http://www.bdebarna.net/ Histories de Barcelona - Marta es-ES info@bdebarna.net Copyright 2010 http://www.bdebarna.net/v2_/logo.png http://www.bdebarna.net/ Histories de Barcelona Desde el balcó de casa de la meva avia, el meu pare feia fotografies, i aqui posso una de elles, aixó era Avinguda Meridiana amb Buenaventura Muñoz, per on abans passaba el tramvia. Podeu veure que en aquells temps també hi habia una mica de trafic, i que ha cambiat moltissim. Potser algún dia l'animo per que deixi algún comentari i ens expliqui mes coses. http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=365&historia=2109&comentar=1#comentaris http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=365&historia=2109 http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=365&historia=2109 2008-08-17T00:29:00+1:00 Hola amics:<br/>Tot just on està l'edifici "gratacels" de color blanc i curvat a la Plaça de Tetuán, hi havia, quan jo era petita, una construcció que la meva memòria insisteix a recordar-ho molt semblant al Coliseu de Roma, si més no, aquesta és la imatge que tinc gravada. Algú s'enrecorda de cóm era exactament aquell edifici? M'encantaria fins i tot si algú poguès aportar-hi alguna fotografia. Crec que més o menys rondaven el anys 66-70, i de veritat què és un gran dubte, perquè la imatge de l'edifici s'em presenta molt clara i ningú a qui pregunto s'enrecorda!!!<br/>Moltes gràcies.<br/>Marta http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=118&historia=1917&comentar=1#comentaris http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=118&historia=1917 http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=118&historia=1917 2008-03-01T11:35:46+1:00 Prometo solemnemente, que ni por un instante, se me pasó por la cabeza...<br/><br/>Sólo me fijé en tí un momento, pero al verte supe que te conocía de algo, y por tener esa sensación, me pasé media noche intentado averiguar donde nos habíamos visto antes.<br/>Tú, ajeno a lo que daba vueltas en mi cabeza una y otra vez, te fijaste, sin que me diera cuenta, otro objetivo ... yo.<br/><br/>No sé si fue por el carnaval, o fue por Carol y su intuición casamentera, o fuiste tú (el loco por las chicas vestidas de azul) pero, sin entendernos, sin estar en el mismo punto ni en la misma onda... ocurrió.<br/><br/>Y, casi dos años después, si volviera atrás en el tiempo, haría exactamente lo mismo.<br/><br/>Sacaría del cajón mi disfraz medieval; iría con mis amigos a la misma fiesta, y volvería a despistarme intentando averiguar de qué conozco esos ojos azules.<br/>Y, otra vez, haría las mismas locuras, me pondría las mismas gafas y te haría el mismo interrogatorio.<br/>Y todo, para ver crecer esta historia al mismo ritmo (despacito y con buena letra), y para volver a enamorarme de ti.<br/><br/>T'estimo, petit. http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=363&historia=1808&comentar=1#comentaris http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=363&historia=1808 http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=363&historia=1808 2007-12-10T13:34:02+1:00 Desconec totalment les causes i no si es un fet normal o no, pero cada cop que el trambesos passa entre les parades de Besos i Alfons el Magnanim efectuant una corva bastant marcada produeix un sorroll o xisclet de les vies molt molest cada cop que passa (amb molta frequencia), al principi pensaba que era algo eventual i que seria arreglat, pero ja fa temps que el tramvia circula amb normalitat i nungú fa res per evitar aquest molest soroll. Hem sembla molt greu que facin unes grans obres a la granvia per poder aliviar el soroll dels cotxes als veïns i per millorar les instal.lacions en general i despres facin passar un tramvia que provoca mes sorolls als veins que el que provocava el pas dels cotxes. Molts veins del meu bloc m'han comentat que també els molesta molt el soroll, sobretot a les ultimes i primeres hores de pas del tramvia i ara encara mes ja que amb la calor que fa la gent tenim les finestres de casa obertes i sembla que el tramvia ens passi pel passadis de casa. Espero que tot aixo es solucioni perque sino tenim soroll de pervida. http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=381&historia=1511&comentar=1#comentaris