Histories de Barcelona :: de Barcelona, historias

Infantesa pirot�cnica

2013-05-31T23:41:05+1:00

Sagrada Fam�lia i Ermita de Sant Crist�fol d'Anyos

2013-05-29T14:35:59+1:00

La Sagrada Fam�lia i Sant Crist�fol d�Any�s�Avui baixant de casa, �he vist l�Ermita especialment il�luminada. Un regal pel meu esperit, he pensat. Sempre la veig plujosa, amb neu, amb llum artificial pel Nadal. I en canvi avui, era la seva ess�ncia pura que m�han fet admirar-la amb tota la seva majestuositat des de lluny. No �s una gran Ermita per� es troba situada en un petit cim a on es pot veure fins on el teu cor vol mirar.Mirar, un dels valors que li estic ensenyant al meu fill de cinc anys. Mirar endavant sense oblidar el passat que ens ha aportat tant per� sense deixar l��ncora baixada que ens impedeixi continuar; mirar el present amb la realitat que el caracteritza: tot �s ef�mer. I mirar amb imaginaci� i esperan�a el futur, que ens aportar� una realitat paral�lela que dependr� de nosaltres mateixos i si lluitem o abandonem en el cam� a persones que ens estimem, persones que no ens estimen, persones que si ens estimen...�Ja fa dotze anys que tots els diumenges de primers de mes, viatjo fins a Barcelona. Una Barcelona que m�ha ofert un gran ventall d�il�lusi�, esperan�a i alegria. Dotze anys que visito la Sagrada Fam�lia i cada vegada descobreixo quelcom de nou: miro amb entusiasme la pedra del passat i la pedra nova que ens fa creure en un futur, que ens fa sentir aquest entusiasme m�s real, perqu� no ens oblidem de la m�gia que ens ofereix l�obra d�en Gaud� .Aquests darrers cinc anys, m�acompanya el meu fill i li ensenyo a mirar i ha admirar el seu voltant en cada moment. I no em sorpr�n, quan jugant al parc, deixa de jugar per ajudar a un altre nen a pujar al gronxador o ha aixecar-lo del terra si el veu plorar caigut. M�emociona la seva sensibilitat i la percepci� de la tristesa que t� ja de tant petit. �La meva ignor�ncia fa que llegeixi llibres per aprendre, fa que estudi� amb m�s �mpetu les coses que no s�. La motivaci� de la meva �nima �s existir, ser millor i oferir a cor obert el que tinc a les� persones que comparteixen durant un espai de temps el meu cam� o jo el d�ells. �No sempre son camins paral�lels, si divergents, per� no importa. L�important, es la persona, el que sent i com la podem ajudar mirant-la als ulls, amb tendresa i fortalesa. Fer-la sentir en el seu conjunt valorada pel que �s realment i pel que sent. No deixar-la caure en la desesperaci� de l�oblit. I quan em trobo una persona aix�, m�enamoro de la seva tristesa. Sabent perfectament, que caure en el meu infern per ajudar-la. Per� de vegades, no s�c suficientment forta i he d�abandonar l�amistat. El meu sentiment d�haver-la fallat �s immens.�Fullejava aquesta nit, un llibre sobre l�obra i vida d�en Gaudi, on explica fins al m�nim detall de la Sagrada Fam�lia: la majestuositat de les Torres, les diferents fa�anes i el perqu� de cada pedra, de cada constel�laci�, de cada figura, del valor dels colors que ens ofereixen una sensaci� �nica als nostres sentits, i em fa recordar i pensar ......que en la nostra vida quotidiana, amb les persones, el m�s important tamb� s�n aquests petits detalls. Abra�ar-los si ho necessiten o allunyar-nos donat el cas.Solament dins del coneixement de la vida i obra d�un creador, sigui poeta, arquitecte, pintor, dibuixant de c�mics o simplement tu i jo,� el m�s valu�s es la inspiraci� que ha fet crear en la seva totalitat, un conjunt de talent i que tots nosaltres, podem gaudir amb els nostres fills. �

Tots tenim hist�ries, passades, presents i en tindrem de futures, i s�n aquestes hist�ries les que ens fan qui som...i de vegades prenem decisions creient que s�n les correctes i ens adonem, per�, no gaire encertades. Solament resta mirar i admirar com creix la Sagrada Fam�lia i el meu fill i de tant en tant, torno a resguardar-me de la pluja en l�Ermita de Sant Crist�fol d�Any�s per mirar tot el que tinc per endavant...perqu� no puc tornar endarrere. S�acaba la p�gina no les paraules...

N�ria Castells

Col�legi barcelon�s de la Merc�

2013-05-26T19:07:34+1:00

Acabo de descobrir alguns comentaris sobre el Col�legi barcelon�s de la Merc� i m'hi he sentit transportada a llavors, l'any 1951.

Els meus records coincideixen b�sicament amb els vostres; fer ganxet, una pissarreta per aprendre a escriure, els cordadors per aprendre a cordar-se i tamb� a fer lla�os i el gran sistema Montesori per aprendre a llegir: tocant les lletres retallades que ens donava la senyoreta dels petits; en vaig aprendre sense problemes als 3 anys.

