR ) �i la seva adre�a web: www.gamar-asoc.com. Si passeu per davant d�ell i preneu alguna cosa, podeu tenir �la certesa que no tindreu ning� a la taula del costat que us molesti. ��

Un corsari a Sants

2010-06-09T15:06:52+1:00

Sabieu que a Sants es dedica un carrer al corsari que va conquerir Canaries iniciant l'extermini de la poblaci� autoctona?

�Jean de Bethencour fou un noble i corsari d�origen Normand que va conquerir les illes Can�ries per al regne de Castell�. Recordem que la progressiva conquesta i colonitzaci� de l�illa va supossar el genocidi de la poblaci� autoctona, els guanches. Despr�s de la conquesta i evangelitzaci�, de la min�a poblaci� que va sobreviure, molts dels habitants de la illa, aix� com molts moriscos foren batejats amb el nom del corsari, de manera que encara avui �s un cognom habitual a Can�ries. Enric III de Castella li atorg� el t�tol de rei de Can�ries i senyor de Lanzarote

�

http://memoriadesants.blogspot.com/2010/06/carrer-bethencourt.html

Dos robatoris

2010-06-04T15:22:37+1:00

Acostumo a rec�rrer la Via Laietana varies vegades a la setmana. �s un carrer soroll�s, ple de fums i hiperpoblat, amb unes voreres estretes que fan de mal caminar entre la gentada de turistes, treballadors i compradors que cada dia s�hi amunteguen. �Sovint hi ha xocs i petits accidents dom�stics (amb un carro de la compra, una bicicleta o una cua de persones que esperen l�autob�s) que afegits al tr�nsit li donen l�aspecte de ciutat napolitana i calorosa. No obstant, en les darreres 12 hores els petits accidents han pres un caire un xic m�s perill�s.

�

El primer el vaig veure ahir a la tarda. De la boca del metro de Jaume I van comen�ar a emergir uns crits estridents: POLIZIA! POLIZIA! Rodejava l�entrada al metro un grup de vianants, passatgers que havien decidit esperar per veure com evolucionava l�incident abans d�aventurar-se a entrar-hi per� que no movien un m�scul per ajudar la dona de mitjana edat, probablement d�Europa de l�Est que cridava des de les escales, uns metres per sota d�on es trobaven. M�hi vaig acostar i la vaig veure rodejada de dos homes espigats que es movien com si estiguessin un p�l beguts. Despr�s d�intentar fer-la callar, sense cap �xit, els dos homes van girar cua i van sortir del metro, mentre el corro d�espectadors que s�havia amuntegat per seguir l�escena els obria pas, POLIZIA! POLIZIA!, cridava la dona, entussida en repetir la f�rmula m�gica que havia aconseguit foragitar els lladres (?).

�

Cridar no sempre funciona, per�. Ho he descobert aquest mat� a la mateixa Via Laietana per� un xic m�s amunt quan gaireb� xoco amb dos nois carregats de bosses que fugien a tota velocitat. Uns cinc segons m�s tard apareixia un home m�s gran i molt prim que corria amb el dit aixecat en un gest amena�ant tot cridant LLADRES!

�

Dos en poc m�s de 12 hores... i en cap cas ning� va moure un dit per ajudar les v�ctimes.