http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=381&historia=1511 http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=381&historia=1511 2007-06-25T09:57:57+1:00 ens vam veure o mes ve cuneixe a l'escola ell pemi, es el mes gapo pero les meves amigues diuen k es molt lletx no ho crec jo lestimo . i ell ami tanve es k inporte no christian testimo moltisim petons a tots http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=380&historia=1332&comentar=1#comentaris http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=380&historia=1332 http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=380&historia=1332 2007-02-26T18:03:04+1:00 Divendres, mercat. En entrar-hi, fa olor de vianda crua barrejada. De cogombre i escamarlans, d’olives i taronges, d’api i cafè, de fetge i bacallà, de plàtan i ceba, de julivert i pernil … L’animació és considerable. Els carrets topen a les cantonades i als colls d’ampolla dels passadissos: esquenes de clients que esperen tanda formen gruixos davant els aparadors i estrenyen el pas. Al mercat, en divendres, no s’hi val anar amb pressa. <br/><br/>No és fàcil triar la primera parada. Primer la carn o el peix? O potser la verdura? El millor és demanar tanda a totes i quedar-se allà on hi ha menys gent. Per començar, potser val la pena agafar número al pagès.<br/><br/>A les olives també hi ha cua. Ben bé és que, divendres mercat i no s’hi pot anar amb pressa. A les olives no tenen expenedor de números, funciona l’antic crit de “la última?” Hi passarem després, a tocar tenim el cercle del peix.<br/><br/>Ens quedem a la “Mari”. Només hi ha una senyora al davant que té un aire de compradora veterana: o bé ha de cuinar per molta gent o bé té una fe cega en la conservació dels aliments al congelador: deu pelaies, un gall, dos lluços, tres raps, una sèpia, vint gambes... És clar que al mercat, en divendres, no s’hi pot anar amb pressa.<br/><br/>La noia que atén és de mitjana edat, morena, cabell arrissat i ulls verds. Duu un jersei de màniga llarga arremangat i al damunt un davantal blanc amb puntes roses. Al mercat, sembla que sigui una tradició dur davantals amb puntes. La noia fa via, se la veu contenta, és el millor dia de la setmana i la millor hora. A peu de parada un home l’ajuda. Li remena el peix que hi ha sobre el gel, n’hi posa del que falta, adreça els cartells torts i si alguna clienta s’impacienta intercedeix a favor de la calma. La cua és de tres o quatre dones i la que té la tanda que si calamars, que si tonyina, que si bacallà fresc...<br/><br/>Dues dones amb túnica i mocador al cap s’esperen al verdulaire. Gronxen un cotxet amb un nen de pell bruna, adormit. Entre elles parlen una llengua que no entenem. Sembla que cridin, però no, és la seva manera de parlar. La vestimenta els cobreix tot el cos fins als peus i el mocador impedeix que els veiem el color dels cabells, però se’ls veuen els rostres que, contents, gesticulen en parlar.<br/><br/>De parada en parada va passant el noi. Jove però no tant, d’uns quaranta anys, reparteix julivert als venedors. Remolca en un carro l’herba tan preuada a les cuines catalanes. El noi ha patit un accident o alguna malaltia, perquè es comporta com un nen. Cada dependenta té una paraula afectuosa per a ell i el seu somriure rebenta l’esllanguiment de les seves faccions. Sembla feliç, el noi del julivert.<br/><br/>Un altre noi es passeja amb una llibreta, una calculadora i una bosseta. Una rere una altra, va cobrant a les parades els cafès, pastes i entrepans que han encarregat al bar. Les estrelles són el cafè amb llet i el croissant. Aquí, la permuta no està del tot obsoleta, encara que sigui amb la referència monetària. L’esmorzar de dos dies val quatre carxofes i un quart de pèsols, tres tallats valen dues hamburgueses, dues aigües quatre pomes...<br/><br/>També hi ha un vell xaruc, coix i brut que no es descuida cap parada. El coneixen i tothom té un espigall, un trosset de cua, unes fulles massa verdes, unes peres macades per donar-li. L’home s’atansa a la rereguarda de la parada i en cinc segons obté la vianda gratuïta. Pactes tàcits, al mercat hi té cabuda tothom.