Tamb� recordo el pati amb rajoles vermelles, els bancs adosats a les parets i les tauletes i cadires al mig de la classe, la festa del bateig de les nines, els uniformes.

La cosa m�s cuiriosa que em ve al cap �s haver fet d'angelet a la comuni� del meu germ� a l'esgl�sia de La Salle, segurament, alla del Palau de la M�sica.

Gr�cies per haver-m'hi fet pensar�

un esguerro d'ascensor

2013-05-23T17:12:05+1:00

Al Ps. de Gr�cia, 78 hi ha un magn�fic edifici que ha estat rehabilitat darrerament amb gran encert -la fa�ana encara es coberta per una bastida-. La ll�stima �s que�hi�han instal�lat un ascensor d'acer inoxidable (suposo) i vidre en el rac� esquerra del fons�del vest�bul i com que la porta d'acc�s �s tota d'acer sembla�una s�lida i monumental capsa de gal�letes que puja i baixa.�No hagu�s estat possible que hi domin�s el vidre de manera que l'andr�mina no result�s tan "visible"?

Amic, benvolgut amic,

2013-05-22T13:40:27+1:00

Amic, Benvolgut amic,

Decideixo estar sola, malgrat no em sento sola. Doncs aquest sentiment que sento per tu �s el que m'acompanya constantment.

No se si et trobar� a faltar, no se si tornar� al teu costat a compartir els teus neguits, les teves hist�ries. Si que��s cert, que t'he de donar les gr�cies per tot el que al teu costat he pogut sentir, aprendre, ...

Em sento lliure de tu, per haver-te dit el que sento! Es una sensaci� estranya. Respiro. I somric.

Em sento lliure per poder esbrinar si es real o no�aquest sentiment que m'invaeix de tristesa quan estic a prop teu. I quan estic lluny de tu, em sento be. No ho entenc, m'estar� tornant boja? �Et deixo perque t'estimo o perque no t'estimo?

Em sento lliure per poder�escoltar el que em diu la meva �nima de tu,�ara que no t'escolto a tu.

No perdo res allunyant-me de tu, perque res m'has ofert mai i res he tingut.�Res t'he demanat. Solament�respecte al meu silenci.

Silenci �s l'�nic que et puc oferir�ara. Perque les paraues se m'han acabat.

Per�, amic, no dubtis mai, que la meva porta est� oberta si vols parlar, si em vols explicar que et va molt b� amb ella, que s'arreglen els teus problemes, que ets feli�. La meva promesa es escoltar-te i ajudar-te malgrat no estigui al teu costat constantment i donant-te tota la meva energia fins que m'enfonso en un pou a on no veig sortida.

Jo no et demanar� com et va tots els matins, perque se que t'anir� be, confio en tu i en la teva fortalesa.

La meva lleialtat a la teva amistat ser� eterna en aquest silenci que potser es incomprensible per tu. Per�, necessito espai per saber que sento per tu. I si tu estas al meu costat, no sabr� si et trobo a faltar, si estic enamorada de tu o va ser una mera il�lusi� �ptica...

�Espero que un dia em puguis perdonar. Per� per mi la sinceritat �s un valor molt important: ser sincer amb mi mateixa, amb el que sento i al teu costat no puc veure, perque les teves paraules em colapsen continuament.

Gracies per tot, V. Pag 111 del llibre que tu ja saps.

N. Castells�

La noia que compra cadires de rodes

2013-05-09T18:34:40+1:00

Mai m'havia fixat. A Portaferrissa a tocar de la Rambla hi ha una ortopedia dins una porteria antiga. Al passad�s de la porteria hi ha prestatges de vidre amb tota mena de coses estranyes... ulls de pl�stic, cervells, dents gegantines, models anat�mics i artilugis... al fons hi ha la porta custodiada per una desena de cadires de rodes, com soldadets fent gu�rdia.

Vaig entrar per fer una foto al model anat�mic d'un ull que hi havia a l'aparador i no vaig poder evitar veure que cap al fons un grup de joves turistes parlava amb el propietari de la tenda sobre les cadires. Una de les noies, dempeus, va escollir-ne una i s'hi va sentar. Pensava que feien broma fins que vaig veure com treia la tarjeta de credit. �Estava tipa de caminar per la ciutat? �Li feien malt les cames? �la necessitava com atrezzo?

Les noies van sortir de la botiga empenyent la cadira de rodes, des d'on la noia anava indicant que calia fer i a on volia anar, com una petita reina. En tot cas, si el que volia era visitar la ciutat amb comoditat a barcelona ho passar� malament... no est� feta per a cadires de rodes.

Bombardeig a la Gran VIa

2013-04-29T10:29:03+1:00

Tres dies sagnants. 16 al 18 de mar� de 1938.