<br/><br/>Al costat, una gitana empeny un cotxet de nen ple d’alls i mitjons. Les combinacions són infinites. Dues cabeces d’alls i un parell de mitjons, cinc parells de mitjons, deu cabeces d’alls... La gitana és coneguda al mercat i tothom li diu pel nom: Juana. Ningú se n’aparta com dels qui venen tecnologies, de la gitana no. Té bons mitjons i els alls sempre fan falta al costat del julivert.<br/><br/>Arran de cames i de carrets circula la noia de la cadira de rodes. És una cadira motoritzada. Ella, de dilluns a dijous, ven números a la vora del mercat, però divendres ve a comprar. A la banda dreta de la cadira penja el cistell on hi va encabint les viandes. Quan arriba a les cues, els cossos s’aparten per fer-li lloc i, si el taulell és massa alt, sempre hi ha algú que li fa de portaveu. Duu una cresta i una caçadora de cuir, la noia de la cadira. <br/><br/>Se situa darrere un cotxet on hi dormisqueja un nadó de sis mesos. La mare, orgullosa, dóna explicacions a les preguntes de les altres clientes. Nena no, nen, sis mesos, menja bé, encara pit, aviat anirà a la guarderia. Al nadó ja li donarien olives, ja, i trossets de pernil, les venedores, però encara és massa petit. Tot arribarà.<br/><br/>Més enllà, una àvia amb la veu fluixa i l’oïda tèrbola mira d’entendre’s amb el canvi. Al final, dóna el moneder a la dependenta perquè es cobri ella mateixa. La noia li explica què li agafa i què no, però la iaia no està per matemàtiques i li semblen bé les operacions de la venedora, és de confiança, fa quinze anys que es coneixen, quan la mossa va començar a treballar, ella encara cuinava per tots els néts.<br/><br/>Tot d’una, apaguen els llums de la peixateria on sóc i la mestressa es creua de braços. “Ho sento, són les dotze, ja saben”. Com un efecte dominó, la resta de parades de peix van apagant els llums i, en efecte espiral, tot el mercat es queda a les fosques amb els treballadors aturats i la meitat dels clients perplexos. Se sent un brunzit que sembla venir de la megafonia:<br/><br/>– Bon dia, com ja sabeu, avui fa un any dels atemptats de Madrid. Ara farem cinc minuts de silenci. Gràcies a tots.<br/><br/>El mercat és un dels llocs on els humans ens relacionem de forma més ancestral. És, com deia, la reverberació del troc, de la permuta, un dels escenaris més actius de qualsevol comunitat humana. I viure’l aturat, congelat, resulta una experiència única.<br/><br/>La foscor és relativa perquè per les claraboies i pels vitralls s’escola la claredat de migdia. Però hi regna una penombra a la qual no estem acostumats, almenys els compradors. Els que venen, com que diuen que hi arriben tant d’hora, hauran vist el mercat a les fosques, però mai amb el ressol filtrat de migdia. Per a tots és una situació nova. Per als que ho sabien i per als que hem estat sorpresos perquè anàvem amb presses. I ja se sap, al mercat, en divendres, amb presses no s’hi pot anar.<br/><br/>El silenci i la quietud són absoluts. És com si alguna bruixa hagués enviat una maledicció sobre el mercat i l’hagués paralitzat. No hi ha maledicció en l’aturada, sí en totes les morts violentes. I per això ens emocionem mirant-nos. Per això, el simple acte de parar, de deixar de guanyar diners els uns, de perdre uns minuts de família, de feina, del que sigui els altres, ens fa emocionar. És una emoció que surt de ben endins, del record del que va passar fa un any; d’imaginar i remembrar el dolor que encara hi ha a Madrid i el que hi ha aquí –i en llocs més llunyans– per altres raons.<br/><br/>Amb les mans a la butxaca i un nus a la gola observo. Hi ha qui mira a terra, hi ha qui perd l’esguard en un horitzó imaginari, hi ha qui, com jo, contempla els altres. <br/><br/>La noia que m’ha de vendre el peix passeja la mirada per la quietud de l’espai. Aquí i allà se sent grinyolar alguna cosa, un arrossegar, un estossec. L’home que l’ajudava treu una cigarreta del paquet i se la posa damunt de l’orella. Les botes d’aigua s’han quedat ancorades al petit toll que forma el gel de l’aparador quan regalima fos. La clienta abassegadora creua els braços i es mira els peus.<br/><br/>Per la cantonada de les olives apareix una àvia empenyent el carret, amb el marit al darrere, els braços oscil·lant. Caminen a poc a poc i s’acosten als llegums:<br/>– Nena, com es nota que teniu temps, vosaltres. Has amagat el preu de les mongetes perquè no el vegi?