En un marge de quaranta-una hores -de la nit del 16 de mar� de 1938 fina a primera hora de la tarda del dia 18- Barcelona sofrir� 14 alarmes a�ries, amb dotze bombardeigs.

m�s informaci� www.albertieditor.catficha.php?id_producto=5870�

protestes per l'ERE de Lacoste

2013-04-26T21:17:14+1:00

Avui m'he trobat al carrer protestes per l'ERE de 118 persones que despatxaran a Lacoste. El mateix dia que ens diuen que no hi haur� recuperaci� econ�mica en aquesta legislatura. Es indignant la sangria de gent despatxada!

Punto de partida

2013-04-19T16:08:31+1:00

Solo, rozando la locura llego a crear lo impensable y el caos que siento, acaricia esta locura que me invade. Cierto es que hace tiempo que no escribo y qu� sentido ten�a o qu� sentido tiene volver a hacerlo ahora��Qui�n desea leer pensamientos vagabundos? Llenos de apat�a� y palabras ausentes de historias. Ahora que no tengo nada que explicar, ya no me da miedo enfrentarme a la hoja en blanco que siempre me amenaza con su osad�a y silencio.Rodeada de gente, en el trabajo, en la calle, �me doy cuenta que me siento bien con mi silencio diario. Evito comunicarme, expresarme. Evito conocer gente nueva. No lo deseo. No lo necesito. Nada tengo que decirles. No son nadie en mi mundo.�Este silencio es tan hermoso, que hasta mis propios pensamientos me seducen y mi coraz�n se acelera y se apasiona en segundos. �A d�nde se dirigen mis pensamientos? Hacia ti. Has entrado en mi vida sin preguntar, me has ofrecido tu amistad y la oportunidad de volver a creer en una parte de mi �humanidad. As� me has ayudado.Me pierdo en� mi tristeza al verte sufrir: y escribo otra vez sin importarme que pensar�s, solo con el objetivo endeble de poder ayudarte una m�nima parte de lo que realmente necesitas: libertad. No una libertad f�sica, sino una liberaci�n que expulse tu odio, tu rencor hacia el exterior y quedes desnudo ante ti mismo, para empezar de nuevo.Tu coraz�n se rebela, tu alma lucha y tu locura confunde� tu sentido com�n. Pero eres el m�s cuerdo de toda la humanidad, porque luchas por ser tu mismo sin temor�Regreso a mi infierno para intentar, solo un poco,� liberarte del tuyo. Y s� que necesito sentir para escribir y las palabras que te expreso me rozan el alma y son las que te ofrezco con humildad.�Regreso al punto de partida, �pero ya no presto atenci�n al exterior, nado por estos pensamientos, fluyen las ideas en las l�neas hasta que acabe la p�gina. Pero las palabras siguen creando frases en mi mente. �Me estar� volviendo loca?Mis silencios se aproximan poco a poco y se convierten en miles de l�grimas que son las �millones de emociones que desean salir y imprimirse en la hoja en blanco. Destinadas a tu amistad, a aliviar tu locura. Repito: �me estar� volviendo loca?� Me siento vagabunda de la expresi�n. Me faltan palabras para encontrar un camino que lentamente te puedan ayudar, y me dirijo a un universo que solo existe en mi cabeza. �Si no existe algo como puedo pensar en ello?Soy desertora de la humanidad, pero no de la amistad. La soledad es mi universo y me siento afortunada. Comparto con un papel los pensamientos y no me siento sola.Pongo fecha a mis escritos para no olvidar cuando fue la �ltima vez que escrib�, que pude ser yo misma sin temor al qu� dir�n. Y observo que me pierdo m�s en la monoton�a del d�a a d�a puesto que las fechas de mis escritos son m�s distantes los unos de los otros.Quiz�s aun exista la esperanza de convertirme definitivamente en ese ser que deseo pero le tengo tanto miedo y sin embargo vive dentro de m� escondida pero que cada d�a me abraza al oscurecer...�Cu�l es mi infierno�? Qui�n o qu� es mi inspiraci�n?.. �� es tu ternura la que me hace aflorar una idea detr�s de otra�� es tu ternura la que me acongoja y me seduce�� es tu amistad noble la que hace que vuelva a recordar qui�n soy yo

Mi primer hogar en pareja

2013-04-07T21:35:04+1:00

Era� el verano del 1981 cuando nos pusimos a vivir con mi novio "pololo" Felip en este barrio. Hab�a llegado hace poco de Chile.�Lo que m�s recuerdo es el intenso calor y la poca agua que teniamos en los estanques. Deb�amos de ir a lavar a la fuente de la plaza. En carretas disfrut�bamos de unas maravillosas patatas bravas, por la noche a la Filmoteca de calle Hospital y por la ma�ana corriendo por carrer Sant Pau y Ramblas rumbo a los FFCC Catalanes para llegar a la U.A.B

Eran �pocas hermosas de fraternidad, nos turn�bamos para pagar la bencina de alg�n auto, recog�amos las maderas y muebles viejos para arreglar nuestros deptos., aprendiamos en los ateneos libertaRIOS...

nADA DE MODERNIDAD Y POCO DE CONSUMISMO....eramos felicwes, bien api�ados y
so�adores. Amo Barcelona y siempre estar� agradecida de su gente.