<br/>La gent la mira perquè, probablement, la iaia no sap què està passant.<br/><br/>Més enllà, se sent el bramar d’un nen. Una de les dones amb túnica s’ajup damunt el cotxet per consolar-lo. El silenci l’ha despertat, la remor del mercat el bressolava. Tothom les observa. L’altra dona se n’adona i mira al voltant amb els ulls ben oberts, a la mirada se li llegeix un escatxic de temor.<br/><br/>El noi del julivert s’ha quedat palplantat al mig del peix. A poc a poc, va girant sobre sí mateix observant-ho tot amb la boca mig oberta. No se sap si és conscient de perquè estem quiets i muts, però es mou embadalit amb un manat de julivert a la mà i el carro mig carregat al costat.<br/><br/>Davant d’una altra peixateria, el xicot que cobra les consumicions del bar juga amb el mòbil i prem alguns botons. Té un mig somriure dibuixat als llavis i sembla com si tot allò no anés amb ell. No sent el nus a la gola, el noi del bar.<br/><br/>El demanaire aprofita per endreçar el seu carretó. Posa en ordre les fulles d’enciam, les d’api, les mandarines, una bosseta amb fetges i pedrers, una altra amb quatre o cinc peixos de roca, cartrons, papers de diari i quatre ampolles de vidre buides. La seva emoció és bolcada en aquells objectes. Prou feina té a sobreviure.<br/><br/>Al davant dels seus alls i els seus mitjons, la Juana mira l’infinit amb el semblant estoic. La Juana sembla copsar la sensibilitat d’aquests minuts. Amb les robes negres i gruixudes, amb el cabell llarg i gris, nuat en trena, recolza els braços damunt la panxa prominent que li serveix d’estintol.<br/><br/>La cadira de rodes és aturada a prop de les dones musulmanes. La noia dels números es mira emocionada els rostres de la gent. Els ulls li brillen humits, retenint unes llàgrimes que al capdavall haurà d’acabar assecant-se. Els nusos a la gola ho tenen això, que sovint es converteixen en llàgrimes quan la vergonya ja no pot contenir-los més.<br/><br/>El nadó de sis mesos continua dormint profundament. Sa mare, al costat, li ha posat la mà damunt el cos menut, com si volgués protegir-lo del món al qual ha vingut, com si volgués ajornar-li els patiments i els dolors que haurà de viure i els que li tocarà presenciar. Ell, per ara, l’única feina que té és dormir moltes hores i xuclar amb força el xumet i el pit de la mare.<br/><br/>Amb un caminar lent i petit, la iaia de l’oïda tèrbola s’allunya cap a la sortida d’on en ve una llum radiant de finals d’hivern. Deu saber que estem en silenci perquè el lleu brogit que li arribava es deu haver convertit en un no res. Però té feina a remolcar el cistell amb el dinar i encara trigarà a arribar a casa.<br/><br/>De cop i volta, ressona el mateix brunzit d’abans:<br/>– Moltes gràcies a tothom.<br/><br/>El mercat reviu, els llums s’encenen, les persones recuperem la veu i el moviment. L’home de la peixateria es posa la cigarreta a la boca i l’encén, i la noia diu:<br/>– L’espina, la vol?<br/><br/><br/>---------------------------------------------------------------------------------------------------<br/>Text presentat al Concurs Històries de Barcelona (concurs literari organitzat per Bdebarna i <a href="http://www.transversalweb.com/">Transversal Web</a> en el marc de l'Any del Llibre i la Lectura 2005)<br/><br/>Texto presentado al Concurso Historias de Barcelona (concurso literario organizado por Bdebarna y <a href="http://www.transversalweb.com/">Transversal Web</a>, dentro de los actos del Año del Libro y la Lectura 2005) http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=215&historia=587&comentar=1#comentaris http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=215&historia=587 http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=215&historia=587 2005-10-14T18:02:31+1:00 Anava a fer un curs. Passava de pressa amb una amiga. Teníem temps però no volíem arribar tard. Et vaig veure, parlant amb un amic. La teva veu, dolça. El teu accent, argentí. I jo sempre havia dit que no m'agradaven els argentins!! (potser ets d’Uruguai i encara no he trencat el costum!!)<br/>Vam sortir del curs, i vam passar per davant del teu videoclub un altre cop. Eres allà escrivint a l'ordinador, xatejant amb algú, mentre jo et mirava. <br/>"Entrem!" va dir la meva amiga, entenent la meva necessitat de veure’t de prop. I ja érem dins. No et vaig mirar directament... Passejava llegint els títols de les pel·lícules. Tantes que m'agraden i que mai no he trobat en altre lloc! I desitjava parlar amb tu. Però no tinc valor. Vaig tornar al dia següent, dient-me a mi mateixa que aquest cop seria diferent, però parlaves per telèfon, i tal com vaig entrar, vaig sortir. <br/>Quina diferència hi ha en només un pas!! Tanta esperança fora del local i tanta por a dins...<br/>Potser algun dia tornaré a fer-me sòcia per donar-te el meu telèfon encara que sigui per ficar-ho en una fitxa que no miraràs mai més... De vegades, així és l'amor... http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=250&historia=557&comentar=1#comentaris http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=250&historia=557 http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=250&historia=557 2005-10-04T18:33:41+1:00 Sempre m'ha agradat l'astronomia (de fet, de petita volia ser científica i astronauta...) i fins i tot tinc un bonic telescopi que per circunstancies de la vida està criant malbes dins un armari de casa meva... Però el temps i l'edad han anat arraconant aquests vells somnis. Així, que el dia de l'eclipsi no volia que fos un dia especial. Ni em vaig comprar les ulleres, ni vaig treure-li la pols al telescopi (que d'altra banda, em sembla que té més d'una peça fluixa)... però a mesura que s'acostava l'hora em vaig deixar portar per una febre estranya que em feia anar de farmàcia en farmàcia, i d'òptica en òptica buscant les ulleres per veure l'eclipsi. No les vaig trobar enlloc (estavan esgotades desde feia setmanes!) però en una tenda que queia per aquí me les van deixar un moment per fer una fotografia. Debien ser tres quarts d'onze (uns 12 minuts abans de l'hora) i el sól está tapat a mitjes (però la imatge és força interessant). Per cert, a Barcelona em vist un eclipsi parcial, no anular, més o menys com el que ja es va veure l'any 99, cap a l'agost. La llum del sol s'esmorteiex una mica però no es fa de nit, ni el sol sembla un anell de flames... http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=57&historia=554&comentar=1#comentaris http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=57&historia=554 http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=57&historia=554 2005-10-03T11:27:07+1:00 Teníem un caser que gairebé ens robava, uns mobles de <br/>pel·lícula de terror, uns veïns al cinquè que no centrifugaven <br/>la roba, un altre al davant que escopia al carrer des del <br/>tercer pis, fred a l'hivern i calor a l'estiu... Però m'encantava! <br/>El meu darrer pis d'estudiant i el que vaig compartir amb <br/>amics tres anys plens d'històries. Impossible recordar-les <br/>totes. Impossible oblidar unes poques. Unes disfresses de <br/>bufons... Una rentadora donant voltes... Una caixera del <br/>súper massa borde... Un amor que s'anava acabant... Un <br/>altre que començava... http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=420&historia=391&comentar=1#comentaris http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=420&historia=391 http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=420&historia=391 2005-08-13T16:29:06+1:00 Hola Internautes! Aquesta història té dues raons de ser. La primera és per informar-vos que també podeu fer servir la web per avisar d'actes, convocatòries i altres coses definibles com a "agenda".<br/><br/>La segona és per avisar que el proper dissabte 16 d'agost, al carrer de Verdaguer Callís, 12, es projectarà el quart programa de "Gabinete de Crisis", un programa de televisió que no s'emet per televisió. L'entrada és gratuïta i, per qui no conegui el programa, val molt la pena. Si voleu fer un tast de l'estrany humor de la troupe que el fa, podeu visitar la web: http://www.bububu.gabinete.tk http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=53&historia=274&comentar=1#comentaris http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=53&historia=274 http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=53&historia=274 2005-07-13T17:53:34+1:00